Es mostren 88954 resultats

■ plaentment

■ plaentment

adverbi D’una manera plaent
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ plaer


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">plaer</title>

Partició sil·làbica: pla_er
Etimologia: del ll. placēre ‘plaure’, que en cat. ant. es mantingué com a verb en plaer, plaser fins que es formà la forma analògica plaure, i després continuà com a substantiu abstracte, valor que també tingué en cat. ant 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
  1. psicologia Viva satisfacció dels sentits o de l’ànim provocada per la possessió o per la idea de quelcom agradable i atractiu.
  2. Allò que causa aquesta viva satisfacció. Un viatge de plaer.
  3. a plaer
    1. A gust, còmodament. Enlloc viuries tan a plaer.
    2. De gust, volenterosament. Fer una cosa a plaer.
    3. A pleret.
  4. principi del plaer psiquiatria Principi segons el qual les necessitats instintives han d’ésser immediatament satisfetes, bé per l’acompliment del desig corresponent, bé per la fantasia.

■ plaer

masculí psicologia Viva satisfacció dels sentits o de l’ànim provocada per la possessió o per la idea de quelcom agradable i atractiu Allò que causa aquesta viva satisfacció Un viatge de plaer a plaer A gust, còmodament Enlloc viuries tan a plaer De gust, volenterosament Fer una cosa a plaer A pleret principi del plaer psiquiatria Principi segons el qual les necessitats instintives han d’ésser immediatament satisfetes, bé per l’acompliment del desig corresponent, bé per la fantasia
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ plaf

■ plaf

masculí Plof
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ plafó


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">plafó</title>

Etimologia: del fr. plafond, íd., comp. de plat ‘aplatat’ i fond ‘fondo’ 1a font: 1839, DLab.
    masculí
    1. Peça plana de fusta o altre material emprada en diverses aplicacions tècniques, constructives, arquitectòniques, etc.
    2. construcció Sofit.
    3. construcció Relleu ornamental fet a la part central d’un cel ras.
    4. construcció Cadascun dels cassetons d’un teginat.
    5. construcció Cadascuna de les peces prefabricades de guix d’escaiola, que serveixen per a la formació de cels rasos.
    6. construcció Pany de paret comprès entre dues obertures o dues pilastres, formant un cos rectangular guarnit amb una motllura.
    7. construcció Pla ressaltat, llis o amb motllures, que s’aplica o es deixa per ornamentar certes parts d’un edifici.
    8. fusteria i mobiliari Cadascun dels cassetons o clavendes d’una porta emplafonada.
    9. fusteria i mobiliari Peça plana de fusta que en un moble, una porta, etc., tapa l’espai comprès entre els muntants o els travessers.
  2. aeronàutica i meteorologia Sostre.

■ plafó

masculí Peça plana de fusta o altre material emprada en diverses aplicacions tècniques, constructives, arquitectòniques, etc construcció Sofit construcció Relleu ornamental fet a la part central d’un cel ras construcció Cadascun dels cassetons d’un teginat construcció Cadascuna de les peces prefabricades de guix d’escaiola, que serveixen per a la formació de cels rasos construcció Pany de paret comprès entre dues obertures o dues pilastres, formant un cos rectangular guarnit amb una motllura construcció Pla ressaltat, llis o amb motllures, que s’aplica o es deixa per ornamentar certes parts d…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ plaga1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">plaga</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del ll. plaga ‘cop, ferida’ 1a font: s. XIII
    femení
  1. obsolet Nafra, úlcera.
    1. Flagell, calamitat.
    2. Abundor excessiva d’una cosa nociva, molesta o desagradable. Aquest estiu hi ha hagut una plaga d’incendis forestals.
    3. Dany greu o circumstància perjudicial que afecta gran part de la societat. La plaga de la corrupció.
    4. patologia Pesta.
    5. agricultura i fitopatologia Proliferació d’un organisme vivent que provoca la destrucció d’altres éssers vius en envair-los.
    6. plagues d’Egipte Bíblia Flagells divins amb què Moisès obligà el faraó a deixar sortir d’Egipte el poble d’Israel.



    3. Vegeu també:
    plaga2

■ plaga1

femení obsolet Nafra, úlcera Flagell, calamitat Abundor excessiva d’una cosa nociva, molesta o desagradable Aquest estiu hi ha hagut una plaga d’incendis forestals Dany greu o circumstància perjudicial que afecta gran part de la societat La plaga de la corrupció patologia Pesta agricultura i fitopatologia Proliferació d’un organisme vivent que provoca la destrucció d’altres éssers vius en envair-los plagues d’Egipte Bíblia Flagells divins amb què Moisès obligà el faraó a deixar sortir d’Egipte el poble d’Israel Vegeu també plaga 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ plaga2

■ plaga2

masculí i femení Persona que en tot troba un motiu de broma, que no es pren res seriosament Fer el plaga Vegeu també plaga 1
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ plagal

■ plagal

adjectiu música En cant gregorià i bizantí, dit del mode derivat d’un altre de principal o autèntic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ plagasitat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">plagasitat</title>

Etimologia: d’origen incert, sembla una formació força moderna, resultat d’un encreuament entre plaga2 o plagueria i mots abstractes com rapacitat, mordacitat, atrocitat i sobretot, segurament, procacitat 1a font: s. XX, Oller
femení Acte o dita propis d’un plaga.

■ plagasitat

femení Acte o dita propis d’un plaga
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

plagat
| plagada


<title type="display">plagat</title>

Homòfon: plegat
Etimologia: de plaga 1a font: s. XIV
adjectiu Que mostra una abundor excessiva d’una cosa nociva, molesta o desagradable; infestat. Un llibre plagat de tòpics.

plagat
| plagada

adjectiu Que mostra una abundor excessiva d’una cosa nociva, molesta o desagradable infestat Un llibre plagat de tòpics
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ plagi


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">plagi</title>

Etimologia: del ll. plagium ‘robatori d’esclaus d’altri; segrest’, i aquest, del gr. plágios ‘oblic, enganyós’ 1a font: 1839, DLab.
    masculí
    1. El fet de publicar o de donar per pròpia l’obra literària, científica o artística d’altri.
    2. literatura Part d’una obra d’altri inserida en la pròpia sense indicació de la font.
    3. per extensió literatura Tot escrit que conté plagis. Aquesta obra és un plagi.
  2. dret romà Delicte penat en el dret romà consistent a fer passar un home lliure per esclau.

■ plagi

masculí El fet de publicar o de donar per pròpia l’obra literària, científica o artística d’altri literatura Part d’una obra d’altri inserida en la pròpia sense indicació de la font per extensió literatura Tot escrit que conté plagis Aquesta obra és un plagi dret romà Delicte penat en el dret romà consistent a fer passar un home lliure per esclau
Informació complementària
Traducció