Es mostren 88940 resultats

■ pla3
| plana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pla</title><lbl type="homograph">3</lbl>

Etimologia: del ll. planus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull
  1. masculí geometria
    1. Superfície tal que qualsevol recta que passi per dos dels seus punts es troba totalment continguda en la dita superfície.
    2. pla bisector Pla que passa per l’aresta d’un angle dièdric i el divideix en dos angles iguals.
    3. pla de coordenades Cadascun dels tres plans que es tallen en un punt i que serveixen per a fixar la posició de qualsevol punt de l’espai amb l’ajut de les línies coordenades.
    4. pla de l’infinit (o pla impropi) A l’espai projectiu de tres dimensions, conjunt de punts de l’infinit.
  2. masculí
    1. Superfície d’un cos més o menys acostada, per la seva configuració, a un pla geomètric.
    2. geomorfologia Sector de terreny planer i de poca extensió.
    3. tecnologia Nom donat a les barres metàl·liques de secció rectangular, les dimensions de la qual són compreses entre 5 i 200 mm d’amplada i 3 i 6 mm de gruix.
    4. pla de macla cristal·lografia Superfície d’una macla en què coincideixen, per reflexió, els cristalls que la formen.
    5. pla d’esquistositat petrografia Cadascuna de les superfícies de separació dels fulls d’un esquist.
    6. pla de taules indústria tèxtil Superfície superior de les taules d’un teler, per la qual corre la llançadora.
    7. pla inclinat mecànica i física Pla que forma un cert angle amb el pla horitzontal.
  3. masculí
    1. Superfície real o imaginària relativa a uns punts, fenòmens o objectes situats o esdevinguts a una mateixa altura o distància respecte a un determinat pla o nivell de referència estable.
    2. aeronàutica Cadascuna de les superfícies que en una aeronau serveixen per a sustentar-la o per a estabilitzar-la o mantenir-ne l’estabilitat.
    3. pla de flotació marina, marítim Secció del buc d’una embarcació pel pla determinat per les línies de flotació d’ambdós costats del buc.
    4. pla de nivell topografia Pla tangent al geoide, que hom pren com a referència en els treballs d’altimetria o anivellació per a mesurar l’altura dels punts d’un terreny.
    5. pla de polarització física En la propagació d’una ona transversal, pla determinat per la direcció de propagació de l’ona i la direcció de vibració de l’ona.
    6. pla d’estiba marina, marítim Pla fet sobre el pla longitudinal d’un vaixell de càrrega i en el qual és indicat el lloc que ocupa la càrrega, la seva natura, el seu port de destinació, etc.
    7. pla d’incidència física Pla determinat per un projectil o per un raig incident i la recta normal a la superfície en un punt d’incidència.
    8. pla galàctic astronomia Pla hipotètic que ha estat definit per conveni i que divideix la Galàxia en dues meitats.
    9. pla longitudinal marina, marítim Pla de la secció vertical del buc d’una embarcació que conté la línia formada pels punts mitjans de la quilla i que va de proa a popa.
    10. pla transversal marina, marítim Pla perpendicular al longitudinal d’una embarcació.
  4. adjectiu
    1. Que recorda la forma d’un pla geomètric, que forma part d’un pla geomètric, sense curvatures, sense ondulacions, sense elevacions ni depressions. Un dipòsit de fons pla. Un país pla.
    2. caure tot pla Caure com un sac, sense fer contorsions.
    3. dormir pla Dormir profundament, seguit, com quan hom està fatigat.
  5. adjectiu geometria
    1. Que té tots els elements situats en un pla.
    2. Dit de la geometria o trigonometria que tracten de figures planes, d’angles plans.
  6. adjectiu figuradament
    1. Corrent, sense afectació. És un home tot pla. Un estil pla. En pla català.
    2. Fàcil, que no presenta dificultats. Ho trobava molt pla, ell, això.
    3. cant pla música Varietat del cant gregorià.
    4. cant pla musical música Varietat de cant pla que admet el compàs i l’ús d’accidents cromàtics.
    5. confessar (o cantar) de pla Confessar de ple.
    6. de pla Ràpidament, sense grans formalitats.
    7. parlar pla Parlar en llengua vulgar, parlar en català. Hi havia un moro que sabia parlar pla.
  7. adjectiu gramàtica Paroxíton. Mot pla. Rima plana.



