Es mostren 88940 resultats

■ pluteals

■ pluteals

femení botànica plural Segons alguns sistemes de classificació, ordre de fongs basidiomicets amb les espores rosades singular Fong de l’ordre de les pluteals
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ plutó

■ plutó

masculí geologia Roca plutònica formada per solidificació lenta de magma profund
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pluto-

■ pluto-

Forma prefixada del mot grec ploũtos , que significa ‘riquesa’ Ex plutocràcia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ plutocràcia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">plutocràcia</title>

Partició sil·làbica: plu_to_crà_ci_a
Etimologia: de pluto- i -cràcia 1a font: 1868, DLCo.
    femení
  1. ciències polítiques Forma de govern en què el poder resideix en un grup social minoritari o reduït, privilegiat per raó del seu poder econòmic.
  2. Conjunt dels rics que tenen poder o influència a causa de llur riquesa.

■ plutocràcia

femení ciències polítiques Forma de govern en què el poder resideix en un grup social minoritari o reduït, privilegiat per raó del seu poder econòmic Conjunt dels rics que tenen poder o influència a causa de llur riquesa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ plutòcrata

■ plutòcrata

masculí i femení Persona que té poder o influència a causa de la seva riquesa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ plutocràtic
| plutocràtica

■ plutocràtic
| plutocràtica

adjectiu Relatiu o pertanyent a la plutocràcia o als plutòcrates
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ plutoni


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">plutoni</title>

Etimologia: del ll. cient. plutonium, der. del ll. Pluto, -ōnis ‘Plutó’, déu dels inferns, fill de Saturn i Ops, germà de Júpiter i Neptú
masculí [símbol Pu] química inorgànica Element sintètic, de nombre atòmic 94, pertanyent a la sèrie dels actínids.

■ plutoni

masculí símbol Pu química inorgànica Element sintètic, de nombre atòmic 94, pertanyent a la sèrie dels actínids
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ plutònic
| plutònica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">plutònic</title>

Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. Pluto, -ōnis ‘Plutó’ (v. plutoni) 1a font: 1868, DLCo.
    adjectiu geologia
  1. Relatiu o pertanyent al plutonisme.
  2. roca plutònica petrografia Roca originada a partir d’un magma, la consolidació o la transformació del qual s’ha produït a l’interior de la terra.

■ plutònic
| plutònica

adjectiu geologia Relatiu o pertanyent al plutonisme roca plutònica petrografia Roca originada a partir d’un magma, la consolidació o la transformació del qual s’ha produït a l’interior de la terra
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

plutonigen
| plutonígena

plutonigen
| plutonígena

adjectiu nucleònica Dit del reactor nuclear en què la producció de plutoni és un dels principals objectius
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ plutonisme

■ plutonisme

masculí geologia Teoria segons la qual les roques de la crosta terrestre són formades per fusió ígnia
Traducció