Es mostren 88954 resultats

■ personificació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">personificació</title>

Partició sil·làbica: per_so_ni_fi_ca_ci_ó
Etimologia: de personificar 1a font: c. 1900, Verdaguer
    femení
    1. Acció de personificar;
    2. l’efecte.
  2. retòrica Figura retòrica que consisteix a atribuir accions o qualitats pròpies d’una persona a un ésser irracional, a una cosa inanimada o abstracta.

■ personificació

femení Acció de personificar l’efecte retòrica Figura retòrica que consisteix a atribuir accions o qualitats pròpies d’una persona a un ésser irracional, a una cosa inanimada o abstracta
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ personificar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">personificar</title>

Etimologia: de persona
    verb transitiu
  1. Atribuir accions i qualitats pròpies d’una persona a un ésser irracional, a una cosa inanimada o abstracta. Personificar les bèsties, els elements. L’autor personifica la peresa.
  2. Realitzar algú, en la seva persona, d’una manera completa, una qualitat, un defecte, una doctrina, etc. Ell era la bondat personificada.

■ personificar

verb transitiu Atribuir accions i qualitats pròpies d’una persona a un ésser irracional, a una cosa inanimada o abstracta Personificar les bèsties, els elements L’autor personifica la peresa Realitzar algú, en la seva persona, d’una manera completa, una qualitat, un defecte, una doctrina, etc Ell era la bondat personificada
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

persorbir


<title type="display">persorbir</title>

verb transitiu química física Fixar segons un tipus d’adsorció en el qual les molècules de l’adsorbat ocupen espais lliures del reticle cristal·lí de l’adsorbent.

persorbir

verb transitiu química física Fixar segons un tipus d’adsorció en el qual les molècules de l’adsorbat ocupen espais lliures del reticle cristallí de l’adsorbent
Informació complementària
Gran Diccionari de la llengua catalana

persorció

persorció

femení química física Acció de persorbir l’efecte
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ perspectiu
| perspectiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">perspectiu</title>

Partició sil·làbica: pers_pec_tiu
Etimologia: del ll. td. perspectivus, -a, -um, íd., der. de perspicĕre ‘mirar a través’ 1a font: 1696, DLac.
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a la perspectiva.
    2. Que representa un objecte en perspectiva.
  2. femení art, dibuix i geometria
    1. Construcció geomètrica que permet de representar els objectes tridimensionals sobre una superfície bidimensional.
    2. perspectiva aèria Perspectiva que s’ocupa de la representació de l’aire o l’atmosfera que envolta els objectes o escenes.
    3. perspectiva aèria Perspectiva utilitzada en certs traçats panoràmics topogràfics, els quals, en situar el punt de vista a bastant alçada, ofereixen la sensació d’una visió aèria del paisatge.
    4. perspectiva axonomètrica Representació que consisteix a referir els objectes que han d’ésser representats als plans d’un tríedre trirectangle i projectar-los, després, sobre un quart pla oblic als anteriors.
    5. perspectiva cavallera Projecció cilíndrica obliqua d’un cos sobre el pla de projecció.
    6. perspectiva central (o polar) Sistema de representació les línies projectants del qual passen per un punt fix anomenat centre de projecció o pol.
    7. perspectiva cònica Perspectiva central el centre de projecció o pol de la qual és l’ull de l’observador.
    8. perspectiva lineal Perspectiva que representa els objectes utilitzant com a mitjà d’expressió solament la línia.
  3. femení Vista d’un conjunt d’objectes que fa una impressió de distància. Teníem davant els ulls una perspectiva grandiosa.
  4. femení figuradament Desenvolupament d’un afer, un esdeveniment, etc., favorables o desfavorables, que hom pot preveure per al futur. Aquesta carrera ofereix unes bones perspectives.
  5. tenir (una cosa) en perspectiva Considerar-la com a probable. Tenia un molt bon negoci en perspectiva.

■ perspectiu
| perspectiva

adjectiu Relatiu o pertanyent a la perspectiva Que representa un objecte en perspectiva femení art , dibuix i geometria Construcció geomètrica que permet de representar els objectes tridimensionals sobre una superfície bidimensional perspectiva aèria Perspectiva que s’ocupa de la representació de l’aire o l’atmosfera que envolta els objectes o escenes perspectiva aèria Perspectiva utilitzada en certs traçats panoràmics topogràfics, els quals, en situar el punt de vista a bastant alçada, ofereixen la sensació d’una visió aèria del paisatge perspectiva axonomètrica Representació que consisteix…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ perspectivisme

■ perspectivisme

masculí filosofia Doctrina segons la qual les coses i el món en general han d’ésser considerats des de diferents punts de vista, per tal com cadascun ofereix una perspectiva única i indispensable per al coneixement del conjunt
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ perspectivista

■ perspectivista

filosofia adjectiu Relatiu o pertanyent al perspectivisme masculí i femení Seguidor del perspectivisme masculí i femení Persona que conrea la perspectiva
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ perspicaç

■ perspicaç

adjectiu D’una visió mental aguda
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ perspicàcia

■ perspicàcia

femení Qualitat de perspicaç Visió mental aguda
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ perspicacitat

■ perspicacitat

femení Perspicàcia
Traducció