Es mostren 88939 resultats

■ pistoler
| pistolera

■ pistoler
| pistolera

masculí i femení Persona que utilitza normalment la pistola per a atacar o, com a mercenari, per a realitzar atemptats personals femení armament Estoig per a portar-hi una pistola
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pistolerisme

■ pistolerisme

masculí història Activitat terrorista pròpia dels pistolers
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pistolet

■ pistolet

masculí explosius Flascó que hom omple de mescla detonant, especialment hidrogen i aire, que explota tot llançant el tap en fer-la travessar per una guspira elèctrica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

pistonada

pistonada

femení motors embolada 1 no perdre pistonada figuradament Aprofitar qualsevol avinentesa en la consecució d’alguna cosa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pistonera

■ pistonera

femení armament Caixeta o bossa on hom portava els pistons, abans de l’aparició dels cartutxos complets
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ Pistraus


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">Pistraus</title>

Etimologia: com les variants pistrac, pistracs, probablement del cast. pistraje, pistraque, encreuament de pisto i comistraje
Mot emprat en l’expressió a can Pistraus locució adverbial A la perdició, al desastre. Eren molt rics, però tota la seva fortuna se n’ha anat a can Pistraus.

■ Pistraus

Mot emprat en l’expressió a can Pistraus locució adverbial A la perdició, al desastre Eren molt rics, però tota la seva fortuna se n’ha anat a can Pistraus
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pistrincs


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pistrincs</title>

Etimologia: alteració popular d’un der. de pasta (ll. td. pasta), pastim, de diverses variants, pastrim, pastrén, pastreny, pastriny, que revelen l’influx del ll. pistrīnum ‘fleca’, amb sentit figurat de la idea de ‘pasta’
masculí plural col·loquialment Diners. Li costava pistrincs, però els lluïa.

■ pistrincs

masculí plural colloquialment Diners Li costava pistrincs, però els lluïa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pit


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pit</title>

Etimologia: del ll. pĕctus, -ŏris, íd., que, essent neutre amb acusatiu pectus, donà l’ant. pits; sentit com un plural, es formà analògicament un sing. pit 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. anatomia animal
    1. Tòrax, part del cos humà que s’estén del coll al ventre.
    2. especialment Part anterior del tòrax. Han topat pit contra pit.
    3. especialment Part anterior d’un quadrúpede o d’un ocell immediatament sota el coll. L’un preferia el pit (del pollastre), l’altre la cuixa.
    4. brot de pit Tros de pit de xai, de la part més grassa.
    1. [sovint en pl] anatomia animal Mamella de dona. Ensenyava els pits. Donar el pit a un infant. Una criatura de pit.
    2. de pit i cuixa locució adjectiva Dit de la pel·lícula, l’espectacle, etc., en què els artistes van nus o gairebé o en què dominen les escenes eròtiques.
  3. anatomia animal
    1. Tot l’aparell de la respiració contingut en el pit. Fatigar-se el pit cantant. Una malaltia de pit.
    2. do de pit Nota aguda de tenor (corresponent al do4) feta amb veu de pit.
    3. do de pit col·loquialment Tot l’esforç o l’arrogància que hom pot posar en l’obtenció d’un propòsit.
    4. tenir el pit carregat Estar refredat dels pulmons o dels bronquis.
    5. veu de pit Veu d’emissió natural, límpida (per oposició a veu de gola, de cap).
  4. figuradament anatomia animal
    1. Centre dels sentiments, interior de l’home. Li obrí el seu pit.
    2. Coratge, valor. Prendre a pit una cosa.
    3. donar-se cops al pit Colpejar-se el pit en senyal de penediment, de devoció.
    4. pit i fora! Exclamació que hom diu per animar o animar-se a fer una cosa.
    5. posar-se la mà al pit Reflexionar, interrogar la pròpia consciència.
    6. tenir (una cosa) pit avall Tenir-la per molt segura, confiar-hi molt.

■ pit

masculí anatomia animal Tòrax, part del cos humà que s’estén del coll al ventre especialment Part anterior del tòrax Han topat pit contra pit especialment Part anterior d’un quadrúpede o d’un ocell immediatament sota el coll L’un preferia el pit del pollastre, l’altre la cuixa brot de pit Tros de pit de xai, de la part més grassa sovint en pl anatomia animal Mamella de dona Ensenyava els pits Donar el pit a un infant Una criatura de pit de pit i cuixa locució adjectiva Dit de la pellícula, l’espectacle, etc, en què els artistes van nus o gairebé o en què dominen les escenes eròtiques…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pit-roig


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pit-roig</title>

Partició sil·làbica: pit-roig
Etimologia: de pit i roig
masculí ornitologia Ocell de l’ordre dels passeriformes i de la família dels túrdids (Erithacus rubecula), amb el pit i el front de color taronja viu i les parts superiors gris oliva, fortament territorial i que habita tant als boscs com als jardins.

■ pit-roig

masculí ornitologia Ocell de l’ordre dels passeriformes i de la família dels túrdids Erithacus rubecula , amb el pit i el front de color taronja viu i les parts superiors gris oliva, fortament territorial i que habita tant als boscs com als jardins
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pita1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pita</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del cast. pita, i aquest, d’una llengua antillana, probablement del taïno 1a font: 1704
    femení
  1. botànica Atzavara.
  2. indústria tèxtil
    1. Fibra tèxtil obtinguda de les fulles d’atzavara.
    2. Teixit llustrós amb l’ordit de pèl de cabra i tramat amb cotó, que era usat per a folres de mànigues en els vestits d’home.
    3. pita esponja (o simplement pita) Teixit d’ordit i trama de fil de seda d’un cap i sense torsió amb lligat de tafetà, molt brillant, tenyit en peça, que era usat per a roba interior.



    3. Vegeu també:
    pita2

■ pita1

femení botànica Atzavara indústria tèxtil Fibra tèxtil obtinguda de les fulles d’atzavara Teixit llustrós amb l’ordit de pèl de cabra i tramat amb cotó, que era usat per a folres de mànigues en els vestits d’home pita esponja o simplement pita Teixit d’ordit i trama de fil de seda d’un cap i sense torsió amb lligat de tafetà, molt brillant, tenyit en peça, que era usat per a roba interior Vegeu també pita 2
Informació complementària
Traducció