Es mostren 88939 resultats

■ patrullar

■ patrullar

verb intransitiu Rondar una patrulla Cada nit un grup de guàrdies patrullava pel barri Fer servei de patrulla els vaixells o avions El guardacostes patrulla per la costa sud
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ patruller
| patrullera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">patruller</title>

Etimologia: del fr. patrouilleur, íd., der. de patrouiller ‘patrullar’
  1. adjectiu i masculí i femení Que patrulla.
  2. masculí marina de guerra Vaixell de guerra de poc tonatge i poca velocitat, armat de poca artilleria, proveït de metralladores antiaèries i de càrregues de profunditat contra els submarins.

■ patruller
| patrullera

adjectiu i masculí i femení Que patrulla masculí marina de guerra Vaixell de guerra de poc tonatge i poca velocitat, armat de poca artilleria, proveït de metralladores antiaèries i de càrregues de profunditat contra els submarins
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ patuès


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">patuès</title>

Partició sil·làbica: pa_tu_ès
Etimologia: del fr. patois, íd., der. de l’arrel patt- (com de patte ‘pota’), que expressa matusseria, familiaritat
masculí lingüística Terme per anomenar, sovint de manera despectiva, certs parlars, en especial els mancats de cultura literària escrita i emprats només en la conversa familiar.

■ patuès

masculí lingüística Terme per anomenar, sovint de manera despectiva, certs parlars, en especial els mancats de cultura literària escrita i emprats només en la conversa familiar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ patufet
| patufeta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">patufet</title>

Etimologia: d’origen expressiu, familiar i afectiu, on intervingueren versemblantment els mots petit, petarrell, pet, llufa, relacionables amb un ‘infant caganer’ 1a font: s. XX, V. Català
  1. masculí i femení Noi petit.
  2. masculí Publicació infantil o juvenil.

■ patufet
| patufeta

masculí i femení Noi petit masculí Publicació infantil o juvenil
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ patuleia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">patuleia</title>

Partició sil·làbica: pa_tu_le_ia
Etimologia: probablement del port. patuleia ‘partit popular organitzat el 1846’, der. de patulear, i aquest, de patola ‘estúpid’, der. de pata ‘pota’
    femení
  1. Conjunt d’infants; quitxalla.
  2. Conjunt de gent baixa, de vagabunds.
  3. història
    1. Durant la primera guerra Carlina, nom que reberen els escamots de soldats irregulars.
    2. Nom que reberen, a Barcelona especialment durant la revolta de la Jamància, els escamots de subproletariat que aprofitaven la situació revolucionària per a destruir monuments i robar o insultar els ciutadans que els semblaven poc afectes a llur causa.

■ patuleia

femení Conjunt d’infants quitxalla Conjunt de gent baixa, de vagabunds història Durant la primera guerra Carlina, nom que reberen els escamots de soldats irregulars Nom que reberen, a Barcelona especialment durant la revolta de la Jamància, els escamots de subproletariat que aprofitaven la situació revolucionària per a destruir monuments i robar o insultar els ciutadans que els semblaven poc afectes a llur causa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

patulina


<title type="display">patulina</title>

femení química orgànica i farmàcia, indústria farmacèutica Antibiòtic natural que es troba en diferents fongs, C7H6O4, d’un interès més aviat teòric, atès que les seves propietats antibiòtiques van acompanyades d’efectes secundaris poc convenients.

patulina

femení química orgànica i farmàcia, indústria farmacèutica Antibiòtic natural que es troba en diferents fongs, C 7 H 6 O 4 , d’un interès més aviat teòric, atès que les seves propietats antibiòtiques van acompanyades d’efectes secundaris poc convenients
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ patum

<ptr type="DIEC_2nd_ed"/> <title type="display">patum</title>

Etimologia: der. col·lectiu i pejoratiu de pata o pota (amb la primera vocal dissimilada), és a dir, conjunt de potes 1a font: c. 1900
    femení
  1. folklore
    1. Figura de cartó, etc., que representa un animal fabulós i que hom treu a les processons i les festes populars.
    2. Entremès típic de Berga que hom celebra el vespre del dia de Corpus i el del diumenge immediat.
  2. figuradament Dit d’una persona que frueix de consideracions més pel lloc que ocupa, per la seva fama, etc., que no pas pels seus mèrits.

■ patum

femení folklore Figura de cartó, etc, que representa un animal fabulós i que hom treu a les processons i les festes populars Entremès típic de Berga que hom celebra el vespre del dia de Corpus i el del diumenge immediat figuradament Dit d’una persona que frueix de consideracions més pel lloc que ocupa, per la seva fama, etc, que no pas pels seus mèrits
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ patxaran

■ patxaran

masculí indústries de la destillació, begudes destillades Licor típic de Navarra fet amb anís i aranyons, d’una graduació entre 24 i 30 graus d’alcohol
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ patxet
| patxeta

■ patxet
| patxeta

adjectiu i masculí i femení Nom que hom dona als catalans de la ribera de l’Ebre
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

patxo


<title type="display">patxo</title>

    masculí
  1. despectivament Treballador del Maestrat o d’Aragó que viu a Barcelona.
  2. Cosa insignificant, de mínim valor. Això no val un patxo.

patxo

masculí despectivament Treballador del Maestrat o d’Aragó que viu a Barcelona Cosa insignificant, de mínim valor Això no val un patxo