Es mostren 88954 resultats

paterner
| paternera

paterner
| paternera

paternitat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">paternitat</title>

Accessory
Etimologia: del ll. paternĭtas, -ātis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
    femení
  1. dret civil
    1. Relació jurídica existent entre el pare i els seus fills, derivada de la relació biològica que comporta la generació.
    2. investigació de la paternitat Facultat de què gaudeixen els fills nascuts fora de matrimoni de poder investigar lliurement llur paternitat.
  2. figuradament La paternitat d’un llibre.
  3. catolicisme Tractament reverencial donat a algunes jerarquies d’ordre eclesiàstic.
  4. paternitat responsable sociologia Expressió emprada per a indicar la paternitat d’aquells pares que es decideixen a engendrar un fill quan han ponderat degudament tot allò que necessiten o necessitaran per tal de complir llurs deures paternals.

paternitat

paternòster


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">paternòster</title>

Accessory
Etimologia: acoblament dels dos primers mots llatins de la pregària del Parenostre: Pater noster, qui es in coelis 1a font: s. XIV, Eiximenis
Body
    masculí
  1. Forma llatina del començament del parenostre, amb la qual hom indica la mateixa oració.
  2. antigament
    1. catolicisme Gra d’un rosari.
    2. plural catolicisme Rosaris.
    3. per extensió Cadascun dels grans o boletes que formen un collaret, etc.
  3. manutenció, emmagatzematge Aparell de transport vertical de persones format per una resistent cadena sense fi a la qual van assegurades una sèrie de cabines de manera que les d’una branca de la cadena pugen mentre les de l’altra baixen.

paternòster

patètic
| patètica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">patètic</title>

Accessory
Etimologia: del ll. td. pathetĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. pathētikós, íd. 1a font: 1696, DLac.
Body
    adjectiu
  1. Que desvetlla emocions penoses intenses. Parlava sempre en un to patètic.
  2. nervi patètic anatomia animal Nervi del crani que té origen en el cervell mitjà i innerva el múscul oblic superior de l’ull.

patètic
| patètica

patèticament

patèticament

patetisme

patetisme

patge


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">patge</title>

Accessory
Etimologia: probablement del fr. ant. page ‘criat, patge’, potser d’un ll. vg. *patĭcus, de l’arrel irànica pathi-, germana del sànscrit pathikáh ‘viatger’, introduït pels legionaris romans 1a font: c. 1400
Body
    masculí
  1. història A l’edat mitjana, noi o jove que servia els sobirans, prínceps o grans personatges, civils i eclesiàstics i solia iniciar-se en les lleis de la cavalleria.
    1. Criat jove per a acompanyar els amos, assistir a les avantsales, servir a taula, etc.
    2. catolicisme Familiar.

patge

pathan

pathan

pati


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pati</title>

Accessory
Etimologia: del b. ll. patuum (patium), ‘pastura comunal’, d’on ‘terreny inculte, no edificat’, o del ll. pactus ‘arrendament’, d’on ‘pasturatge arrendat’, o d’un preromà precèltic patu- ‘pasturatge’ 1a font: 1207
Body
    masculí
  1. construcció Espai clos i descobert a l’interior o a un costat d’un edifici.
    1. Espai, lloc lliure o desocupat.
    2. solar1 2.
  2. pedagogia Suspensió temporal de les classes per descansar o jugar. Tenim una hora de pati després de dinar. A l’hora del pati, jugàvem a pilota.

pati

patí


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">patí</title>

Accessory
Homòfon: patir
Etimologia: del fr. patin, íd., der. de patte ‘pota’, d’origen onomatopeic 1a font: 1366
Body
    masculí
    1. Aparell que hom fixa a la sola del calçat, proveït d’una làmina metàl·lica vertical o de quatre rodetes, usat per a lliscar sobre el glaç o sobre una superfície llisa.
    2. patí en línia Patí de rodes disposades l’una darrere l’altra.
  1. aeronàutica
    1. Cadascuna de les peces que, fixades a la part inferior del buc d’alguns avions militars o d’algunes avionetes i planadors amb tren d’aterratge no format per rodes, permeten d’aterrar en terrenys accidentats.
    2. patí de cua Peça metàl·lica fixada a la part inferoposterior del buc d’algunes avionetes no proveïdes de rodes d’aterratge a la cua que llisca per terra en la fase final de l’aterratge.
  2. ferrocarrils Base ampla i plana del carril que descansa sobre les travesses.
  3. marina, marítim
    1. Embarcació que consisteix en dos flotadors paral·lels, impulsada per una o més pagaies dobles, i emprada per a fer passeigs per mar, pels llacs, etc., o en competicions esportives.
    2. patí de pedals Embarcació semblant a un patí però propulsada per unes petites rodes de pales accionades per pedals.
    3. patí de vela Patí proveït d’una vela, en substitució de la pagaia doble com a sistema de propulsió.
  4. motors Peça solidària a una corredora, a una creueta, etc., que en els motors de combustió interna de creueta, en les màquines de vapor alternatives, etc., llisca sobre la superfície d’una altra peça.

patí