Es mostren 88954 resultats

■ pigmeu
| pigmea


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pigmeu</title>

Partició sil·làbica: pig_meu
Etimologia: del ll. pygmaeus, -a, -um, i aquest, del gr. pygmaĩos, íd., der. de pygmḗ ‘puny’, d’on ‘petit com un puny’
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als pigmeus.
  2. masculí i femení
    1. antropologia física Individu de diversos pobles de raça pígmida repartits entre Àsia i Àfrica.
    2. per extensió Individu de petita estatura.

■ pigmeu
| pigmea

adjectiu Relatiu o pertanyent als pigmeus masculí i femení antropologia física Individu de diversos pobles de raça pígmida repartits entre Àsia i Àfrica per extensió Individu de petita estatura
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

pígmid
| pígmida


<title type="display">pígmid</title>

    antropologia física
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a la raça pígmida o als seus representants.
  2. masculí i femení Individu de la raça pígmida.
  3. raça pígmida Raça del grup melanoderm els representants de la qual són mesocèfals, d’estatura molt baixa, pell bruna, cabells cresps, cap gros amb relació a la talla i llavis gruixuts.

pígmid
| pígmida

antropologia física adjectiu Relatiu o pertanyent a la raça pígmida o als seus representants masculí i femení Individu de la raça pígmida raça pígmida Raça del grup melanoderm els representants de la qual són mesocèfals, d’estatura molt baixa, pell bruna, cabells cresps, cap gros amb relació a la talla i llavis gruixuts
Gran Diccionari de la llengua catalana

pigmoide


<title type="display">pigmoide</title>

Partició sil·làbica: pig_moi_de
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als pigmoides.
  2. masculí i femení etnologia Individu que presenta caràcters propis de les races xantodermes.

pigmoide

adjectiu Relatiu o pertanyent als pigmoides masculí i femení etnologia Individu que presenta caràcters propis de les races xantodermes
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pignoració


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pignoració</title>

Partició sil·làbica: pig_no_ra_ci_ó
Etimologia: del ll. td. pignoratio, -ōnis, íd. 1a font: s. XX, Oller
    femení dret
    1. Acció de pignorar;
    2. l’efecte.
  2. Dret real que es constitueix sobre una cosa aliena que hom lliura al creditor per obtenir el pagament d’un crèdit, facultant aquest a retenir la cosa i alienar-la un cop vençut el terme.

■ pignoració

femení dret Acció de pignorar l’efecte Dret real que es constitueix sobre una cosa aliena que hom lliura al creditor per obtenir el pagament d’un crèdit, facultant aquest a retenir la cosa i alienar-la un cop vençut el terme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pignorar

■ pignorar

verb transitiu dret Empenyorar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pignoratiu
| pignorativa

■ pignoratiu
| pignorativa

adjectiu dret Relatiu o pertanyent a la pignoració
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pigo-

■ pigo-

Forma prefixada del mot grec pygḗ , que significa ‘natja’, ‘part posterior’ Ex pigobranquiats, pigòpodes
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pigós
| pigosa

■ pigós
| pigosa

adjectiu Pigat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pigostil

■ pigostil

masculí anatomia animal Darrer os de la columna vertebral de la major part dels ocells, format per la fusió de les últimes vèrtebres caudals
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pigot

■ pigot

masculí ornitologia Picot
Traducció