Es mostren 88954 resultats

perpany


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">perpany</title>

Accessory
Etimologia: d’un ll. vg. *perpedaneum, comp. de per ‘per’ i pedaneus ‘relatiu al peu’, és a dir, ‘pedra de base que va d’un costat a l’altre’ 1a font: 1435
Body
    masculí construcció
  1. Element interior del sistema de contraforts, que descarrega el pes de les parets damunt columnes exemptes.
  2. Pedra o pedra artificial que té el gruix de la paret de la qual forma part i que és disposada de cara a cara de la dita paret tot travessant-la.
    1. Pedra de construcció que té uns 20 cm de gruix, uns 40 cm d’amplada i uns 80 cm de longitud.
    2. perpany estret Perpany de gruix rebaixat a uns 15 cm.
    3. perpany ample Perpany d’uns 50 cm d’amplada.

perpany

perpendicle

perpendicle

perpendicular


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">perpendicular</title>

Accessory
Etimologia: del ll. perpendicularis, íd., der. de perpendicŭlum ‘plomada’ 1a font: 1512
Body
adjectiu i femení geometria Dit d’una recta, d’un pla, que cau sobre una recta o un pla sense inclinar-se més a un costat que a un altre, formant angles rectes. Una recta perpendicular a una altra. Una recta perpendicular a un pla. Dos plans perpendiculars entre ells.

perpendicular

perpendicularitat

perpendicularitat

perpendicularment

perpendicularment

perpetrable

perpetrable

Informació complementària

perpetració

perpetració

perpetrador
| perpetradora

perpetrador
| perpetradora

perpetrar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">perpetrar</title>

Accessory
Etimologia: del ll. td. perpetrare ‘executar, acomplir’, sobretot en sentit pejoratiu, der. de patrare (v. impetrar) 1a font: s. XIV, Llull
Body
verb transitiu Fer, executar, en el sentit especial de cometre una acció criminal. Perpetrar un crim, un assassinat, un robatori, un segrest. Qui ha perpetrat aquesta obra immunda?

perpetrar

perpetu
| perpètua


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">perpetu</title>

Accessory
Etimologia: del ll. perpetuus ‘continu, sense interrupció, que dura sempre’, der. de petĕre ‘dirigir-se vers’, amb el prefix intensiu per-, és a dir, ‘dirigit del tot vers un fi, sense interrupció’ 1a font: s. XIV, Eiximenis
Body
    adjectiu
  1. Que no cessa mai, que dura sempre o per un temps il·limitat. La regió de neus perpètues. Condemnat a cadena perpètua.
  2. Vitalici, aplicat a certs càrrecs obtinguts per herència o per elecció.

perpetu
| perpètua