Es mostren 88954 resultats

■ peladures

■ peladures

femení plural Pells que hom treu de la fruita en pelar-la, peles
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pèlag

■ pèlag

masculí antigament i poèticament Mar figuradament Un pèlag de dubtes, d’errors
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

pelagià
| pelagiana


<title type="display">pelagià</title>

Partició sil·làbica: pe_la_gi_à
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a Pelagi o a les seves doctrines.
  2. masculí i femení Partidari de Pelagi o del pelagianisme.

pelagià
| pelagiana

adjectiu Relatiu o pertanyent a Pelagi o a les seves doctrines masculí i femení Partidari de Pelagi o del pelagianisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pelagianisme

■ pelagianisme

masculí història eclesiàstica Doctrina de Pelagi, que parteix d’un optimisme natural quant a la capacitat absoluta de la voluntat per a evitar el mal i fer el bé meritori
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pelàgic
| pelàgica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pelàgic</title>

Etimologia: del ll. pelagĭcus, -a, -um ‘d’alta mar’ 1a font: c. 1925
    adjectiu
  1. biologia
    1. Que habita a la mar o als llacs, més enllà de la zona nerítica, en contrast amb el litoral i el fons.
    2. Relatiu o pertanyent al medi que comprèn totes les aigües marines per sota el nivell de la baixamar.
  2. ornitologia Dit dels ocells que, llevat del període de reproducció, passen l’existència a mar.

■ pelàgic
| pelàgica

adjectiu biologia Que habita a la mar o als llacs, més enllà de la zona nerítica, en contrast amb el litoral i el fons Relatiu o pertanyent al medi que comprèn totes les aigües marines per sota el nivell de la baixamar ornitologia Dit dels ocells que, llevat del període de reproducció, passen l’existència a mar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

pelagonemertins

pelagonemertins

masculí zoologia plural Ordre de cucs de la classe dels enoploides, als quals pertany el nemerte singular Cuc de l’ordre dels pelagonemertins
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pelagrí


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pelagrí</title>

Homòfon: pelegrí
Etimologia: d’un ant. espeleguinar ‘treure la primera pela de l’alzina surera’, amb -r- afegida per repercussió de líquides o per influx de pelegrí
masculí indústria surera Primer suro que dona l’alzina surera quan no ha estat mai pelada.

■ pelagrí

masculí indústria surera Primer suro que dona l’alzina surera quan no ha estat mai pelada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pelaguer

■ pelaguer

masculí botànica Nom de diverses plantes herbàcies perennes de la família de les gramínies Stipa sp , entre les quals destaquen el pelaguer junci S offneri i el pelaguer plomós S pennata
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pelaí

■ pelaí

masculí plural pelaïns ictiologia Llenguado
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pelaia

■ pelaia

femení ictiologia Palaia