Es mostren 88939 resultats

■ parlador1

■ parlador1

masculí Lloc destinat a parlar-hi, locutori, especialment als convents Vegeu també parlador 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ parlador2
| parladora

■ parlador2
| parladora

adjectiu Que parla Un papagai molt parlador figuradament Expressiu, com si parlés Tenia uns ullets negres i parladors masculí i femení Persona a qui agrada de parlar molt És un gran parlador parlador de pau Missatger, intermediari entre dues persones en contesa Vegeu també parlador 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ parlaire

■ parlaire

adjectiu i masculí i femení parlador 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ parlament


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">parlament</title>

Etimologia: de parlar1 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. dret constitucional i ciències polítiques
    1. Assemblea legislativa d’un estat, nació, regió, etc., els poders de la qual són regulats, generalment, per la constitució.
    2. història A la corona catalanoaragonesa, assemblea convocada pel rei per tal de prendre acords i obtenir favor, consell i ajuda dels estaments.
  2. literatura
    1. Discurs.
    2. Col·loqui.
    3. teatre En una obra teatral, relació llarga en prosa o en vers.

■ parlament

masculí dret constitucional i ciències polítiques Assemblea legislativa d’un estat, nació, regió, etc, els poders de la qual són regulats, generalment, per la constitució història A la corona catalanoaragonesa, assemblea convocada pel rei per tal de prendre acords i obtenir favor, consell i ajuda dels estaments literatura Discurs Colloqui teatre En una obra teatral, relació llarga en prosa o en vers
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ parlamentar

■ parlamentar

verb intransitiu dret constitucional i ciències polítiques Entrar en tractes per arranjar un afer, negociar la pau, unes capitulacions, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ parlamentari
| parlamentària

■ parlamentari
| parlamentària

dret constitucional i ciències polítiques adjectiu Relatiu o pertanyent al parlament masculí i femení Membre d’un parlament Persona encarregada de parlamentar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ parlamentàriament

■ parlamentàriament

adverbi Segons les pràctiques parlamentàries
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ parlamentarisme

■ parlamentarisme

masculí dret constitucional i ciències polítiques Règim polític en el qual el parlament, elegit democràticament, és l’eix de la vida política i la principal font de poder
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ parlant


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">parlant</title>

Etimologia: de parlar1 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu i masculí i femení Que parla.
  2. armes parlants heràldica Armes representades per una càrrega que, d’una manera o altra, interpreta gràficament el nom de la família o del municipi que representa.

■ parlant

adjectiu i masculí i femení Que parla armes parlants heràldica Armes representades per una càrrega que, d’una manera o altra, interpreta gràficament el nom de la família o del municipi que representa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ parlar1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">parlar</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. vg. parabolari ‘fer comparacions; contar historietes’, der. del ll. parabŏla ‘comparació; al·legoria’ 1a font: 1178
    verb
  1. intransitiu
    1. Expressar allò que hom pensa mitjançant el llenguatge articulat. És mut: no parla. El nen ja diu algunes paraules, però encara no parla. Parla bé, correctament, elegantment, eloqüentment. Parlar en públic. Parlar a algú. Parla, home, què vols? Parlar d’algú. Parlar bé, malament, d’algú. Parlar de negocis, de política. Parlar a favor d’algú, contra algú.
    2. Perorar en públic. El diputat X parlarà a la sessió de demà. Demanar per parlar.
    3. fer parlar algú Obligar algú a respondre o a dir allò que volia callar.
    4. ni parlar-ne! Ni pensar-hi! Dius que vols anar a la discoteca? Ni parlar-ne!
    5. no parlar amb (algú) No fer-s’hi, no tenir-hi tractes. Fa temps que no parla amb el seu pare.
    6. parlar (un jove) amb una noia Tenir relacions amoroses amb ella, festejar-hi.
    7. parlar clar Amb franquesa, amb el cor a la mà.
    8. parlem-ne! Expressió per a indicar la voluntat de diàleg, de no precipitar un tracte, de no donar per definitiu un judici, una afirmació, etc.
    9. qui parla! Exclamació amb què hom vol indicar que aquell que parla o ha parlat de defectes d’altri pateix dels mateixos defectes.
  2. pronominal Fer-se. Estan renyits: no es parlen. Ja es tornen a parlar.
  3. intransitiu
    1. Tractar, en un escrit. L’autor de l’obra no parla d’aquesta qüestió. El llibre no en parla, d’aquell fet.
    2. per analogia Aquest acte de generositat parla molt a favor seu. Té uns ulls que parlen. Parlar amb signes.
  4. intransitiu Articular mots. Té un papagai que parla molt. Parlar amb el nas. Parlar entre dents. Parlar papissot. Parlar alt, baix.
  5. transitiu Emprar tal o tal idioma per a expressar els seus pensaments. Parlo francès, alemany i italià. El castellà, no el parlo gaire bé.
  6. transitiu Dir. Parlar bestieses.



    7. Vegeu també:
    parlar2

■ parlar1

verb intransitiu Expressar allò que hom pensa mitjançant el llenguatge articulat És mut no parla El nen ja diu algunes paraules, però encara no parla Parla bé, correctament, elegantment, eloqüentment Parlar en públic Parlar a algú Parla, home, què vols Parlar d’algú Parlar bé, malament, d’algú Parlar de negocis, de política Parlar a favor d’algú, contra algú Perorar en públic El diputat X parlarà a la sessió de demà Demanar per parlar fer parlar algú Obligar algú a respondre o a dir allò que volia callar ni parlar-ne Ni pensar-hi Dius que vols anar a la discoteca Ni parlar-ne no parlar amb…
Informació complementària
Traducció