<title type="display">patxoc</title>
Body
adjectiu Feixuc en el caminar, mancat d’agilitat i de gràcia en els moviments.
Es mostren 88939 resultats
patxoc
| patxoca
patxoc
| patxoca
adjectiu Feixuc en el caminar, mancat d’agilitat i de gràcia en els moviments
■
patxoca
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">patxoca</title>
Accessory
Etimologia: d’origen expressiu, evocador fonèticament de la idea de ‘grassor, ufana’ 1a font: 1864, DLab.
Body
-
femení
- Bon aspecte que fa una persona per la seva presència, l’exuberància del seu cos, l’elegància o la vistositat del seu vestit. Fer patxoca.
- per extensió La cuina nova fa molta patxoca.
■
patxoca
femení Bon aspecte que fa una persona per la seva presència, l’exuberància del seu cos, l’elegància o la vistositat del seu vestit Fer patxoca per extensió La cuina nova fa molta patxoca
patxot
| patxota
<title type="display">patxot</title>
Body
adjectiu dialectal Patxoc.
patxot
| patxota
adjectiu dialectal Patxoc
pàtxuli
<title type="display">pàtxuli</title>
Accessory
Etimologia: de l’angl. pachouli, adaptació del tàmil paččuli, íd.
Body
-
masculí
perfumeria
- botànica Planta arbustiva de l’Índia Oriental (Pogostemon cablin) de les fulles de la qual hom extreu l’essència de pàtxuli.
- Perfum extret de l’essència de pàtxuli.
- essència de pàtxuli cosmètica Líquid oliós de color groguenc, extret de les fulles del pàtxuli que conté un oli essencial, d’olor intensa, semblant a la de la cumarina, i que és emprat en la fabricació de perfums i de sabons.
pàtxuli
masculí perfumeria botànica Planta arbustiva de l’Índia Oriental Pogostemon cablin de les fulles de la qual hom extreu l’essència de pàtxuli Perfum extret de l’essència de pàtxuli essència de pàtxuli cosmètica Líquid oliós de color groguenc, extret de les fulles del pàtxuli que conté un oli essencial, d’olor intensa, semblant a la de la cumarina, i que és emprat en la fabricació de perfums i de sabons
pàtxulol
<title type="display">pàtxulol</title>
Body
masculí [C15H26O] química orgànica Alcohol sesquiterpènic tricíclic, principal constituent de l’essència de pàtxuli.
pàtxulol
masculí C 15 H 26 O química orgànica Alcohol sesquiterpènic tricíclic, principal constituent de l’essència de pàtxuli
■
patzeria
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">patzeria</title>
Accessory
Partició sil·làbica: pat_ze_ri_a
Body
femení història del dret Concòrdia establerta entre valls pirinenques veïnes de Catalunya, Aragó, el País Basc i Occitània, tant si pertanyien a un mateix sobirà com no, destinada a reglamentar el dret de pastura i de trànsit del bestiar i de llenyar en territori foraster.
■
patzeria
femení història del dret Concòrdia establerta entre valls pirinenques veïnes de Catalunya, Aragó, el País Basc i Occitània, tant si pertanyien a un mateix sobirà com no, destinada a reglamentar el dret de pastura i de trànsit del bestiar i de llenyar en territori foraster
■
pau1
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pau</title><lbl type="homograph">1</lbl>
Accessory
Partició sil·làbica: pau
Etimologia: del ll. pax, pacis, íd. 1a font: s. XII, Hom.
Etimologia: del ll. pax, pacis, íd. 1a font: s. XII, Hom.
Body
-
femení
-
- Estat de tranquil·litat o quietud no torbat per fatics, molèsties, etc. Aneu-vos-en: deixeu-me en pau.
- Estat de l’ànim tranquil, no torbat per la passió, l’ànsia, el temor, etc. La pau del cor és un bé preciós.
- figuradament La pau del camp. La pau del paradís. La pau eterna.
- ritu de la pau litúrgia Ritu litúrgic consistent a desitjar-se els fidels mútuament la pau a través d’algun signe extern: òscul, abraçada, etc.
-
- Tranquil·litat pública. La pau del país no ha estat pertorbada fa anys.
- Estat d’una reunió o un grup de persones, especialment d’una família, on no hi ha dissensions, renyines, plets, etc. D’aquella casa, n’ha desaparegut la pau. Posar pau entre dos germans.
- Estat d’un país que no està en guerra amb un altre. Les arts floreixen en la pau. Un perill per a la pau a Europa.
- Exempció o cessació d’hostilitats internacionals. Signar la pau. Pactar la pau.
- assemblea de pau i treva història del dret català Als segles XI, XII i XIII, institució eclesiàstica que, amb cooperació del poder civil, reglamentava uns determinats períodes de descans en les ininterrompudes guerres privades.
- de pau locució adjectiva Que ama la pau. Som gent de pau. Un home, una dona de pau.
- estar en paus (dues persones) No deure’s res més l’un a l’altre, haver arreglat els comptes.
- fer la pau figuradament Tornar a algú el mal que hom n’havia rebut.
- fer la pau En el joc, guanyar allò que hom havia perdut.
- fer les paus Cessar, dues persones o més, d’estar barallades o renyides.
- foragitat de pau i treva història del dret català A l’edat mitjana, persona exclosa dels beneficis de pau i treva acusada de determinats delictes.
- pau de Déu història Prohibició eclesiàstica de tot acte hostil contra persones o béns en unes condicions determinades.
Vegeu també:
pau2
pau3
■
pau1
femení Estat de tranquillitat o quietud no torbat per fatics, molèsties, etc Aneu-vos-en deixeu-me en pau Estat de l’ànim tranquil, no torbat per la passió, l’ànsia, el temor, etc La pau del cor és un bé preciós figuradament La pau del camp La pau del paradís La pau eterna ritu de la pau litúrgia Ritu litúrgic consistent a desitjar-se els fidels mútuament la pau a través d’algun signe extern òscul, abraçada, etc Tranquillitat pública La pau del país no ha estat pertorbada fa anys Estat d’una reunió o un grup de persones, especialment d’una família, on no hi ha dissensions, renyines, plets,…
■
pau2
masculí ictiologia Peix osteïcti de l’ordre dels perciformes i de la família dels callionímids Callionymus maculatus , amb el cos sense escates, de colors vius, ulls grossos i amb una forta punxa al preopercle Vegeu també pau 1 pau 3
■
pau3
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pau</title><lbl type="homograph">3</lbl>
Accessory
Partició sil·làbica: pau
Etimologia: d’origen incert, ha estat relacionat amb el nom propi de Pau, però sembla més aviat reducció fonètica de *paup, der. alterat de palpar, ‘el qui va a les palpentes’ i, per tant, ‘crèdul, beneit’
Etimologia: d’origen incert, ha estat relacionat amb el nom propi de Pau, però sembla més aviat reducció fonètica de *paup, der. alterat de palpar, ‘el qui va a les palpentes’ i, per tant, ‘crèdul, beneit’
■
pau3
masculí Persona taujana, sense malícia, excessivament crèdula fer el pau Fer el beneit Vegeu també pau 1 pau 2
■
pauciflor
| pauciflora
<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pauciflor</title>
Accessory
Partició sil·làbica: pau_ci_flor
Body
adjectiu botànica Amb poques flors. Inflorescència pauciflora.
■
pauciflor
| pauciflora
adjectiu botànica Amb poques flors Inflorescència pauciflora