Es mostren 88954 resultats

■ pausa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pausa</title>

Partició sil·làbica: pau_sa
Etimologia: del ll. pausa, íd. 1a font: s. XIV, Torcimany
    femení
    1. Interrupció passatgera, de breu durada, especialment la que hom fa parlant, llegint. L’orador a cada moment feia una pausa.
    2. fonètica, fonologia En fonètica, silenci entre dues emissions fòniques.
    3. música Suspensió del so que pot durar una part del compàs, un o més compassos.
    4. música Unitat de figura de silenci que correspon a la rodona.
    5. pausa mètrica literatura Un dels elements constitutius del vers català, que consisteix bàsicament en la detenció momentània del curs recitat o llegit de l’estrofa i el vers.
  2. Breu interval de descans en el transcurs d’una sessió de treball o acadèmica, d’un congrés, d’una representació artística, etc. A les deu farem una pausa per prendre un cafè i després reprendrem la feina. Una pausa entre dues classes. Després del primer acte hi ha una pausa de deu minuts.
  3. Lentitud. Parlar amb pausa. Fer les coses amb pausa.

■ pausa

femení Interrupció passatgera, de breu durada, especialment la que hom fa parlant, llegint L’orador a cada moment feia una pausa fonètica, fonologia En fonètica, silenci entre dues emissions fòniques música Suspensió del so que pot durar una part del compàs, un o més compassos música Unitat de figura de silenci que correspon a la rodona pausa mètrica literatura Un dels elements constitutius del vers català, que consisteix bàsicament en la detenció momentània del curs recitat o llegit de l’estrofa i el vers Breu interval de descans en el transcurs d’una sessió de treball o acadèmica, d’un…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pausadament

■ pausadament

adverbi Amb pausa o lentitud
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pausat
| pausada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pausat</title>

Partició sil·làbica: pau_sat
Etimologia: de pausa
    adjectiu
  1. Dit d’una persona que obra amb lentitud, amb pausa. Tenia un caminar pausat.
  2. Dit d’una cosa que s’esdevé amb pausa, a poc a poc. La processó va anar avançant, pausada i solemne.

■ pausat
| pausada

adjectiu Dit d’una persona que obra amb lentitud, amb pausa Tenia un caminar pausat Dit d’una cosa que s’esdevé amb pausa, a poc a poc La processó va anar avançant, pausada i solemne
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pauta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pauta</title>

Partició sil·làbica: pau_ta
Etimologia: del cast. pauta, del ll. pacta, neutre pl. de pactum ‘pacte, convenció, norma’ (v. pacte)
    femení
    1. Ratlla o conjunt de ratlles horitzontals que serveixen de guia per a escriure.
    2. Full de paper que té impreses ratlles negres relativament gruixudes perquè es puguin veure per transparència quan hom escriu en un paper posat damunt.
    3. música Pentagrama.
  2. figuradament Norma, guia, model. Les pautes alimentàries.

■ pauta

femení Ratlla o conjunt de ratlles horitzontals que serveixen de guia per a escriure Full de paper que té impreses ratlles negres relativament gruixudes perquè es puguin veure per transparència quan hom escriu en un paper posat damunt música Pentagrama figuradament Norma, guia, model Les pautes alimentàries
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pautat
| pautada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pautat</title>

Partició sil·làbica: pau_tat
Etimologia: de pauta
    adjectiu
  1. Dit del paper que té ratlles horitzontals per a facilitar l’escriptura rectilínia. Paper pautat. Una llibreta pautada.
  2. música Dit del paper amb pentagrames per a escriure-hi música.

■ pautat
| pautada

adjectiu Dit del paper que té ratlles horitzontals per a facilitar l’escriptura rectilínia Paper pautat Una llibreta pautada música Dit del paper amb pentagrames per a escriure-hi música
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

pav.

pav.

abreviatura construcció pavelló 3
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pavana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pavana</title>

Etimologia: de l’it. pavana, íd., fem. de pavano, forma popular de padovano ‘natural de Pàdua’ 1a font: 1696, DLac.
    femení
  1. dansa Dansa cortesana apareguda a Europa pels volts del 1525.
  2. engegar (algú) a cantar pavanes figuradament i col·loquialment Engegar-lo de mala manera.

