Es mostren 88954 resultats

■ plaguejar

■ plaguejar

verb intransitiu Fer el plaga
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ plagueria

■ plagueria

femení Plagasitat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ plagueta

■ plagueta

femení dialectal Llibreta, quadern
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ plaguicida

■ plaguicida

adjectiu i masculí agricultura i zootècnia Dit del producte químic emprat per a combatre els agents que constitueixen les plagues que afecten la salut de l’home o que ataquen recursos seus com el bestiar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ plaïble

■ plaïble

adjectiu Plaent, agradable
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ plana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">plana</title>

Etimologia: de pla3 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. geomorfologia
    1. Terreny planer i bastant extens que té, a més a més, escassa altitud sobre el nivell del mar.
    2. plana d’aigua (o simplement plana) Lloc del curs d’un riu on aquest s’eixampla i el corrent es fa més lent.
    3. plana d’inundació Part de la vall d’un riu, adjacent al llit, constituïda per sediments dipositats en èpoques de crescuda.
  2. oficis manuals Eina emprada pels ferrers, semblant a un martell, per tal d’aplanar o polir en calent les peces treballades.
  3. agricultura Aplanadora.
  4. construcció paleta 2 5.
  5. fusteria Ribot.
  6. fusteria i construcció naval Eina emprada pels boters, els mestres d’aixa, etc., per a obrar la fusta.
  7. arts gràfiques
    1. Cadascuna de les dues cares d’un full de paper.
    2. Pàgina. Surt a la primera plana dels diaris.
    3. Conjunt de línies compostes en tipografia que, després d’impreses, han de formar una plana.
    4. esmenar la plana (a algú) Corregir-lo o fer-li notar algun defecte en el que ha fet o dit.
    5. esmenar la plana (a algú) Fer una cosa millor que una altra persona.
  8. heràldica Peça disminuïda equivalent a un peu reduït a la meitat de la seva alçària.
  9. ictiologia Peix de l’ordre dels pleuronectiformes i de la família dels pleuronèctids (Pleuronectes flesus), molt semblant a la palaia, però amb una sèrie de formacions dèrmiques òssies al llarg de les aletes.
  10. indústria tèxtil Lligat de plana, el més simple dels lligats, format per dos fils d’ordit i dues passades de trama, que dona teixits d’aspecte llis, sense dret ni revés.
  11. plana major
    1. ciències militars Conjunt de caps i oficials d’un regiment o d’una esquadra que no pertanyen a cap companyia o a la dotació de cap de les naus.
    2. figuradament Conjunt de dirigents i càrrecs principals d’un partit polític, d’una corporació, etc.

■ plana

femení geomorfologia Terreny planer i bastant extens que té, a més a més, escassa altitud sobre el nivell del mar plana d’aigua o simplement plana Lloc del curs d’un riu on aquest s’eixampla i el corrent es fa més lent plana d’inundació Part de la vall d’un riu, adjacent al llit, constituïda per sediments dipositats en èpoques de crescuda oficis manuals Eina emprada pels ferrers, semblant a un martell, per tal d’aplanar o polir en calent les peces treballades agricultura Aplanadora construcció paleta 2 5 fusteria Ribot fusteria i construcció naval Eina emprada pels boters, els mestres d’…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ planada

■ planada

femení Extensió de terra plana
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ planador

■ planador

masculí aeronàutica i esports Aerodina molt lleuger, sense motor i amb superfícies sustentadores fixes durant el vol, que vola aprofitant els corrents atmosfèrics
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ planament

■ planament

adverbi D’una manera plana
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

planar1


<title type="display">planar</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: de pla3
    adjectiu
  1. geometria Planari.
  2. electrònica Dit de la tècnica utilitzada en la fabricació de dispositius semiconductors i circuits integrats consistent a fer créixer una capa de diòxid de silici damunt la superfície d’un substrat de silici del tipus de conductivitat desitjat.
  3. tecnologia i electrònica Dit de l’element que té una estructura plana o gairebé plana. Transistor planar.



    4. Vegeu també:
    planar2

planar1

adjectiu geometria Planari electrònica Dit de la tècnica utilitzada en la fabricació de dispositius semiconductors i circuits integrats consistent a fer créixer una capa de diòxid de silici damunt la superfície d’un substrat de silici del tipus de conductivitat desitjat tecnologia i electrònica Dit de l’element que té una estructura plana o gairebé plana Transistor planar Vegeu també planar 2