    8. Vegeu també:
    pla1
    pla2

■ pla3
| plana

masculí geometria Superfície tal que qualsevol recta que passi per dos dels seus punts es troba totalment continguda en la dita superfície pla bisector Pla que passa per l’aresta d’un angle dièdric i el divideix en dos angles iguals pla de coordenades Cadascun dels tres plans que es tallen en un punt i que serveixen per a fixar la posició de qualsevol punt de l’espai amb l’ajut de les línies coordenades pla de l’infinit o pla impropi A l’espai projectiu de tres dimensions, conjunt de punts de l’infinit masculí Superfície d’un cos més o menys acostada, per la seva configuració, a un pla…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ placa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">placa</title>

Etimologia: del fr. plaque, íd., der. de plaquer ‘aplacar; revestir d’una planxa de metall’, i aquest, del neerl. mitjà placken ‘apedaçar; enganxar’ 1a font: 1647
    femení
    1. Làmina rígida de metall, fusta, plàstic, etc., generalment destinada a ésser aplicada sobre una superfície plana.
    2. fusteria Contraplacat.
    3. placa calefactora química Calefactor consistent en una planxa escalfada per resistències elèctriques o per gas.
    4. placa de cocció (o de focs) electrodomèstics Cuina els fogons de la qual han estat integrats sobre una placa metàl·lica, de poc gruix, que hom encasta dins una obertura practicada en un marbre o un moble, de manera que constitueix amb ell una superfície gairebé contínua.
    5. placa de fixació dels tubs termotècnia Cadascuna de les plaques situades als extrems d’una caldera, d’un bescanviador de calor, etc., proveïdes de forats als quals són fixat els tubs.
    6. placa de tocs química analítica Placa de porcellana amb diverses concavitats, emprada per a efectuar reaccions a la gota.
    7. placa filtrant química Làmina constituïda per un material porós a través de la qual hom pot efectuar filtracions.
    8. placa de matrícula automòbil, automobilisme Matrícula.
    9. placa d’estat automòbil, automobilisme Làmina metàl·lica o paper adhesiu on consta la sigla de l’estat en el qual ha estat matriculat un vehicle automòbil.
  2. anatomia animal i patologia
    1. Zona diferent de la resta d’una superfície.
    2. placa cel·lular citologia En les cèl·lules vegetals, placa que es forma a partir del fragmoplast i que permet la separació de les cèl·lules filles originades en la mitosi.
    3. placa de Hutchinson Taques de la còrnia en la queratitis sifilítica.
    4. placa de Peyer Conjunt de fol·licles agrupats, a la part antimesentèrica de l’intestí prim.
    5. placa equatorial citologia Disposició dels cromosomes durant la metafase de la mitosi, o de la meiosi, quan es troben tots, aproximadament en un mateix pla a l’equador del fus acromàtic.
    6. placa mucosa Condiloma pla.
    7. placa terminal Expansió discoide plana de la terminació d’una fibra nerviosa motora en el teixit muscular.
    1. anatomia animal Qualsevol formació plana de material dur que normalment forma part de l’exoesquelet o dermatoesquelet d’alguns animals.
    2. placa basal anatomia animal i embriologia Conjunt de cartílags paracordals i barres trabeculopolars units en la base del neurocrani dels peixos ciclòstoms.
    3. placa basal anatomia animal Placa esquelètica dels madreporaris, de la qual s’eleven els septes radials.
    4. placa basal anatomia animal Placa formada per dentina i per una dent cutània recoberta d’un estrat d’esmalt, que constitueix les escates placoides dels peixos selacis.
    5. placa basal anatomia animal Cadascuna de les cinc plaques que envolten el periprocte i formen part del calze dels equinoïdeus.
    6. placa madrepòrica anatomia animal Placa del dermatoesquelet dels equinoderms i perforada per nombrosos orificis per on entra l’aigua que omple el sistema ambulacral.
    7. placa neural embriologia Expansió plana del teixit neural, en la regió dorsal de la gàstrula, primer rudiment del sistema nerviós dels vertebrats.
    8. placa òssia anatomia animal Escut cutani, ossi, que sosté els escuts cornis de l’epidermis ceratinitzada dels rèptils quelonis i crocodilians.
    9. placa precordal embriologia Regió del mesoblast que durant la gastrulació de l’embrió dels vertebrats resta situada sota el territori del notocordi i dona origen al mesoderma cefàlic.
  4. botànica Cadascuna de les peces que componen la teca de les dinoflagel·lades.
  5. obsolet electroacústica i música Disc de gramòfon.
  6. electrònica
    1. Ànode d’un tub electrònic.
    2. Cadascun dels elèctrodes d’un condensador (dit també armadura) o d’un acumulador.
    3. placa deflectora Cadascun dels elèctrodes de deflexió d’un tub de raigs catòdics.
  7. fotografia Làmina de vidre recoberta, en una de les seves cares, d’una emulsió fotosensible que serveix per a obtenir proves fotogràfiques negatives.
  8. geologia i esports En l’alpinisme, superfície llisa d’una paret rocosa.
  9. placa litosfèrica geologia Cadascun dels blocs en què es divideix la litosfera.

