Es mostren 88940 resultats

polpís

polpís

polpós
| polposa

polpós
| polposa

pols1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pols</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Accessory
Etimologia: del ll. pŭlsus, -us ‘impuls, xoc’, de pulsus, -a, -um, participi de pĕllĕre ‘empènyer’ 1a font: s. XIII, Cerverí
Body
    [plural polsos] masculí
  1. fisiologia animal
    1. Expansió i contracció arterials que poden ésser percebudes pel dit que palpa una artèria superficial. Pols alternant. Prendre el pols a un malalt.
    2. prendre el pols (a algú) figuradament Sondar-li les intencions. Prendre el pols a l’opinió pública.
  2. Seguretat de la mà a fer els moviments adequats per a l’execució d’una cosa, com escriure, manejar una arma, etc. Tenir bon pols.
  3. Templa.
  4. Polsada.
  5. a pols locució adverbial
    1. Fent força amb el braç sense recolzar-lo enlloc en aixecar o sostenir quelcom.
    2. figuradament Amb el sol esforç personal, sense l’ajut de ningú. S’ha guanyat l’ascens a pols. Obtenir l’èxit a pols.



  6. Vegeu també:
    pols2
    pols3

pols1

pols2


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pols</title><lbl type="homograph">2</lbl>

Accessory
Etimologia: del ll. pŭlvis, pŭlvĕris, íd., que passà al gènere neutre en ll. vg. amb acusatiu pŭlvis, d’on la -s conservada en cat 1a font: s. XIII, Vides
Body
    femení invariable
  1. Massa de partícules de terra seca i d’altres matèries tan diminutes que poden ésser alçades i emportades pel vent.
    1. Substància sòlida reduïda a partícules molt fines; pólvores.
    2. en pols locució adjectiva Polvoritzat. Llet, xocolata, en pols.
    3. fer pols (una cosa) figuradament Esmicolar-la, destruir-la.
  2. fer la pols (a algú) Ultrapassar-lo de molt, eclipsar-lo.
  3. pols interestel·lar (o còsmica) astronomia Pols formada de petites partícules sòlides (0,00005 cm de diàmetre) presents a les nebuloses fosques de les galàxies.



  4. Vegeu també:
    pols1
    pols3

pols2

pols3

pols3

Informació complementària

polsada

polsada

polsador
| polsadora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">polsador</title>

Accessory
Etimologia: de polsar1
Body
  1. adjectiu i masculí i femení Que polsa.
  2. masculí electrotècnia i tecnologia Dispositiu amb un botó que, en ésser pitjat, produeix el tancament o l’obertura d’un o més circuits elèctrics. Hom l’anomena també botó polsador.
  3. polsador de trama indústria tèxtil Mecanisme dels telers automàtics que controla per mitjans mecànics, elèctrics, fotoelèctrics o electrònics la bitlla de trama, i que quan hi queden poques espires de fil disposa que es faci el canvi de bitlla o de llançadora.

polsador
| polsadora

polsament

polsament

polsant

polsant

polsar1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">polsar</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Accessory
Etimologia: del ll. pulsare, freqüentatiu de pĕllĕre ‘empènyer’; en el sentit de ‘prendre un polsim’ hi ha hagut contaminació de la pols2 ‘partícules terroses’ 1a font: s. XIX, Milà i F.
Body
    verb
  1. transitiu
    1. diagnosi Prendre el pols.
    2. figuradament Polsar l’opinió pública.
  2. transitiu Prémer, pitjar, especialment amb els dits. Polsar un timbre.
  3. intransitiu fisiologia animal Batre-li a algú el pols.
  4. transitiu música Fer sonar les cordes d’un instrument tocant-les o percudint-les o tocant les tecles.



  5. Vegeu també:
    polsar2

polsar1