Es mostren 88954 resultats

■ plenamar

■ plenamar

femení oceanografia Augment màxim del nivell de l’aigua del mar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ plenament

■ plenament

adverbi D’una manera plena, enterament Estic plenament segur que vindrà
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ plenari
| plenària


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">plenari</title>

Etimologia: del ll. plenarius, -a, -um, íd. 1a font: 1696, DLac.
  1. adjectiu Complet, total, dit especialment d’una reunió a la qual assisteixen totes les persones que hi tenen dret. Assemblea plenària.
  2. masculí dret processal Part del procés criminal que segueix el sumari fins a la sentència, durant el qual hom exposa els càrrecs i les defenses en forma contradictòria. Hom l’anomena normalment judici oral.

■ plenari
| plenària

adjectiu Complet, total, dit especialment d’una reunió a la qual assisteixen totes les persones que hi tenen dret Assemblea plenària masculí dret processal Part del procés criminal que segueix el sumari fins a la sentència, durant el qual hom exposa els càrrecs i les defenses en forma contradictòria Hom l’anomena normalment judici oral
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ plenàriament

■ plenàriament

adverbi D’una manera plenària
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ plener
| plenera

■ plener
| plenera

adjectiu Complit, complet
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ plenerament

■ plenerament

adverbi Completament
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ plenilunar

■ plenilunar

adjectiu astronomia Relatiu o pertanyent al pleniluni
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pleniluni

■ pleniluni

masculí astronomia Lluna plena
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ plenipotència

■ plenipotència

femení dret Possessió de plens poders que confereix un cap d’estat a una persona prop de nacions estrangeres
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ plenipotenciari
| plenipotenciària


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">plenipotenciari</title>

Partició sil·làbica: ple_ni_po_ten_ci_a_ri
Etimologia: de plenipotència 1a font: 1803, DEst.
    dret
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a la plenipotència. Ministre plenipotenciari.
  2. masculí i femení Persona revestida dels més amplis poders d’un sobirà prop d’un estat estranger.

■ plenipotenciari
| plenipotenciària

dret adjectiu Relatiu o pertanyent a la plenipotència Ministre plenipotenciari masculí i femení Persona revestida dels més amplis poders d’un sobirà prop d’un estat estranger
Traducció