Es mostren 88954 resultats

■ pinyer
| pinyera

■ pinyer
| pinyera

adjectiu Dit del pi que fa pinyons
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pinyera

■ pinyera

femení botànica Pinya de Sant Joan
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pinyin*

■ pinyin*

masculí lingüística Sistema internacional de transcripció del xinès estàndard a l’alfabet llatí
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pinyó1

■ pinyó1

masculí botànica Llavor de pi especialment Llavor de pi pinyoner, comestible plural colloquialment Diners Té molts pinyons indústria surera Tap cònic petit, per a ampolles petites Vegeu també pinyó 2
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pinyó2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pinyó</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Etimologia: del fr. pignon, íd., que en el sentit arquitectònic ve del ll. pinnio, -ōnis , der. de pinna ‘merlet’, i en el de ‘roda dentada’, del fr. peigne ‘pinta’, del ll. pecten, ĭnis, íd.
    masculí
  1. arquitectura Part superior, de forma triangular, de la façana d’un edifici, que forma una espècie de frontó punxegut o esglaonat.
  2. heràldica
    1. Figura que representa el pinyó arquitectònic però en forma de piràmide esglaonada de tres esglaons.
    2. Espècie de muralla piramidal amb la base a la vora inferior de l’escut, formada per quadres o rectangles alternats de metall i color.
  3. rellotgeria Cadascuna de les petites rodes dentades del mecanisme d’un rellotge, que actuen com a pinyons satèl·lits.
  4. tecnologia
    1. Roda dentada petita que engrana amb una roda dentada més grossa o bé amb una cadena, com ara el pinyó d’una bicicleta.
    2. anar amb pinyó fix figuradament Ésser una persona d’idees fixes, poc flexible, obstinada.
    3. pinyó lliure Pinyó proveït d’un cadell que li permet de girar en un sentit, solidàriament a una altra roda dentada, i, en desengranar-se, girar lliurement en el sentit contrari.
    4. pinyó satèl·lit Cadascun dels quatre pinyons que hi ha dins una caixa de diferencial i que actuen quan la velocitat d’una de les rodes motrius s’alenteix; és anomenat també pinyó planetari.



    5. Vegeu també:
    pinyó1

■ pinyó2

masculí arquitectura Part superior, de forma triangular, de la façana d’un edifici, que forma una espècie de frontó punxegut o esglaonat heràldica Figura que representa el pinyó arquitectònic però en forma de piràmide esglaonada de tres esglaons Espècie de muralla piramidal amb la base a la vora inferior de l’escut, formada per quadres o rectangles alternats de metall i color rellotgeria Cadascuna de les petites rodes dentades del mecanisme d’un rellotge, que actuen com a pinyons satèllits tecnologia Roda dentada petita que engrana amb una roda dentada més grossa o bé amb una cadena, com ara…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pinyoc

■ pinyoc

masculí Pinyoca
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pinyoca

■ pinyoca

femení Pinya del pi negre Pinya esberlada, sense pinyons Pinya borda
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pinyol


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pinyol</title>

Etimologia: variant formativa de pinyó1 per la semblança de certs pinyols amb els pinyons per forma i duresa de closca 1a font: s. XIV, Eiximenis
    masculí
    1. botànica Part interna llenyosa d’un fruit carnós. Un pinyol de préssec. Pinyol d’oliva.
    2. En una rajola, una teula, etc., pedreta que es converteix en calç quan hom cou les rajoles, etc.
    3. Part granelluda, inservible, de la terra de terrisser.
  2. Pinyolada.
  3. música Popularment, nota aguda i sostinguda donada per un cantant.
  4. indústria tèxtil Residus dels rebuigs de la borra del cotó, produïts per l’obridora després d’haver-los-hi passat una o dues vegades per tal d’aprofitar-los per a filar qualitats inferiors.

■ pinyol

masculí botànica Part interna llenyosa d’un fruit carnós Un pinyol de préssec Pinyol d’oliva En una rajola, una teula, etc, pedreta que es converteix en calç quan hom cou les rajoles, etc Part granelluda, inservible, de la terra de terrisser Pinyolada música Popularment, nota aguda i sostinguda donada per un cantant indústria tèxtil Residus dels rebuigs de la borra del cotó, produïts per l’obridora després d’haver-los-hi passat una o dues vegades per tal d’aprofitar-los per a filar qualitats inferiors
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pinyola

■ pinyola

femení agricultura Pinyolada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pinyolada

■ pinyolada

femení agricultura Residu pastós de l’oliva després d’haver-la premsada per extreure’n l’oli
Informació complementària
Traducció