■ placa

femení Làmina rígida de metall, fusta, plàstic, etc, generalment destinada a ésser aplicada sobre una superfície plana fusteria Contraplacat placa calefactora química Calefactor consistent en una planxa escalfada per resistències elèctriques o per gas placa de cocció o de focs electrodomèstics Cuina els fogons de la qual han estat integrats sobre una placa metàllica, de poc gruix, que hom encasta dins una obertura practicada en un marbre o un moble, de manera que constitueix amb ell una superfície gairebé contínua placa de fixació dels tubs termotècnia Cadascuna de les plaques situades als…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ plaça


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">plaça</title>

Etimologia: del ll. vg. *plattea, ll. cl. platea ‘carrer ample; plaça’, i aquest, del gr. plateĩa ‘carrer ample’, adj. fem. de platýs ‘ample’ 1a font: 1196
    femení
    1. [abreviatura pl.] urbanisme Lloc ample i espaiós, a l’interior d’una població, on solen confluir diversos carrers.
    2. Mercat. Anar a plaça.
    3. cotxe de plaça antigament Cotxe de punt, de lloguer, que s’estacionava a la plaça o en un indret determinat.
    4. plaça d’armes organització militar Espai gran on la guarnició d’una ciutat fa els seus exercicis.
    5. plaça de toros (o de bous) tauromàquia Espai rodó voltat de seients escalonats, on es fan les corrides de toros.
    1. Població com a centre on són fetes operacions comercials a l’engròs, operacions bancàries, etc. Aquest viatjant fa les places del sud.
    2. organització militar Ciutat com a centre de defensa o d’altres operacions de guerra.
    3. plaça forta organització militar Ciutat fortificada.
    1. Seti, lloc assignat a un passatger, a un concurrent d’un espectacle, etc. A l’autobús no hi havia sinó dues places buides.
    2. figuradament Lloc a ocupar o que hom ocupa en un centre de treball. Hi ha una plaça de sotsoficial vacant. Perdre la seva plaça.

■ plaça

femení abreviatura pl urbanisme Lloc ample i espaiós, a l’interior d’una població, on solen confluir diversos carrers Mercat Anar a plaça cotxe de plaça antigament Cotxe de punt, de lloguer, que s’estacionava a la plaça o en un indret determinat plaça d’armes organització militar Espai gran on la guarnició d’una ciutat fa els seus exercicis plaça de toros o de bous tauromàquia Espai rodó voltat de seients escalonats, on es fan les corrides de toros Població com a centre on són fetes operacions comercials a l’engròs, operacions bancàries, etc Aquest viatjant fa les places del sud…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ plaçada

■ plaçada

femení Vianda per a un dia, que hom ha comprat a la plaça
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ placar

■ placar

verb transitiu esports En el rugbi, interceptar l’avanç d’un contrari que té la pilota subjectant-li la cintura o les cuixes amb els braços i fent-lo caure a terra
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ plaçar

■ plaçar

verb transitiu Posar algú o alguna cosa en un lloc determinat El van plaçar a la porta a vigilar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ placard

■ placard

masculí Escrit o imprès afixat a una paret
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ placatge

■ placatge

masculí esports Acció de placar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ placebo

■ placebo

masculí farmàcia, indústria farmacèutica Fals medicament preparat amb el mateix aspecte que un medicament determinat, però que només conté productes inerts sense cap principi actiu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ placenta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">placenta</title>

Etimologia: del ll. placenta ‘coca, pastís’ 1a font: 1864, DLab.
    femení
    1. anatomia animal i embriologia Òrgan matern dels mamífers teris a través del qual s’estableix, durant la gestació, el bescanvi d’oxigen i de substàncies nutritives de la mare a l’embrió i de diòxid de carboni i de productes del metabolisme de l’embrió a la mare.
    2. placenta prèvia Placenta que s’insereix en el segment inferior (istme) uterí.
  2. botànica
    1. Part ressaltada del carpel on és inserit un primordi seminal.
    2. En els sorus dels pteridòfits, protuberància de teixit foliar d’on arrenquen els esporangis.

■ placenta

femení anatomia animal i embriologia Òrgan matern dels mamífers teris a través del qual s’estableix, durant la gestació, el bescanvi d’oxigen i de substàncies nutritives de la mare a l’embrió i de diòxid de carboni i de productes del metabolisme de l’embrió a la mare placenta prèvia Placenta que s’insereix en el segment inferior istme uterí botànica Part ressaltada del carpel on és inserit un primordi seminal En els sorus dels pteridòfits, protuberància de teixit foliar d’on arrenquen els esporangis
Informació complementària
Traducció