Es mostren 88954 resultats

■ permuta

■ permuta

femení Canvi d’una cosa que hom posseeix, d’un càrrec, d’un benifet, per un altre dret civil Contracte entre dos, pel qual s’obliguen a bescanviar-se alguna cosa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ permutable

■ permutable

adjectiu Que es pot permutar lingüística Dit de l’element lingüístic capaç d’ésser canviat per un altre, si més no en un context determinat, sense esvair-ne la gramaticalitat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ permutació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">permutació</title>

Partició sil·làbica: per_mu_ta_ci_ó
Etimologia: del ll. permutatio, -ōnis, íd. 1a font: 1696, DLac.
    femení
    1. Acció de permutar;
    2. l’efecte.
  2. lingüística En glossemàtica, terme aplicat usualment a elements del nivell del contingut i correlatiu al de commutació, que és aplicat al nivell de l’expressió.
  3. matemàtiques Aplicació d’un conjunt de n elements a n llocs diferents.

■ permutació

femení Acció de permutar l’efecte lingüística En glossemàtica, terme aplicat usualment a elements del nivell del contingut i correlatiu al de commutació, que és aplicat al nivell de l’expressió matemàtiques Aplicació d’un conjunt de n elements a n llocs diferents
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ permutador
| permutadora

■ permutador
| permutadora

adjectiu Que permuta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ permutant

■ permutant

masculí i femení Persona que fa permuta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ permutar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">permutar</title>

Etimologia: del ll. permutare, íd. 1a font: 1696, DLac.
    verb transitiu
    1. Posar una cosa en el lloc d’una altra, i viceversa.
    2. Canviar una cosa per una altra. Permutar un torn de guàrdia amb un company. Permutar les paraules d’una citació.
  2. dret civil Fer una permuta.

■ permutar

verb transitiu Posar una cosa en el lloc d’una altra, i viceversa Canviar una cosa per una altra Permutar un torn de guàrdia amb un company Permutar les paraules d’una citació dret civil Fer una permuta
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pern


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pern</title>

Etimologia: masculinització de perna 1a font: 1369
    masculí
    1. tecnologia Peça metàl·lica, de forma cilíndrica, proveïda de cabota, en un extrem, i de rosca a l’altre per tal de poder-hi collar una femella, emprat per a unir dues peces o parts de peça, o bé per a servir d’eix del moviment d’una peça o part de peça respecte a una altra.
    2. motors Tub disposat al forat central d’un pistó d’un motor d’explosió a l’entorn del qual gira la biela pel seu cap superior.
    3. pern d’ancoratge construcció i fusteria Pern en el qual la cabota ha estat substituïda per un eixamplament i emprat per a fixar-hi alguna cosa en subjectar-la amb la femella roscada a l’extrem lliure.
  2. figuradament Eix, fonament. El pern del món.

■ pern

masculí tecnologia Peça metàllica, de forma cilíndrica, proveïda de cabota, en un extrem, i de rosca a l’altre per tal de poder-hi collar una femella, emprat per a unir dues peces o parts de peça, o bé per a servir d’eix del moviment d’una peça o part de peça respecte a una altra motors Tub disposat al forat central d’un pistó d’un motor d’explosió a l’entorn del qual gira la biela pel seu cap superior pern d’ancoratge construcció i fusteria Pern en el qual la cabota ha estat substituïda per un eixamplament i emprat per a fixar-hi alguna cosa en subjectar-la amb la femella roscada a l’extrem…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ perna

■ perna

femení Cama usat solament en certes expressions Batre les pernes Caure de pernes enlaire antigament Cuixa d’un quadrúpede, especialment la de porc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pernabatre

■ pernabatre

verb intransitiu Espernetegar o espeternegar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pernada


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pernada</title>

Etimologia: de perna 1a font: s. XVI
    femení
    1. Cop de cama.
    2. Moviment violent de la cama.
  2. Quarta part de la masia.
    1. construcció naval Cadascun dels dos braços que forma qualsevol peça corba de construcció.
    2. marina, marítim Cadascuna de les branques d’una corda que es divideix en dues o més.

■ pernada

femení Cop de cama Moviment violent de la cama Quarta part de la masia construcció naval Cadascun dels dos braços que forma qualsevol peça corba de construcció marina, marítim Cadascuna de les branques d’una corda que es divideix en dues o més
Traducció