Es mostren 88954 resultats

■ pau1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pau</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Partició sil·làbica: pau
Etimologia: del ll. pax, pacis, íd. 1a font: s. XII, Hom.
    femení
    1. Estat de tranquil·litat o quietud no torbat per fatics, molèsties, etc. Aneu-vos-en: deixeu-me en pau.
    2. Estat de l’ànim tranquil, no torbat per la passió, l’ànsia, el temor, etc. La pau del cor és un bé preciós.
    3. figuradament La pau del camp. La pau del paradís. La pau eterna.
    4. ritu de la pau litúrgia Ritu litúrgic consistent a desitjar-se els fidels mútuament la pau a través d’algun signe extern: òscul, abraçada, etc.
    1. Tranquil·litat pública. La pau del país no ha estat pertorbada fa anys.
    2. Estat d’una reunió o un grup de persones, especialment d’una família, on no hi ha dissensions, renyines, plets, etc. D’aquella casa, n’ha desaparegut la pau. Posar pau entre dos germans.
    3. Estat d’un país que no està en guerra amb un altre. Les arts floreixen en la pau. Un perill per a la pau a Europa.
    4. Exempció o cessació d’hostilitats internacionals. Signar la pau. Pactar la pau.
    5. assemblea de pau i treva història del dret català Als segles XI, XII i XIII, institució eclesiàstica que, amb cooperació del poder civil, reglamentava uns determinats períodes de descans en les ininterrompudes guerres privades.
    6. de pau locució adjectiva Que ama la pau. Som gent de pau. Un home, una dona de pau.
    7. estar en paus (dues persones) No deure’s res més l’un a l’altre, haver arreglat els comptes.
    8. fer la pau figuradament Tornar a algú el mal que hom n’havia rebut.
    9. fer la pau En el joc, guanyar allò que hom havia perdut.
    10. fer les paus Cessar, dues persones o més, d’estar barallades o renyides.
    11. foragitat de pau i treva història del dret català A l’edat mitjana, persona exclosa dels beneficis de pau i treva acusada de determinats delictes.
    12. pau de Déu història Prohibició eclesiàstica de tot acte hostil contra persones o béns en unes condicions determinades.



    3. Vegeu també:
    pau2
    pau3

■ pau1

femení Estat de tranquillitat o quietud no torbat per fatics, molèsties, etc Aneu-vos-en deixeu-me en pau Estat de l’ànim tranquil, no torbat per la passió, l’ànsia, el temor, etc La pau del cor és un bé preciós figuradament La pau del camp La pau del paradís La pau eterna ritu de la pau litúrgia Ritu litúrgic consistent a desitjar-se els fidels mútuament la pau a través d’algun signe extern òscul, abraçada, etc Tranquillitat pública La pau del país no ha estat pertorbada fa anys Estat d’una reunió o un grup de persones, especialment d’una família, on no hi ha dissensions, renyines, plets,…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pau2

■ pau2

masculí ictiologia Peix osteïcti de l’ordre dels perciformes i de la família dels callionímids Callionymus maculatus , amb el cos sense escates, de colors vius, ulls grossos i amb una forta punxa al preopercle Vegeu també pau 1 pau 3
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pau3

■ pau3

masculí Persona taujana, sense malícia, excessivament crèdula fer el pau Fer el beneit Vegeu també pau 1 pau 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pauciflor
| pauciflora

■ pauciflor
| pauciflora

adjectiu botànica Amb poques flors Inflorescència pauciflora
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

paucifoliat
| paucifoliada

paucifoliat
| paucifoliada

adjectiu botànica Que té poques fulles
Gran Diccionari de la llengua catalana

pauenc
| pauenca

pauenc
| pauenca

adjectiu i masculí i femení De Pau Alt Empordà
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ paül
| paüla

■ paül
| paüla

masculí i femení catolicisme Membre de la Congregació de la Missió fundada per sant Vicenç de Paül
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ paula

■ paula

femení Dona taujana, curta d’enteniment
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

paülenc
| paülenca

paülenc
| paülenca

adjectiu i masculí i femení De Paüls Baix Ebre
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ paulí
| paulina


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">paulí</title>

Partició sil·làbica: pau_lí
Etimologia: del b. ll. paulinus, adj. referent a Paulus ‘Pau’
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a sant Pau.
    2. privilegi paulí dret canònic Cas, previst pel dret canònic (que l’atribueix a sant Pau), de dissolució del vincle matrimonial d’un matrimoni celebrat per no cristians, quan un dels dos cònjuges rep el baptisme i l’altre es nega a conviure pacíficament amb ell “sense ofensa del Creador”.
  2. masculí i femení catolicisme Religiós o religiosa de la congregació de la Pia Societat de Sant Pau.

■ paulí
| paulina

adjectiu Relatiu o pertanyent a sant Pau privilegi paulí dret canònic Cas, previst pel dret canònic que l’atribueix a sant Pau, de dissolució del vincle matrimonial d’un matrimoni celebrat per no cristians, quan un dels dos cònjuges rep el baptisme i l’altre es nega a conviure pacíficament amb ell “sense ofensa del Creador” masculí i femení catolicisme Religiós o religiosa de la congregació de la Pia Societat de Sant Pau
Traducció