Es mostren 88939 resultats

■ platejar

■ platejar

verb transitiu Argentar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ plàtera

■ plàtera

femení Plata Una plàtera d’enciam
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ platerada

■ platerada

femení Platada Quantitat molt gran de plats, sobretot bruts
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ plateresc
| plateresca


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">plateresc</title>

Etimologia: del cast. plateresco, der. de platero ‘argenter’
    art
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al plateresc.
  2. masculí Estil arquitectònic, desenvolupat a la península Ibèrica a la fi del segle XV i la primera meitat del segle XVI, que es caracteritza per la gran importància que dona a l’ornamentació.

■ plateresc
| plateresca

art adjectiu Relatiu o pertanyent al plateresc masculí Estil arquitectònic, desenvolupat a la península Ibèrica a la fi del segle XV i la primera meitat del segle XVI, que es caracteritza per la gran importància que dona a l’ornamentació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ plateret


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">plateret</title>

Etimologia: de plat
    masculí
  1. Plat petit.
  2. plural música Instrument musical de percussió, consistent en dos plats metàl·lics que hom fa xocar l’un contra l’altre, agafant-los, un a cada mà, mitjançant una nansa central de corretja o corda, o bé un mecanisme de pedal.

■ plateret

masculí Plat petit plural música Instrument musical de percussió, consistent en dos plats metàllics que hom fa xocar l’un contra l’altre, agafant-los, un a cada mà, mitjançant una nansa central de corretja o corda, o bé un mecanisme de pedal
Gran Diccionari de la llengua catalana

platerina

platerina

femení botànica i agricultura Nectarina plana
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ platet

■ platet

masculí Balançó
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ platí


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">platí</title>

Etimologia: ant. platina, del cast. platino, també ant. platina, dimin. de plata, del fr. platine, manlleu del cast. americà, convertit en masc. pels joiers francesos per analogia de or, argent 1a font: 1868, DLCo.
    masculí química inorgànica
  1. [símbol Pt] Element metàl·lic de transició, de nombre atòmic 78, pertanyent al grup VIII de la taula periòdica.
  2. clorur de platí (II) [PtCl2] Pólvores verdoses que hom obté per escalfament d’esponja de platí en presència de clor anhidre.
  3. esponja de platí Massa de platí de color gris negrenc, porosa i amb una gran superfície específica.

■ platí

masculí química inorgànica símbol Pt Element metàllic de transició, de nombre atòmic 78, pertanyent al grup VIII de la taula periòdica clorur de platí II PtCl 2 Pólvores verdoses que hom obté per escalfament d’esponja de platí en presència de clor anhidre esponja de platí Massa de platí de color gris negrenc, porosa i amb una gran superfície específica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ plati-

■ plati-

Forma prefixada del mot grec platýs , que significa ‘ample’ Ex platicèfal, platihelmints
Gran Diccionari de la llengua catalana

platibàsia


<title type="display">platibàsia</title>

Partició sil·làbica: pla_ti_bà_si_a
femení patologia Anomalia congènita de la regió occipitocervical caracteritzada per una invaginació de l’occípit i del raquis cervical superior en la fossa posterior del crani.

platibàsia

femení patologia Anomalia congènita de la regió occipitocervical caracteritzada per una invaginació de l’occípit i del raquis cervical superior en la fossa posterior del crani
Traducció