Es mostren 88954 resultats

parmeliàcies


<title type="display">parmeliàcies</title>

Partició sil·làbica: par_me_li_à_ci_es
    femení botànica
  1. plural Família de líquens de l’ordre de les ciclocarpals, de tal·lus foliaci o rarament fruticulós, amb estructura estratificada.
  2. singular Liquen de la família de les parmeliàcies.

parmeliàcies

femení botànica plural Família de líquens de l’ordre de les ciclocarpals, de tallus foliaci o rarament fruticulós, amb estructura estratificada singular Liquen de la família de les parmeliàcies
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ parmesà
| parmesana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">parmesà</title>

  1. adjectiu i masculí i femení De Parma (ciutat i província d’Itàlia).
  2. masculí alimentació, indústries alimentàries Formatge italià fet amb llet de vaca, de pasta premsada i cuita, de color groc de palla, dura i trencadissa, de sabor fort, amb un 35% de matèries grasses.

■ parmesà
| parmesana

adjectiu i masculí i femení De Parma ciutat i província d’Itàlia masculí alimentació, indústries alimentàries Formatge italià fet amb llet de vaca, de pasta premsada i cuita, de color groc de palla, dura i trencadissa, de sabor fort, amb un 35% de matèries grasses
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ parnàs1

■ parnàs1

masculí plural parnassos Conjunt de poetes d’un poble, d’un temps, determinat Vegeu també parnàs 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

parnàs2

parnàs2

masculí entomologia Gènere de lepidòpters de la família dels papiliònids Parnassius sp , amb les ales semitransparents i una bossa còrnia a l’abdomen de les femelles Vegeu també parnàs 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ parnassià
| parnassiana

■ parnassià
| parnassiana

adjectiu literatura Dit dels poetes o de l’escola parnassiana escola parnassiana Escola literària d’origen francès que influí fortament les diverses literatures europees durant la segona meitat del segle XIX
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ parnassianisme

■ parnassianisme

masculí literatura Escola parnassiana
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

pàrode


<title type="display">pàrode</title>

    masculí teatre
    1. Al teatre grec antic, accés lateral al lloc de les representacions.
    2. Entrada a l’orquestra situada als costats de l’escena.
    1. En l’acció escènica, primera aparició del cor a l’orquestra.
    2. Part del drama recitada pel cor després del pròleg.

pàrode

masculí teatre Al teatre grec antic, accés lateral al lloc de les representacions Entrada a l’orquestra situada als costats de l’escena En l’acció escènica, primera aparició del cor a l’orquestra Part del drama recitada pel cor després del pròleg
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ paròdia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">paròdia</title>

Partició sil·làbica: pa_rò_di_a
Etimologia: del ll. parōdia, i aquest, del gr. parōdía, íd. 1a font: 1839, DLab.
    femení
  1. Imitació burlesca d’una obra seriosa.
  2. Allò que vol semblar una cosa i no l’és.
  3. Imitació burlesca, irònica.
    1. literatura Imitació burlesca d’una obra artística literària o musical, amb intenció satírica, humorística o crítica.
    2. música Imitació i reelaboració d’una música coneguda.

■ paròdia

femení Imitació burlesca d’una obra seriosa Allò que vol semblar una cosa i no l’és Imitació burlesca, irònica literatura Imitació burlesca d’una obra artística literària o musical, amb intenció satírica, humorística o crítica música Imitació i reelaboració d’una música coneguda
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ parodiable

■ parodiable

adjectiu Susceptible d’ésser parodiat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ parodiador
| parodiadora

■ parodiador
| parodiadora

adjectiu i masculí i femení Que fa una paròdia
Traducció