Es mostren 88954 resultats

■ perfeccionisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">perfeccionisme</title>

Partició sil·làbica: per_fec_ci_o_nis_me
Etimologia: de perfecció
    masculí
  1. Doctrina segons la qual hom pot atènyer en aquesta vida la perfecció moral i religiosa.
  2. cristianisme Creença d’haver obtingut la perfecció moral i la impecabilitat.
    1. Tendència exagerada a assolir la perfecció en les obres, les accions, etc., que hom fa. El seu perfeccionisme es fa insuportable. Afany de perfeccionisme.
    2. psicologia Terme indicatiu de tendències neuròtiques que solen impedir l’acompliment de coses fàcils, perquè l’autocrítica i el narcisisme excessius condicionen l’actuació en un pla ideal.

■ perfeccionisme

masculí Doctrina segons la qual hom pot atènyer en aquesta vida la perfecció moral i religiosa cristianisme Creença d’haver obtingut la perfecció moral i la impecabilitat Tendència exagerada a assolir la perfecció en les obres, les accions, etc, que hom fa El seu perfeccionisme es fa insuportable Afany de perfeccionisme psicologia Terme indicatiu de tendències neuròtiques que solen impedir l’acompliment de coses fàcils, perquè l’autocrítica i el narcisisme excessius condicionen l’actuació en un pla ideal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ perfeccionista

■ perfeccionista

adjectiu Relatiu o pertanyent al perfeccionisme masculí i femení Partidari del perfeccionisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ perfectament

■ perfectament

adverbi D’una manera perfecta
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ perfecte
| perfecta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">perfecte</title>

Etimologia: del ll. perfectus, -a, -um, íd., participi de perficĕre ‘fer del tot, acomplir’ (cf. perfet), der de facĕre ‘fer’ 1a font: s. XIV, Llull
    adjectiu
  1. Completament acabat.
  2. Que no li manca res; complet, absolut. Tranquil·litat perfecta. És un perfecte hipòcrita.
  3. Que té totes les qualitats requerides, que no té el més petit defecte. És una obra perfecta. Una salut perfecta.
  4. música
    1. Dit d’un acord de tres sons consonant.
    2. Dit dels intervals de quarta, quinta i octava.

■ perfecte
| perfecta

adjectiu Completament acabat Que no li manca res complet, absolut Tranquillitat perfecta És un perfecte hipòcrita Que té totes les qualitats requerides, que no té el més petit defecte És una obra perfecta Una salut perfecta música Dit d’un acord de tres sons consonant Dit dels intervals de quarta, quinta i octava
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ perfectibilitat

■ perfectibilitat

femení Qualitat de perfectible
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ perfectible

■ perfectible

adjectiu Que és susceptible de perfeccionament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ perfectiu
| perfectiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">perfectiu</title>

Partició sil·làbica: per_fec_tiu
Etimologia: del ll. td. perfectivus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, St. Vicent F.
    adjectiu
  1. Que emmena a la perfecció.
  2. lingüística Relatiu a l’aspecte o mode d’acció del verb en tant que indica una acció que, per la seva mateixa essència significativa, implica un final.

■ perfectiu
| perfectiva

adjectiu Que emmena a la perfecció lingüística Relatiu a l’aspecte o mode d’acció del verb en tant que indica una acció que, per la seva mateixa essència significativa, implica un final
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

perfectivació


<title type="display">perfectivació</title>

Partició sil·làbica: per_fec_ti_va_ci_ó
Etimologia: de perfectiu
femení gramàtica Trànsit d’un verb imperfectiu a un de perfectiu mitjançant algun procediment morfològic.

perfectivació

femení gramàtica Trànsit d’un verb imperfectiu a un de perfectiu mitjançant algun procediment morfològic
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ perfer

■ perfer

verb transitiu Acabar una cosa, una acció, etc, de manera que no hi manqui res dret Completar els requisits perquè un acte civil, especialment un contracte, tingui plena forma jurídica
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ perfet
| perfeta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">perfet</title>

Etimologia: del ll. perfectus, -a, -um, participi de perficĕre ‘acomplir’, der. de facĕre ‘fer’, o d’un perfactus refet pel romànic des del participi factus 1a font: s. XII, Hom.
  1. adjectiu
    1. Dit d’allò a què no manca res per a restar completament acabat.
    2. gramàtica Dit dels temps que expressen una acció completament acomplerta en el moment a què hom es refereix. Pretèrit perfet. Futur perfet.
  2. masculí gramàtica Aspecte de les formes verbals que expressen acció acabada. Perfet simple, compost, perifràstic.

■ perfet
| perfeta

adjectiu Dit d’allò a què no manca res per a restar completament acabat gramàtica Dit dels temps que expressen una acció completament acomplerta en el moment a què hom es refereix Pretèrit perfet Futur perfet masculí gramàtica Aspecte de les formes verbals que expressen acció acabada Perfet simple, compost, perifràstic
Informació complementària
Traducció