Es mostren 88954 resultats

■ pintorescament

■ pintorescament

adverbi D’una manera pintoresca
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pintoresquisme

■ pintoresquisme

masculí Qualitat de pintoresc
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pintura


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pintura</title>

Etimologia: del ll. vg. pinctura, ll. cl. pictura, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení art i indústria de pintura i vernissos
  1. Art de pintar.
  2. Taula, làmina, llenç, mur, en què és pintada una cosa.
  3. La cosa pintada.
  4. figuradament Fer una pintura fidel dels costums d’aquells pobles.
    1. Matèria líquida o pastosa preparada per a pintar alguna superfície.
    2. Revestiment d’una superfície fet amb pintura. Aquest auto està malament de pintura.
  6. indústria
    1. Operació de revestir alguna superfície amb pintura.
    2. Secció o departament d’una empresa on és efectuada l’operació de pintura. Avui entrarem a pintura tots els quadres de bicicleta que tenim acabats.

■ pintura

femení art i indústria de pintura i vernissos Art de pintar Taula, làmina, llenç, mur, en què és pintada una cosa La cosa pintada figuradament Fer una pintura fidel dels costums d’aquells pobles Matèria líquida o pastosa preparada per a pintar alguna superfície Revestiment d’una superfície fet amb pintura Aquest auto està malament de pintura indústria Operació de revestir alguna superfície amb pintura Secció o departament d’una empresa on és efectuada l’operació de pintura Avui entrarem a pintura tots els quadres de bicicleta que tenim acabats
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

pínula

pínula

femení Pínnula
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pinxar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pinxar</title>

Etimologia: probablement del cast. pinchar, d’un probable encreuament de punchar, variant de punzar, amb picar
verb transitiu jocs d’entreteniment D’un paquet de cartes que hom té a la mà, fer sortir successivament les pintes de cada carta per saber el joc que hom té.

■ pinxar

verb transitiu jocs d’entreteniment D’un paquet de cartes que hom té a la mà, fer sortir successivament les pintes de cada carta per saber el joc que hom té
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pinxejar

■ pinxejar

verb intransitiu Fer el pinxo
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pinxo


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pinxo</title>

Etimologia: del cast. pincho, alteració de pinche ‘auxiliar de cuina’, per la baixa consideració en què eren tinguts els que feien aquest ofici
    masculí
  1. El qui fa gala d’ésser valent.
  2. El qui tracta d’imposar-se per la seva valentia, infonent por.

■ pinxo

masculí El qui fa gala d’ésser valent El qui tracta d’imposar-se per la seva valentia, infonent por
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pinya


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pinya</title>

Etimologia: del ll. pīnea, inicialment adj. de pinus ‘pi’, pinea nux ‘nou, fruita del pi’ 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. botànica
    1. Estròbil o con de les pinàcies.
    2. Con del pi pinyer. Esberlar una pinya per treure’n els pinyons.
    3. per extensió Nom donat a diversos òrgans o parts vegetals en forma de pinya.
    4. pinya blava Planta herbàcia vivaç de la família de les liliàcies (Scilla peruviana), de bulb tunicat, fulles lanceolades, flors d’un blau pujat i fruits capsulars.
    5. pinya d’Amèrica Ananàs.
    6. pinya de Sant Joan Planta herbàcia biennal o perenne de la família de les compostes (Leuzea conifera), de fulles blanques i tomentoses en el revers, flors purpúries o blanquinoses, de capítols grossos, solitaris i globosos i fruits en aqueni.
    7. pinya groga Planta de la família de les aïzoàcies (Aeonium arboreum), suculenta i de tiges ramificades, terminades en rosetes de fulles espatulades i flors d’un groc daurat i que es planta en jardins.
    8. pinya tropical Ananàs.
    1. figuradament Conjunt de persones o de coses unides o agregades estretament. Érem una petita colla d’amics que formàvem una pinya.
    2. folklore Conjunt de persones que sostenen el basament d’un castell.
    1. Cop de puny, pinyac.
    2. per extensió Aquests dos autos s’han clavat una pinya bastant forta.
  4. Massa esponjosa d’or o d’argent que resta després d’evaporar el mercuri amb què s’havia amalgamat.
  5. marina, marítim
    1. Nus que és fet a l’extrem o bé prop de l’extrem d’una corda per tal d’assegurar-la per aquest extrem a l’argolla, al forat, etc., per on és passada.
    2. pinya de rosa Pinya que hom fa a l’extrem d’una corda, tot donant-li forma de pom boterut.
  6. indústria tèxtil Templàs.
  7. agafar la (o una) pinya Embriagar-se.

■ pinya

femení botànica Estròbil o con de les pinàcies Con del pi pinyer Esberlar una pinya per treure’n els pinyons per extensió Nom donat a diversos òrgans o parts vegetals en forma de pinya pinya blava Planta herbàcia vivaç de la família de les liliàcies Scilla peruviana , de bulb tunicat, fulles lanceolades, flors d’un blau pujat i fruits capsulars pinya d’Amèrica Ananàs pinya de Sant Joan Planta herbàcia biennal o perenne de la família de les compostes Leuzea conifera , de fulles blanques i tomentoses en el revers, flors purpúries o blanquinoses, de capítols grossos, solitaris i globosos i…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pinyac

■ pinyac

masculí Cop de puny
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pinyata


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pinyata</title>

Etimologia: del cast. piñata, i aquest, de l’it. pignatta ‘olla’, der. de pigna ‘pinya’ per la forma de pinya d’algunes olles antigues
    femení
  1. Olla.
  2. especialment folklore
    1. Olla que es penja enmig de la sala del ball que se celebra el primer diumenge de Quaresma, a certa altura perquè un dels balladors procuri rompre-la d’un cop de bastó anant amb els ulls tapats.
    2. diumenge de pinyata Primer diumenge de Quaresma.

■ pinyata

femení Olla especialment folklore Olla que es penja enmig de la sala del ball que se celebra el primer diumenge de Quaresma, a certa altura perquè un dels balladors procuri rompre-la d’un cop de bastó anant amb els ulls tapats diumenge de pinyata Primer diumenge de Quaresma
Traducció