Es mostren 88954 resultats

■ participatiu
| participativa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">participatiu</title>

Partició sil·làbica: par_ti_ci_pa_tiu
Etimologia: del b. ll. participativus, -a, -um, íd.
  1. adjectiu Que participa.
  2. direcció participativa economia Estil de direcció que es caracteritza pel fet que els directius de l’empresa hi actuen amb autonomia dins el seu camp de delegació.

■ participatiu
| participativa

adjectiu Que participa direcció participativa economia Estil de direcció que es caracteritza pel fet que els directius de l’empresa hi actuen amb autonomia dins el seu camp de delegació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ participi


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">participi</title>

Etimologia: del ll. participium, íd. 1a font: s. XIX
    masculí gramàtica
  1. [abreviatura p., part.] Forma no personal del verb amb valor adjectival i verbal, aquest en forma de passat, que en els verbs regulars termina en -at, -ut i -it.
  2. participi actiu Participi present.
    1. participi passat [abreviatura p. pt.] Participi.
    2. participi present [abreviatura p. pr.] Antic participi, avui adjectiu, acabat en -ant i -ent.

■ participi

masculí gramàtica abreviatura p, part Forma no personal del verb amb valor adjectival i verbal, aquest en forma de passat, que en els verbs regulars termina en -at , -ut i -it participi actiu Participi present participi passat abreviatura p pt Participi participi present abreviatura p pr Antic participi, avui adjectiu, acabat en -ant i -ent
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ participial

■ participial

adjectiu gramàtica Usat com a participi Format d’un participi
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ partícula


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">partícula</title>

Etimologia: del ll. particŭla, dimin. de pars, partis ‘part’ 1a font: 1474
    femení
  1. Part petitíssima d’un cos.
  2. física Punt material.
  3. gramàtica Terme que hom sol aplicar a tots aquells morfemes altres que els compresos dins els grups nominal i verbal. Enclou unitats lingüístiques normalment invariables: adverbis, preposicions, conjuncions, interjeccions, afixos (sufixos i prefixos).
  4. partícules elementals Nom genèric dels constituents fonamentals de la matèria, emprat especialment quan hom els estudia al nivell més elemental possible o quan mostren llur individualitat.
  5. partícula isòdroma química Partícula que cau dins un fluid a la mateixa velocitat que una altra partícula.

■ partícula

femení Part petitíssima d’un cos física Punt material gramàtica Terme que hom sol aplicar a tots aquells morfemes altres que els compresos dins els grups nominal i verbal Enclou unitats lingüístiques normalment invariables adverbis, preposicions, conjuncions, interjeccions, afixos sufixos i prefixos partícules elementals Nom genèric dels constituents fonamentals de la matèria, emprat especialment quan hom els estudia al nivell més elemental possible o quan mostren llur individualitat partícula isòdroma química Partícula que cau dins un fluid a la mateixa velocitat que una altra partícula
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ particular


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">particular</title>

Etimologia: del ll. particularis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    1. adjectiu Relatiu o pertanyent a les partícules.
    2. adjectiu Que concerneix exclusivament una persona o una cosa. Tenir, una cosa, un sabor particular.
    3. adjectiu Que es distingeix de les altres persones o coses. Tenir, una planta, una virtut particular.
    4. adjectiu Que té un caràcter privat. És particular, aquest camí! Automòbil particular. Secretari particular.
    5. en particular locució adverbial Concretament, particularment. M’agrada molt la literatura i en particular la novel·la.
  2. masculí i femení Persona privada, no revestida de caràcter públic. Sembla el palau d’un príncep, però no és més que la casa d’un particular molt ric.
  3. adjectiu
    1. Singular, individual. Sacrificar l’interès general a l’interès particular.
    2. Les circumstàncies particulars d’un fet. El fenomen de la gravetat és un cas particular de la gravitació universal.
  4. masculí Circumstància particular. Consultat sobre aquest particular, va contestar amb un estirabot.
  5. adjectiu filosofia i lògica
    1. Dit del judici o la proposició en què el subjecte comprèn un nombre parcial d’objectes, en contraposició al judici o la proposició tant universal com singular.
    2. Singular.
    3. En la filosofia hegeliana, dit del concepte o del moment dialèctic que es troba entre l’individual i l’universal per tal com és afirmat en la seva realitat per la negació de l’altre, negació que no és inclosa en l’individual i que és superada en l’universal.

■ particular

adjectiu Relatiu o pertanyent a les partícules adjectiu Que concerneix exclusivament una persona o una cosa Tenir, una cosa, un sabor particular adjectiu Que es distingeix de les altres persones o coses Tenir, una planta, una virtut particular adjectiu Que té un caràcter privat És particular, aquest camí Automòbil particular Secretari particular en particular locució adverbial Concretament, particularment M’agrada molt la literatura i en particular la novella masculí i femení Persona privada, no revestida de caràcter públic Sembla el palau d’un príncep, però no és més que la casa d’un…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ particularisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">particularisme</title>

Etimologia: de particular 1a font: 1868, DLCo.
    masculí
    1. Inclinació exclusiva o parcial per un interès, partit, etc., particulars.
    2. Tret característic d’un individu o d’un conjunt d’individus. Els particularismes culturals i lingüístics d’una regió.
  2. religió Actitud religiosa, segons la qual un grup social es considera com a particularment escollit per Déu amb exclusió d’altres grups o pobles de religió diferent.

■ particularisme

masculí Inclinació exclusiva o parcial per un interès, partit, etc, particulars Tret característic d’un individu o d’un conjunt d’individus Els particularismes culturals i lingüístics d’una regió religió Actitud religiosa, segons la qual un grup social es considera com a particularment escollit per Déu amb exclusió d’altres grups o pobles de religió diferent
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ particularista

■ particularista

adjectiu Relatiu o pertanyent al particularisme masculí i femení Seguidor del particularisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ particularitat

■ particularitat

femení Qualitat de particular Circumstància particular
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ particularització

■ particularització

femení Acció de particularitzar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ particularitzar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">particularitzar</title>

Etimologia: de particular
    verb
  1. transitiu Fer conèixer, expressar, una cosa amb totes les circumstàncies particulars.
  2. transitiu Fer distinció especial d’algú en l’afecte, les atencions, etc., favorejar-lo. Trobàvem injust que el particularitzessin.
  3. pronominal Distingir-se, singularitzar-se. Amb aquell comportament es particularitzava.

■ particularitzar

verb transitiu Fer conèixer, expressar, una cosa amb totes les circumstàncies particulars transitiu Fer distinció especial d’algú en l’afecte, les atencions, etc, favorejar-lo Trobàvem injust que el particularitzessin pronominal Distingir-se, singularitzar-se Amb aquell comportament es particularitzava
Informació complementària
Traducció