Es mostren 88939 resultats

poiquilodèrmia

poiquilodèrmia

femení patologia Pecilodèrmia
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ poiquiloterm
| poiquiloterma

■ poiquiloterm
| poiquiloterma

adjectiu i masculí fisiologia animal Peciloterm
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ poise

■ poise

masculí símbol P metrologia Unitat de viscositat dinàmica del sistema cegesimal equivalent a 0,1 pascals per segon
Gran Diccionari de la llengua catalana

poiseuille


<title type="display">poiseuille</title>

Partició sil·làbica: poi_seui_lle
Etimologia: v. poise
masculí [símbol Pl] metrologia Nom donat a França a la unitat de viscositat dinàmica, igual a 0,1 pascals per segon.

poiseuille

masculí símbol Pl metrologia Nom donat a França a la unitat de viscositat dinàmica, igual a 0,1 pascals per segon
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pol


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pol</title>

Etimologia: del ll. polus, i aquest, del gr. pólos, íd. 1a font: c. 1380
    masculí
  1. geometria
    1. En una esfera o en qualsevol superfície de revolució, cadascun dels extrems de l’eix de revolució.
    2. En un cercle d’una esfera, cadascun dels extrems del diàmetre de l’esfera que és perpendicular al cercle.
    3. Origen d’un sistema de coordenades polars.
    4. figuradament Punt, persona o cosa que s’oposa diametralment a un altre. Aquests germans són els dos pols. Això és el pol oposat del que jo deia.
    5. d’un pol a l’altre figuradament D’un punt a un altre de molt llunyà, diametralment oposat.
    1. anatomia Cadascun dels extrems oposats d’una cèl·lula, un òrgan o un organisme.
    2. pol animal embriologia Punt de la superfície del zigot més pròxim al nucli.
    3. pol vegetatiu embriologia Extrem de la superfície del zigot més allunyat del nucli i carregat de vitel·lina per a la posterior nutrició de l’embrió.
  3. astronomia
    1. Cadascun dels punts en els quals l’eix de rotació d’un astre talla la seva superfície.
    2. pol celeste Cadascun dels dos punts en els quals l’eix de rotació de la Terra talla l’esfera celeste.
    3. pol de l’eclíptica Cadascun dels punts de l’esfera celeste que s’intersequen amb una recta imaginària perpendicular al pla de l’eclíptica i que passi pel centre de la Terra.
    4. pol galàctic Cadascun dels punts de l’esfera celeste que s’intersequen amb una recta imaginària perpendicular al pla galàctic i que passi pel centre de la Terra.
  4. electrotècnia Cadascun dels borns o terminals d’un generador, d’un aparell o d’una màquina elèctrics, especialment dels connectats als elèctrodes d’una pila.
  5. geografia
    1. Pol terrestre. Els dos pols de la Terra. Pol nord, sud.
    2. pol magnètic terrestre Cadascun dels dos punts de l’esfera terrestre situats a les regions polars als quals es dirigeix naturalment l’agulla imantada.
    3. pol terrestre Cadascun dels dos punts en els quals l’eix de rotació de la Terra talla la seva superfície, anomenats, respectivament, pol nord (boreal, o àrtic) i pol sud (austral, o antàrtic).
  6. magnetisme
    1. pol conseqüent Pol que, en una substància magnètica, resulta de la superposició de dues regions d’imantació oposada.
    2. pol magnètic Cadascun dels punts situats cap a les extremitats d’un imant, tals que hom pot suposar que el camp magnètic és produït per aquests dos pols magnètics on hi ha concentrada tota la massa magnètica de l’imant.
  7. matemàtiques En una funció f(x), punt x0tal que la funció, en aquest punt, tendeix a l’infinit.
  8. mecànica Punt d’intersecció de l’eix instantani de rotació d’un sòlid amb el seu el·lipsoide d’inèrcia.
  9. pol de desenvolupament economia Consideració prioritària que hom dona a certes zones o regions, per tal d’afavorir-ne el desenvolupament i així reduir les diferències entre les que tenen taxes de creixement molt desigual.
  10. pol d’il·luminació nàutica Punt de l’esfera terrestre les coordenades geogràfiques del qual tenen els mateixos valors que les coordenades horàries d’un astre. És anomenat també punt astral.
  11. pol magnètic electrotècnia Zona o regió d’un imant o d’un electroimant on convergeixen les línies de força i on es manifesta la propietat d’atreure el ferro.

