Es mostren 88940 resultats

poemari

poemari

masculí literatura Recull de poemes
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ poemàtic
| poemàtica

■ poemàtic
| poemàtica

adjectiu Propi d’un poema, especialment d’un poema èpic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ poesia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">poesia</title>

Partició sil·làbica: po_e_si_a
Etimologia: del ll. poēsis, i aquest, del gr. poíēsis, íd., der. de poiéō ‘fer’ 1a font: 1490, Tirant
    femení literatura
    1. Art d’expressar, de traduir en forma concreta, el contingut espiritual propi, mitjançant paraules disposades segons unes determinades lleis mètriques.
    2. poesia popular Poesia creada pel poble a partir de la seva necessitat d’expressar unes vivències humanes elementals i permanents i en la qual es reconeix com a tal poble.
    3. poesia visual Tipus de manifestació poètica que, per damunt de tot, confia en el poder d’atracció i comunicació visual dels elements compositius de l’obra.
    1. Obra en vers.
    2. Gènere d’obres escrites en vers. Poesia lírica, èpica, dramàtica.
    3. Conjunt d’obres poètiques d’un poeta o de diversos poetes, produïdes en un període determinat, o en una llengua determinada, etc. La poesia de Virgili. La poesia clàssica. La poesia francesa.
    1. Bellesa de contingut i de forma d’una obra literària, que commou delitosament el cor i la imaginació. Una obra plena de poesia.
    2. per analogia La poesia d’un paisatge.

■ poesia

femení literatura Art d’expressar, de traduir en forma concreta, el contingut espiritual propi, mitjançant paraules disposades segons unes determinades lleis mètriques poesia popular Poesia creada pel poble a partir de la seva necessitat d’expressar unes vivències humanes elementals i permanents i en la qual es reconeix com a tal poble poesia visual Tipus de manifestació poètica que, per damunt de tot, confia en el poder d’atracció i comunicació visual dels elements compositius de l’obra Obra en vers Gènere d’obres escrites en vers Poesia lírica, èpica, dramàtica Conjunt d’obres poètiques d’…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ poeta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">poeta</title>

Partició sil·làbica: po_e_ta
Etimologia: del ll. poēta, i aquest, del gr. poiētḗs ‘creador, autor, poeta’, der. de poiéō ‘fer’ 1a font: s. XIII, Vides
    masculí i femení
  1. Persona que escriu poesies, autor d’obres poètiques. Els poetes llatins. El poeta Verdaguer.
  2. Persona que està dotada per a la poesia.
  3. per extensió Persona que, sense escriure poesies, té el gust i el sentiment de la bellesa i que, a més d’estar dotada de fantasia, oblida fàcilment la realitat per l’ideal.

■ poeta

masculí i femení Persona que escriu poesies, autor d’obres poètiques Els poetes llatins El poeta Verdaguer Persona que està dotada per a la poesia per extensió Persona que, sense escriure poesies, té el gust i el sentiment de la bellesa i que, a més d’estar dotada de fantasia, oblida fàcilment la realitat per l’ideal
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

poetar

poetar

verb intransitiu antigament Fingir Fer obra poètica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ poetastre
| poetastra

■ poetastre
| poetastra

masculí i femení Mal poeta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ poetessa

■ poetessa

femení Poeta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ poètic
| poètica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">poètic</title>

Partició sil·làbica: po_è_tic
Etimologia: del ll. poētĭcus, -a, -um, i aquest, del gr. poiētikós, íd. 1a font: s. XIV, Metge
  1. literatura
    1. adjectiu Relatiu o pertanyent a la poesia. Art poètica. Llenguatge poètic. Llicència poètica.
    2. adjectiu Que té el caràcter, el to, la força d’inspiració, etc., propis de la poesia. Imatge poètica. Expressió poètica.
    3. adjectiu Que inspira o pot inspirar poesia; que és digne d’ésser poetitzat. Tema poètic. Personatge poètic.
    4. adjectiu Propi del poeta. Sentiment poètic. Inspiració poètica.
    5. femení Art o tècnica de compondre obres poètiques.
    6. femení Tractat que versa sobre els principis i les regles de la poesia, tant pel que fa a l’essència poètica com a les formes.
    7. femení Teoria de la creació literària en general. Qüestions de poètica narrativa. La poètica naturalista, modernista.
  2. adjectiu irònicament Dit de la persona que exagera l’expressió d’un sentiment i afecta un to inspirat.

■ poètic
| poètica

literatura adjectiu Relatiu o pertanyent a la poesia Art poètica Llenguatge poètic Llicència poètica adjectiu Que té el caràcter, el to, la força d’inspiració, etc, propis de la poesia Imatge poètica Expressió poètica adjectiu Que inspira o pot inspirar poesia que és digne d’ésser poetitzat Tema poètic Personatge poètic adjectiu Propi del poeta Sentiment poètic Inspiració poètica femení Art o tècnica de compondre obres poètiques femení Tractat que versa sobre els principis i les regles de la poesia, tant pel que fa a l’essència poètica com a les formes femení Teoria de la creació literària en…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ poèticament

■ poèticament

adverbi Amb poesia, d’una manera poètica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

poetisme


<title type="display">poetisme</title>

Partició sil·làbica: po_e_tis_me
Etimologia: de poeta
masculí art i literatura Moviment literari i artístic txec, que florí a Praga entre el 1924 i el 1930.

poetisme

masculí art i literatura Moviment literari i artístic txec, que florí a Praga entre el 1924 i el 1930