■ pavana

femení dansa Dansa cortesana apareguda a Europa pels volts del 1525 engegar algú a cantar pavanes figuradament i colloquialment Engegar-lo de mala manera
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pavelló


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pavelló</title>

Etimologia: del ll. papĭlio, -ōnis ‘papallona; tenda de campanya’, ja en el mateix ll. per comparació de les teles de les tendes, mogudes pel vent, amb les ales de la papallona 1a font: s. XIII, Desclot
    masculí
    1. Tenda de campanya de forma cònica sostinguda interiorment per un pal clavat a terra amb estaques i cordes.
    2. art i litúrgia Conjunt de peces de tela penjades d’un punt central, a manera de tenda o dosser, destinat a cobrir un llit, un altar, etc.
    3. litúrgia Peça de tela que cobreix el copó.
  2. anatomia animal
    1. Expansió dilatada a l’extrem d’un conducte.
    2. pavelló de la trompa uterina Extremitat ovàrica de la trompa uterina, en forma d’embut.
    3. pavelló de l’orella Expansió laminar eixamplada de teixit fibrocartilaginós, on desemboca el conducte auditiu extern i amb el qual forma l’orella externa.
  3. [abreviatura pav.] construcció
    1. Construcció que s’eleva per damunt d’altres construccions contigües, aïllada en un pati, un jardí, etc.
    2. Cadascun dels edificis exempts que formen part d’un conjunt edificat. Els pavellons d’una fira de mostres.
    3. esports Edifici destinat a la pràctica d’un o de diversos esports. Pavelló poliesportiu.
    4. Cadascuna de les habitacions d’una caserna on s’allotgen els caps i oficials.
  4. heràldica
    1. Armament exterior de l’escut, generalment de color porpra, consistent en una mena de baldaquí que cobreix les armories dels reis i prínceps sobirans.
    2. Nom donat a la gran obertura del corn de caça.
    1. heràldica Bandera d’un estat.
    2. nàutica En una nau, qualsevol bandera o senyera que pot hissar-se i arriar-se.
    3. pavelló neutre dret marítim Bandera d’un estat neutral hissada per les naus d’un estat en guerra per tal de poder continuar comerciant.
    4. traficar sota pavelló neutre Comerciejar un país en guerra per mitjà de naus de països neutrals.
  6. ciències militars Feix de quatre fusells inclinats amb les baionetes coincidents en un punt, de manera que se sostinguin entre ells i no caiguin.
  7. música Eixamplament en l’extrem del tub dels instruments musicals de vent. El pavelló d’una trompeta.

■ pavelló

masculí Tenda de campanya de forma cònica sostinguda interiorment per un pal clavat a terra amb estaques i cordes art i litúrgia Conjunt de peces de tela penjades d’un punt central, a manera de tenda o dosser, destinat a cobrir un llit, un altar, etc litúrgia Peça de tela que cobreix el copó anatomia animal Expansió dilatada a l’extrem d’un conducte pavelló de la trompa uterina Extremitat ovàrica de la trompa uterina, en forma d’embut pavelló de l’orella Expansió laminar eixamplada de teixit fibrocartilaginós, on desemboca el conducte auditiu extern i amb el qual forma l’orella externa…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pavès1

■ pavès1

masculí armament En la milícia medieval, escut llarg rectangular i oblong que, posat a terra i sostingut per un soldat, emparava els ballesters durant l’atac Vegeu també pavès 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

pavès2

pavès2

masculí construcció Bloc de vidre emmotllat i gruixut que serveix com a rajola per a fer parets o paviments translúcids Vegeu també pavès 1