■ pol

masculí geometria En una esfera o en qualsevol superfície de revolució, cadascun dels extrems de l’eix de revolució En un cercle d’una esfera, cadascun dels extrems del diàmetre de l’esfera que és perpendicular al cercle Origen d’un sistema de coordenades polars figuradament Punt, persona o cosa que s’oposa diametralment a un altre Aquests germans són els dos pols Això és el pol oposat del que jo deia d’un pol a l’altre figuradament D’un punt a un altre de molt llunyà, diametralment oposat anatomia Cadascun dels extrems oposats d’una cèllula, un òrgan o un organisme pol animal embriologia…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

polabi
| polàbia

polabi
| polàbia

masculí i femení història Individu d’un grup de tribus eslaves que s’installaren durant els segles III i IV entre l’Elba i l’Oder
Gran Diccionari de la llengua catalana

polàbic
| polàbica

polàbic
| polàbica

adjectiu Relatiu o pertanyent als polabis masculí lingüística Llengua eslava occidental, pròpia dels polabis, extingida al segle XVIII
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ polacra

■ polacra

femení indústries del calçat Sabata en forma de bota baixa cordada amb botons
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ polaina


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">polaina</title>

Partició sil·làbica: po_lai_na
Etimologia: del fr. ant. polaine ‘punta llarga del calçat medieval’, fem. del gentilici ant. polain ‘polonès’, perquè aquella mena de calçat es creia procedent de Polònia 1a font: 1366
    femení
  1. indumentària Mitja calça de drap o cuir que cobreix la cama des de sota el genoll fins al peu, cordada ordinàriament per la banda de fora.
  2. indústries del calçat Calçat femení més curt que la botina i que es corda o botona a un costat.

■ polaina

femení indumentària Mitja calça de drap o cuir que cobreix la cama des de sota el genoll fins al peu, cordada ordinàriament per la banda de fora indústries del calçat Calçat femení més curt que la botina i que es corda o botona a un costat
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ polar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">polar</title>

Etimologia: de pol 1a font: 1696, DLac.
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a un pol o als pols. El clima polar.
  2. Situat en un pol o prop d’un pol. Mar polar. Regions polars. Estel polar. Cercle polar àrtic.
  3. química física
    1. Dit dels enllaços, molècules o medis que presenten polaritat.
    2. dissolvent polar Medi constituït per molècules polars i caracteritzat per una constant dielèctrica elevada.
    3. enllaç polar Qualsevol enllaç covalent entre dos elements de diferent electronegativitat.
    4. molècula polar Molècula en la qual la suma vectorial dels moments dipolars dels enllaços que la formen no és nul·la.
  4. diagrama polar (o simplement polar) aeronàutica Gràfic o diagrama que relaciona els coeficients de sustentació i de resistència aerodinàmiques d’un perfil aerodinàmic per cada valor del seu angle d’atac.
  5. eix polar cristal·lografia Eix de rotació, els extrems del qual són diferents.
  6. règim polar climatologia Règim caracteritzat per les baixes temperatures anuals.

■ polar

adjectiu Relatiu o pertanyent a un pol o als pols El clima polar Situat en un pol o prop d’un pol Mar polar Regions polars Estel polar Cercle polar àrtic química física Dit dels enllaços, molècules o medis que presenten polaritat dissolvent polar Medi constituït per molècules polars i caracteritzat per una constant dielèctrica elevada enllaç polar Qualsevol enllaç covalent entre dos elements de diferent electronegativitat molècula polar Molècula en la qual la suma vectorial dels moments dipolars dels enllaços que la formen no és nulla diagrama polar o simplement polar aeronàutica Gràfic o…
Informació complementària
Traducció