Es mostren 88954 resultats

piosalpinge

piosalpinge

pioteràpia


<title type="display">pioteràpia</title>

Accessory
Partició sil·làbica: pi_o_te_rà_pi_a
Body
femení terapèutica Utilització terapèutica del pus, amb esterilització prèvia o bé sense esterilitzar. Avui dia és totalment fora d’ús.

pioteràpia

piotòrax

piotòrax

pipa1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pipa</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Accessory
Etimologia: del ll. vg. *pipa ‘flauteta’, der. de pipare ‘piular’, d’origen onomatopeic 1a font: s. XIII
Body
    femení
    1. Petit recipient, generalment cilíndric, de fusta, d’arrel de bruguera, de guix, d’escuma de mar, etc., amb un tub prim que arrenca de la part baixa terminat generalment en una peça tubular de fusta, banya, ebonita, ambre, etc., anomenada broquet; serveix per a fumar tabac i a vegades altres substàncies, com l’opi. Omplir la pipa. Netejar la pipa. Fumar una pipa.
    2. Xumet.
    3. fer la pipa Ficar-se el dit gros a la boca per a mamar-lo, com fan els infants.
  1. botànica Bolet de la família de les poliporàcies (Ganoderma lucidum), en forma de pipa, de consistència dura, de color caoba o bru i amb el capell amb solcs concèntrics.
  2. metrologia Antiga mesura de capacitat per a vi, emprada en algunes comarques dels Països Catalans.
  3. motors i automòbil, automobilisme Peça giratòria del distribuïdor d’encesa que en els motors d’encesa per guspira rep el corrent elèctric procedent de la bobina i el trasllada successivament a cadascuna de les bugies.
  4. pipa de Surinam zoologia Amfibi anur del subordre dels opistocels i de la família dels pípids (Pipa pipa), amb una sèrie de clots a l’esquena de la femella, en els quals és capaç de pondre els ous.



  5. Vegeu també:
    pipa2

pipa1

pipa2


<title type="display">pipa</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Body
masculí música Instrument de cordes pinçades xinès de la família dels llaüts, constituït per una caixa de ressonància de fusta en forma de pera i de fons bombat, amb la taula harmònica plana amb dues obertures acústiques, un mànec curt i de quatre a sis cordes, que es toca recolzant-lo en posició vertical sobre la falda.


Vegeu també:
pipa1

pipa2

pipada

pipada

pipar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pipar</title>

Accessory
Etimologia: de pipa 1a font: 1803, DEst.
Body
    verb
  1. intransitiu Fumar amb pipa. El pescador pipava assegut vora la mar.
  2. transitiu
    1. Xuclar (el fum) d’una pipa, d’un cigar.
    2. Xuclar (una pipa, un cigar).
  3. intransitiu col·loquialment Beure begudes alcohòliques.

pipar

pipella

pipella

pipelleig

pipelleig

pipellejar

pipellejar

Informació complementària