Es mostren 88939 resultats

plantable

plantable

Traducció

plantació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">plantació</title>

Accessory
Partició sil·làbica: plan_ta_ci_ó
Etimologia: del ll. plantatio, -ōnis, íd. 1a font: 1272, CTort.
Body
    femení agricultura
    1. Acció de plantar;
    2. l’efecte.
  1. Conjunt, especialment important, d’arbres plantats.
  2. Conreu, especialment extensiu, de plantes, especialment industrials.

plantació

plantada

plantada

plantador
| plantadora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">plantador</title>

Accessory
Etimologia: de plantar1
Body
    agricultura
  1. adjectiu i masculí i femení Que planta o serveix per a plantar. Una màquina plantadora. Molts plantadors eren esclaus.
  2. masculí Eina emprada pels hortolans per a plantar i trasplantar.
  3. femení Màquina de plantar, especialment tubercles, com les patates.

plantador
| plantadora

plantaginàcies


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">plantaginàcies</title>

Accessory
Partició sil·làbica: plan_ta_gi_nà_ci_es
Body
    femení botànica
  1. plural Família de personades, constituïda per plantes herbàcies, de fulles simples, flors tetràmeres de corol·la escariosa i de fruits en càpsula pixidial.
  2. singular Planta de la família de les plantaginàcies.

plantaginàcies

plantament

plantament

plantar1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">plantar</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Accessory
Etimologia: del ll. plantare, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
    verb
  1. transitiu agricultura
    1. Fixar a la terra un plançó, un esqueix, etc., perquè hi arreli.
    2. Ficar dins la terra una llavor, un bulb, etc., perquè hi creixi una planta. Hem de plantar les cols.
  2. transitiu Ficar a terra l’extrem d’un pal, d’una estaca, etc., perquè s’hi mantingui ferm. L’envelat, el faran a la platja: ja hi planten les antenes.
    1. transitiu Enganxar. Han plantat un cartell a la paret.
    2. transitiu col·loquialment Posar, col·locar. On vols que el planti, aquest test?
    3. pronominal Es va plantar davant la porta per vigilar els entrants a la casa. En dues hores ens vam plantar a Granollers.
    4. pronominal jocs d’entreteniment En certs jocs de cartes, no demanar més cartes tenint-hi dret.
    5. plantar botiga Obrir una botiga.
    6. plantar-se (algú) a tants o tants anys Dir que en té tants tenint-ne més.
  3. transitiu col·loquialment
    1. Deixar, abandonar, algú. Va girar l’esquena i em va plantar. La seva xicota l’ha plantat.
    2. deixar plantat (algú) No acudir a la cita que hom hi té.
  4. transitiu col·loquialment Pegar, clavar, etzibar. Li vaig plantar una bufetada.



  5. Vegeu també:
    plantar2

plantar1

plantar2

plantar2

plantat
| plantada

plantat
| plantada

plantatge


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">plantatge</title>

Accessory
Etimologia: de plantar1 1a font: s. XIV, Alcoatí
Body
    masculí botànica
  1. Gènere d’herbes o mates de la família de les plantaginàcies (Plantago sp), de fulles simples, flors petites ajuntades en espigues denses i fruits en pixidi. Cal destacar-ne el plantatge coronat (P. coronopus), el plantatge de ca (P. sempervirens), el plantatge gros o de fulla ampla (P. major) i el plantatge lanceolat o de fulla estreta (P. lanceolata).
  2. plantatge d’aigua jardineria Planta herbàcia perenne de la família de les alismatàcies (Alisma plantago-aquatica), aquàtica, de fulles ovals agudes i peciolades i flors blanques o rosades, i que hom planta en jardins.

plantatge