Es mostren 88939 resultats

■ plener
| plenera

■ plener
| plenera

adjectiu Complit, complet
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ plenerament

■ plenerament

adverbi Completament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ plenilunar

■ plenilunar

adjectiu astronomia Relatiu o pertanyent al pleniluni
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pleniluni

■ pleniluni

masculí astronomia Lluna plena
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ plenipotència

■ plenipotència

femení dret Possessió de plens poders que confereix un cap d’estat a una persona prop de nacions estrangeres
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ plenipotenciari
| plenipotenciària


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">plenipotenciari</title>

Partició sil·làbica: ple_ni_po_ten_ci_a_ri
Etimologia: de plenipotència 1a font: 1803, DEst.
    dret
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a la plenipotència. Ministre plenipotenciari.
  2. masculí i femení Persona revestida dels més amplis poders d’un sobirà prop d’un estat estranger.

■ plenipotenciari
| plenipotenciària

dret adjectiu Relatiu o pertanyent a la plenipotència Ministre plenipotenciari masculí i femení Persona revestida dels més amplis poders d’un sobirà prop d’un estat estranger
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ plenitud


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">plenitud</title>

Etimologia: del ll. plenitudo, -ĭnis, íd. 1a font: 1418
    femení
  1. Qualitat de ple.
  2. Totalitat. Conserva la plenitud de les seves facultats.
  3. plenitud dels temps Bíblia En la concepció bíblica del temps, fase anterior al “temps de la fi”, en la qual el Nou Testament situa l’encarnació del Fill de Déu.

■ plenitud

femení Qualitat de ple Totalitat Conserva la plenitud de les seves facultats plenitud dels temps Bíblia En la concepció bíblica del temps, fase anterior al “temps de la fi”, en la qual el Nou Testament situa l’encarnació del Fill de Déu
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pleo-

■ pleo-

Forma prefixada del mot grec pléon , que significa ‘més’, ‘més nombrós’ Ex pleomorfisme
Gran Diccionari de la llengua catalana

pleocariòcit

pleocariòcit

masculí patologia Leucòcit neutròfil polinuclear amb un nucli hipersegmentat
Gran Diccionari de la llengua catalana

pleocasi


<title type="display">pleocasi</title>

Partició sil·làbica: ple_o_ca_si
masculí botànica Cima cada eix de la qual dona naixença, per dessota de la flor terminal, a més de dues branques verticil·lades.

pleocasi

masculí botànica Cima cada eix de la qual dona naixença, per dessota de la flor terminal, a més de dues branques verticillades