<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">penca</title>
Accessory
Etimologia: d’origen incert, potser d’un primitiu fulla pe(d)enca, der. de pes, pedis ‘peu’, ja que les penques solen sortir directament del peu 1a font: 1459
Body
-
femení
-
- Tira ampla i relativament gruixuda que hom treu d’alguna cosa. Una penca de cansalada. Una penca de pebrot.
- indústria surera Panna llarga i ampla.
- haver-n’hi una penca Es diu d’una persona alta i prima.
- quines penques! Es diu de la persona que té un gran desvergonyiment, molta barra.
- tenir bones penques Tenir bons palpissos, bons tous de carn.
- tenir penques (o moltes penques) figuradament i col·loquialment Tenir barra, atreviment desvergonyit.
- botànica Nom aplicat a les fulles, tiges, branques o pecíols gruixuts i carnosos de certes plantes.