Es mostren 88951 resultats

■ pobretejar

■ pobretejar

verb intransitiu Pobrejar
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pobric
| pobrica

■ pobric
| pobrica

adjectiu Pobrissó
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pobrissalla

■ pobrissalla

femení Munió de pobres pobretalla
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pobrissó
| pobrissona

■ pobrissó
| pobrissona

adjectiu Pobret, usat especialment expressant una afectuosa compassió Pobrissona, tan bona dona que era
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ poc
| poca


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">poc</title>

Etimologia: del ll. paucus, -a, -um, íd. 1a font: s. XII, Hom.
    1. adjectiu En petita quantitat, en petit nombre. Tenim poc pa. Hi havia poca gent. En trobaràs pocs que ho sàpiguen fer.
    2. poc o molt locució adjectiva Indica una afirmació restringida, sense precisar. Teniu faves? Poques o moltes, bé en tinc.
  2. masculí
    1. Una petita quantitat, una mica. Un poc de paciència. Un poc de pa.
    2. Poc temps. Fa poc que ha arribat. És de poc que l’han elegit.
  3. adverbi
    1. En petita quantitat, en petit grau. L’aigua és poc calenta. Corre poc.
    2. [inicial en la frase] No... pas. Poc t’ho dirà. Poc ho sé.
    3. a poc a poc (o a poc a poquet) Lentament, a pleret.
    4. a poc a poc! (o a poc a poquet!) Locució amb què hom tracta de frenar algú, de procurar que no s’excedeixi. A poc a poc! No m’escridassis.
    5. de (o per) poc Indica que ha faltat poc perquè una cosa tingués lloc. Ves més amb compte: de poc caus, ara.
    6. entre poc i massa! Fugint d’un extrem hom ha caigut en l’altre.
    7. massa poc! Es diu per indicar que hom considera ben merescut un càstig, un fracàs, etc.
    8. ni poc ni molt No gens. No tenia raó ni poc ni molt.
    9. no poc ni gaire Molt més que hom no es podia pensar.
    10. poc més poc menys (o poc ençà poc enllà) Amb poca diferència, aproximadament.
    11. poc o molt Més o menys. Saps cosir? Poc o molt, en sé.

■ poc
| poca

adjectiu En petita quantitat, en petit nombre Tenim poc pa Hi havia poca gent En trobaràs pocs que ho sàpiguen fer poc o molt locució adjectiva Indica una afirmació restringida, sense precisar Teniu faves Poques o moltes, bé en tinc masculí Una petita quantitat, una mica Un poc de paciència Un poc de pa Poc temps Fa poc que ha arribat És de poc que l’han elegit adverbi En petita quantitat, en petit grau L’aigua és poc calenta Corre poc inicial en la frase No pas Poc t’ho dirà Poc ho sé a poc a poc o a poc a poquet Lentament, a pleret a poc a poc o a poc a poquet Locució amb què hom tracta…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ poca-roba

■ poca-roba

masculí i femení Pobre, indigent
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ poca-solta

■ poca-solta

adjectiu i masculí i femení Dit d’una persona informal, mancada de bon seny femení Falta de solta, inconveniència en el capteniment La seva poca-solta era proverbial al poble
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ poca-soltada

■ poca-soltada

femení Acció o dita pròpia d’un poca-solta
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pocapena

■ pocapena

adjectiu i masculí i femení Desvergonyit
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pocatraça

■ pocatraça

adjectiu i masculí i femení Dit d’una persona que no té traça maldestre
Informació complementària
Traducció