Es mostren 88951 resultats

■ pobletà1
| pobletana

■ pobletà1
| pobletana

adjectiu De poble, propi de la gent d’un poble Una calma bucòlica, pobletana masculí i femení Habitant d’una població que no és ciutat ni vila Vegeu també pobletà 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

pobletà2
| pobletana

pobletà2
| pobletana

adjectiu i masculí i femení Del monestir de Poblet Conca de Barberà o de la Pobla de Segur Pallars Jussà Vegeu també pobletà 1
Gran Diccionari de la llengua catalana

poboledà
| poboledana

poboledà
| poboledana

adjectiu i masculí i femení De Poboleda Priorat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pobrament

■ pobrament

adverbi D’una manera pobra Viu pobrament
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pobre
| pobra


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pobre</title>

Etimologia: del ll. pauper, -ĕris, íd. 1a font: s. XIII, Vides
    1. adjectiu i masculí i femení Que té a penes, o que no té, el necessari per a viure.
    2. masculí i femení especialment Captaire o mendicant.
    3. pobre de solemnitat Persona realment pobra i coneguda com a tal.
  2. masculí i femení història eclesiàstica
    1. Denominació adoptada pels membres de diverses congregacions religioses i sectes, per subratllar llur condició de pobresa i, sobretot, llur adhesió a l’esperit de la pobresa evangèlica.
    2. pobre catòlic Membre de la comunitat religiosa pobres catòlics fundada el 1208 per Duran d’Osca.
  3. adjectiu per extensió Escàs, insuficient, etc. Un país pobre d’aigua. Una festa pobra.
  4. adjectiu Anteposat al nom expressa commiseració, desdeny. Pobre animalet! És un pobre home, no en facis cas. Pobre de tu!
  5. masculí i femení Bíblia
    1. pobre de Jahvè En la Bíblia, tota persona desafortunada, malalta, indefensa; després de l’exili (segle VI aC), aquesta expressió indica la situació del poble d’Israel, fidel a Déu en els seus infortunis, o els humils o simplement els justos.
    2. pobre d’esperit Pobre segons l’esperit.
    3. pobre d’esperit col·loquialment Massa ingenu, pusil·lànime, etc.
  6. art pobre art Utilització estètica d’una certa classe d’objectes extrets de l’ús de la vida quotidiana, amb una finalitat dominantment estètica.

■ pobre
| pobra

adjectiu i masculí i femení Que té a penes, o que no té, el necessari per a viure masculí i femení especialment Captaire o mendicant pobre de solemnitat Persona realment pobra i coneguda com a tal masculí i femení història eclesiàstica Denominació adoptada pels membres de diverses congregacions religioses i sectes, per subratllar llur condició de pobresa i, sobretot, llur adhesió a l’esperit de la pobresa evangèlica pobre catòlic Membre de la comunitat religiosa pobres catòlics fundada el 1208 per Duran d’Osca adjectiu per extensió Escàs, insuficient, etc Un país pobre d’aigua Una festa pobra…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pobrejant

■ pobrejant

adjectiu Que es capté com un pobre
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pobrejar

■ pobrejar

verb intransitiu Ésser més o menys pobre Captenir-se com un pobre, fer el pobre
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pobresa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pobresa</title>

Etimologia: de pobre 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Mancança o gran escassetat del necessari per a viure.
    2. dret civil Condició de qui es troba en un estat de misèria relatiu o es veu privat, no ja del sosteniment, sinó dels mitjans necessaris en certes eventualitats, com és ara la malaltia.
    3. benefici de pobresa dret processal Dret de justícia gratuïta que tenen tots els qui poden demostrar uns ingressos o recursos econòmics que no superin el doble del salari mínim interprofessional.
  2. Qualitat de pobre.
    1. Escassetat, insuficiència. La pobresa d’una llengua. Pobresa de mitjans, d’idees.
    2. economia Situació relativa de determinades zones o països, respecte a d’altres de considerats com a rics, que incideix fonamentalment en un repartiment desigual de la renda.
  4. cristianisme Virtut moral que ordena la conducta humana amb relació als béns d’aquest món i que pot exigir fins el despreniment material voluntari.

■ pobresa

femení Mancança o gran escassetat del necessari per a viure dret civil Condició de qui es troba en un estat de misèria relatiu o es veu privat, no ja del sosteniment, sinó dels mitjans necessaris en certes eventualitats, com és ara la malaltia benefici de pobresa dret processal Dret de justícia gratuïta que tenen tots els qui poden demostrar uns ingressos o recursos econòmics que no superin el doble del salari mínim interprofessional Qualitat de pobre Escassetat, insuficiència La pobresa d’una llengua Pobresa de mitjans, d’idees economia Situació relativa de determinades zones o països,…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pobretalla

■ pobretalla

femení Munió de pobres pobrissalla
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pobretat

■ pobretat

femení Pobresa
Traducció