Es mostren 88940 resultats

ponterrà
| ponterrana

ponterrà
| ponterrana

adjectiu i masculí i femení De Pont de Rabentí Berguedà
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pontet


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pontet</title>

Etimologia: de pont
    masculí
  1. armament Peça de forma semicircular, generalment de llautó o ferro, que protegeix el gallet de les armes de foc portàtils.
  2. construcció Peça metàl·lica fixada al bastiment d’una porta o d’una finestra, que subjecta el pestell d’un pany.
  3. música Pont.

■ pontet

masculí armament Peça de forma semicircular, generalment de llautó o ferro, que protegeix el gallet de les armes de foc portàtils construcció Peça metàllica fixada al bastiment d’una porta o d’una finestra, que subjecta el pestell d’un pany música Pont
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

pontevedrès
| pontevedresa

pontevedrès
| pontevedresa

adjectiu i masculí i femení De Pontevedra ciutat i província de Galícia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

pontià
| pontiana


<title type="display">pontià</title>

Partició sil·làbica: pon_ti_à
    estratigrafia
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al pontià.
  2. masculí Antiga divisió estratigràfica del miocè superior continental, equivalent als actuals andalusià i tortonià.

pontià
| pontiana

estratigrafia adjectiu Relatiu o pertanyent al pontià masculí Antiga divisió estratigràfica del miocè superior continental, equivalent als actuals andalusià i tortonià
Gran Diccionari de la llengua catalana

pòntic
| pòntica


<title type="display">pòntic</title>

    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent al Pont (antiga regió de la Turquia asiàtica).
  2. regió pòntica biogeografia Territori del sud-est d’Europa que inclou les grans àrees estèpiques d’Ucraïna i les terres veïnes de caràcter semblant.

pòntic
| pòntica

adjectiu Relatiu o pertanyent al Pont antiga regió de la Turquia asiàtica regió pòntica biogeografia Territori del sud-est d’Europa que inclou les grans àrees estèpiques d’Ucraïna i les terres veïnes de caràcter semblant
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pontífex


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pontífex</title>

Etimologia: del ll. pontĭfex, -ĭcis ‘funcionari romà que vetllava pel pont del Tíber; després sacerdot encarregat de la jurisprudència religiosa; després bisbe, papa’ 1a font: s. XV
    masculí
  1. història A l’antiga Roma, cadascun dels membres d’un col·legi juridicosacerdotal presidits per un pontifex maximus.
  2. Bíblia Nom que hom sol donar als grans sacerdots de Jerusalem.
  3. catolicisme Bisbe i, en particular, el bisbe de Roma.
  4. irònicament Persona que, essent una autoritat en un tema, se’n preval i es dona importància.

■ pontífex

masculí història A l’antiga Roma, cadascun dels membres d’un collegi juridicosacerdotal presidits per un pontifex maximus Bíblia Nom que hom sol donar als grans sacerdots de Jerusalem catolicisme Bisbe i, en particular, el bisbe de Roma irònicament Persona que, essent una autoritat en un tema, se’n preval i es dona importància
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pontifical


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pontifical</title>

Etimologia: del ll. pontificalis, íd. 1a font: s. XIV, Pere III
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent a un pontífex, especialment al papa.
  2. litúrgia
    1. adjectiu Dit de la litúrgia, dels ornaments, etc., propis del bisbe o prelat. Missa pontifical. Ornaments pontificals.
    2. masculí Missa celebrada solemnement per un bisbe, abat o prelat.
    3. masculí Llibre litúrgic romà que conté, per a cadascuna de les funcions pontificals, tant les oracions del sacramentari com el cerimonial dels antics ordines.

■ pontifical

adjectiu Relatiu o pertanyent a un pontífex, especialment al papa litúrgia adjectiu Dit de la litúrgia, dels ornaments, etc, propis del bisbe o prelat Missa pontifical Ornaments pontificals masculí Missa celebrada solemnement per un bisbe, abat o prelat masculí Llibre litúrgic romà que conté, per a cadascuna de les funcions pontificals, tant les oracions del sacramentari com el cerimonial dels antics ordines
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pontificalment

■ pontificalment

adverbi D’una manera pontifical Oficiar pontificalment
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pontificar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pontificar</title>

Etimologia: del b. ll. pontificare, íd.
    verb intransitiu
  1. Actuar com a pontífex. Calixt III pontificà de 1455 a 1458.
  2. irònicament Parlar o obrar amb un to de mestratge màxim o de gran autoritat. Sempre pontifica però ningú no li fa cas. No pontifiquis sobre temes que desconeixes.

■ pontificar

verb intransitiu Actuar com a pontífex Calixt III pontificà de 1455 a 1458 irònicament Parlar o obrar amb un to de mestratge màxim o de gran autoritat Sempre pontifica però ningú no li fa cas No pontifiquis sobre temes que desconeixes
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pontificat

■ pontificat

masculí història i cristianisme Dignitat, càrrec, de pontífex o de papa Època i durada del govern d’un pontífex o d’un papa
Traducció