Es mostren 88954 resultats

plebania

plebania

femení catolicisme Càrrec o dignitat de plebà
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ plebeisme

■ plebeisme

masculí Qualitat de plebeu Maneres de plebeu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ plebeu
| plebea


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">plebeu</title>

Partició sil·làbica: ple_beu
Etimologia: del ll. plebeius, -a, -um, íd. 1a font: 1488
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a la plebs. Una família plebea.
    2. Vulgar.
  2. masculí i femení història A la Roma antiga, individu d’origen no noble que formava part de la classe social més popular, oposada a la gent rica i als patricis.

■ plebeu
| plebea

adjectiu Relatiu o pertanyent a la plebs Una família plebea Vulgar masculí i femení història A la Roma antiga, individu d’origen no noble que formava part de la classe social més popular, oposada a la gent rica i als patricis
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ plebiscit


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">plebiscit</title>

Etimologia: del ll. plebiscītum, íd., comp. de plebs ‘poble’ i scitum ‘decret’, del verb sciscĕre ‘informar-se, inquirir’, der. de scire ‘saber’ 1a font: s. XIX
    masculí
  1. dret constitucional Consulta directa al poble d’un estat o territori amb personalitat política, per obtenir la ratificació d’una mesura o sobre la gestió d’una persona.
  2. dret internacional Votació de la població d’un territori per a la modificació de fronteres interiors o exteriors d’un estat, o el canvi de sobirania d’un estat.
  3. dret romà Decisió de caràcter legislatiu adoptada per l’assemblea plebea (concilia plebis), després de la proposició prèvia d’un magistrat plebeu.

■ plebiscit

masculí dret constitucional Consulta directa al poble d’un estat o territori amb personalitat política, per obtenir la ratificació d’una mesura o sobre la gestió d’una persona dret internacional Votació de la població d’un territori per a la modificació de fronteres interiors o exteriors d’un estat, o el canvi de sobirania d’un estat dret romà Decisió de caràcter legislatiu adoptada per l’assemblea plebea concilia plebis , després de la proposició prèvia d’un magistrat plebeu
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ plebiscitari
| plebiscitària

■ plebiscitari
| plebiscitària

adjectiu Relatiu o pertanyent al plebiscit
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ plebs

■ plebs

femení invariable història A la Roma antiga, part del poble que no gaudia de tots els drets de ciutadania, reservats als patricis Classe baixa del poble
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ plec


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">plec</title>

Etimologia: de plegar 1a font: 1314
    masculí
    1. Part d’una tela, d’un paper, etc., que cessa d’estar estesa i es posa en doble o forma una ondulació. La roba li feia uns plecs molt elegants.
    2. a plec de braç A la part del braç oposada al colze. Portar una criatura a plec de braç.
    3. ésser (algú) de mal plec Ésser difícil de governar.
    1. Full de paper plegat pel mig, en el sentit de la seva dimensió més gran.
    2. Conjunt de papers que van dintre d’un sobre.
    3. dret Documents que contenen les clàusules d’un contracte.
    4. dret Ofici, carta o documentació que hom envia tancat d’una part a una altra.
    5. arts gràfiques Conjunt de pàgines d’un llibre, etc., impreses en un mateix full de paper, especialment quan ja són plegades.
    6. plec de càrrecs dret Formulació d’acusacions del demandant a la part demandada.
    7. plec de descàrrec dret Enumeració raonada i correlativa dels extrems que s’oposen als càrrecs que figuren en un plec de càrrecs.
  3. Tovallola de barber.
  4. anatomia animal
    1. Doblec o desigualtat en una superfície del cos.
    2. plec del braç Sagnia.
    1. geomorfologia Ondulació d’una capa de terreny que havia estat prèviament horitzontal.
    2. plec harmònic Plec que té tots els estrats igualment deformats i conserven el paral·lelisme.

■ plec

masculí Part d’una tela, d’un paper, etc, que cessa d’estar estesa i es posa en doble o forma una ondulació La roba li feia uns plecs molt elegants a plec de braç A la part del braç oposada al colze Portar una criatura a plec de braç ésser algú de mal plec Ésser difícil de governar Full de paper plegat pel mig, en el sentit de la seva dimensió més gran Conjunt de papers que van dintre d’un sobre dret Documents que contenen les clàusules d’un contracte dret Ofici, carta o documentació que hom envia tancat d’una part a una altra arts gràfiques Conjunt de pàgines d’un llibre, etc, impreses en un…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pleca


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pleca</title>

Etimologia: d’origen incert
    femení
  1. arts gràfiques Filet curt i fi emprat especialment en els diaris, revistes, etc., per a separar dos articles o dos títols, al final d’un capítol, etc.
  2. indústria tèxtil Peça que correspon a un fragment de ratlla i que, unida amb altres, forma el motlle d’una ratlla en els motlles d’estampar.

■ pleca

femení arts gràfiques Filet curt i fi emprat especialment en els diaris, revistes, etc, per a separar dos articles o dos títols, al final d’un capítol, etc indústria tèxtil Peça que correspon a un fragment de ratlla i que, unida amb altres, forma el motlle d’una ratlla en els motlles d’estampar
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ plecòpters

■ plecòpters

masculí entomologia plural Ordre d’artròpodes de la classe dels insectes, que inclou espècies de talla petita, d’aparell bucal mastegador, dos parells d’ales membranoses, larves aquàtiques i règim fitòfag singular Artròpode de l’ordre dels plecòpters
Gran Diccionari de la llengua catalana

plectènquima

plectènquima

masculí botànica Fals teixit format per hifes o filaments de cèllules entrellaçats o units per una massa gelatinosa