Es mostren 88951 resultats

■ plenari
| plenària


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">plenari</title>

Etimologia: del ll. plenarius, -a, -um, íd. 1a font: 1696, DLac.
  1. adjectiu Complet, total, dit especialment d’una reunió a la qual assisteixen totes les persones que hi tenen dret. Assemblea plenària.
  2. masculí dret processal Part del procés criminal que segueix el sumari fins a la sentència, durant el qual hom exposa els càrrecs i les defenses en forma contradictòria. Hom l’anomena normalment judici oral.

■ plenari
| plenària

adjectiu Complet, total, dit especialment d’una reunió a la qual assisteixen totes les persones que hi tenen dret Assemblea plenària masculí dret processal Part del procés criminal que segueix el sumari fins a la sentència, durant el qual hom exposa els càrrecs i les defenses en forma contradictòria Hom l’anomena normalment judici oral
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ plenàriament

■ plenàriament

adverbi D’una manera plenària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ plener
| plenera

■ plener
| plenera

adjectiu Complit, complet
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ plenerament

■ plenerament

adverbi Completament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ plenilunar

■ plenilunar

adjectiu astronomia Relatiu o pertanyent al pleniluni
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pleniluni

■ pleniluni

masculí astronomia Lluna plena
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ plenipotència

■ plenipotència

femení dret Possessió de plens poders que confereix un cap d’estat a una persona prop de nacions estrangeres
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ plenipotenciari
| plenipotenciària


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">plenipotenciari</title>

Partició sil·làbica: ple_ni_po_ten_ci_a_ri
Etimologia: de plenipotència 1a font: 1803, DEst.
    dret
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a la plenipotència. Ministre plenipotenciari.
  2. masculí i femení Persona revestida dels més amplis poders d’un sobirà prop d’un estat estranger.

■ plenipotenciari
| plenipotenciària

dret adjectiu Relatiu o pertanyent a la plenipotència Ministre plenipotenciari masculí i femení Persona revestida dels més amplis poders d’un sobirà prop d’un estat estranger
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ plenitud


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">plenitud</title>

Etimologia: del ll. plenitudo, -ĭnis, íd. 1a font: 1418
    femení
  1. Qualitat de ple.
  2. Totalitat. Conserva la plenitud de les seves facultats.
  3. plenitud dels temps Bíblia En la concepció bíblica del temps, fase anterior al “temps de la fi”, en la qual el Nou Testament situa l’encarnació del Fill de Déu.

■ plenitud

femení Qualitat de ple Totalitat Conserva la plenitud de les seves facultats plenitud dels temps Bíblia En la concepció bíblica del temps, fase anterior al “temps de la fi”, en la qual el Nou Testament situa l’encarnació del Fill de Déu
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pleo-

■ pleo-

Forma prefixada del mot grec pléon , que significa ‘més’, ‘més nombrós’ Ex pleomorfisme