<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">partició</title>
Accessory
Partició sil·làbica: par_ti_ci_ó
Etimologia: del ll. partitio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Muntaner
Etimologia: del ll. partitio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Muntaner
Body
-
femení
-
- Acció de partir o dividir, d’assenyalar les línies divisòries o els confins;
- l’efecte. No vol amos ni particions, la mar.
-
- Distribució de les parts d’una cosa.
- química física Fenomen que consisteix en la distribució d’un solut entre dues fases líquides immiscibles.
- partició hereditària dret civil Acció de dividir l’herència entre les persones que han d’heretar-la, sigui per llei o per disposició d’última voluntat.
- heràldica Mena de divisió del camper de l’escut, que resulta de dividir-lo amb una sola línia.
- funció de partició mecànica estadística Factor de normalització de la distribució de probabilitat que és proporcional a la suma, sobre tots els estats microscòpics d’un sistema, de l’exponencial del quocient de la seva energia respectiva i l’energia tèrmica mitjana, canviat de signe.
- funció de partició química física Funció, derivada de la teoria quàntica, que expressa la mesura del nombre possible de nivells d’energia d’una molècula.
- partició d’un conjunt àlgebra Família de subconjunts d’un conjunt donat tal que dos subconjunts qualssevol de la família tenen intersecció buida i la reunió de tots els subconjunts de la família és el conjunt donat.