Es mostren 88939 resultats

posicionador


<title type="display">posicionador</title>

Partició sil·làbica: po_si_ci_o_na_dor
Etimologia: de posicionar
masculí tecnologia Aparell, mecanisme o dispositiu que permet d’orientar amb facilitat i posar en la posició òptima una peça per a treballar-la, una eina per a efectuar una operació, dues peces per a soldar-les, etc.

posicionador

masculí tecnologia Aparell, mecanisme o dispositiu que permet d’orientar amb facilitat i posar en la posició òptima una peça per a treballar-la, una eina per a efectuar una operació, dues peces per a soldar-les, etc
Gran Diccionari de la llengua catalana

posicional


<title type="display">posicional</title>

Partició sil·làbica: po_si_ci_o_nal
Etimologia: de posició
adjectiu jocs d’entreteniment En el joc d’escacs modern, dit del sistema tàctic segons el qual durant la partida hom dona preferència a l’aconseguiment d’una posició de les peces, especialment les menors, que permeti en l’última fase un desenllaç victoriós.

posicional

adjectiu jocs d’entreteniment En el joc d’escacs modern, dit del sistema tàctic segons el qual durant la partida hom dona preferència a l’aconseguiment d’una posició de les peces, especialment les menors, que permeti en l’última fase un desenllaç victoriós
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

posicionament


<title type="display">posicionament</title>

Partició sil·làbica: po_si_ci_o_na_ment
    masculí
    1. Acció de posicionar;
    2. l’efecte.
  2. sistema de posicionament global [sigla GPS] telecomunicacions Sistema de posicionament que, per mitjà de satèl·lits, permet localitzar les coordenades terrestres i l’altura sobre el nivell del mar on es troba un receptor.

posicionament

masculí Acció de posicionar l’efecte sistema de posicionament global sigla GPS telecomunicacions Sistema de posicionament que, per mitjà de satèllits, permet localitzar les coordenades terrestres i l’altura sobre el nivell del mar on es troba un receptor
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ posicionar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">posicionar</title>

Partició sil·làbica: po_si_ci_o_nar
Etimologia: de posició
    verb transitiu
  1. aeronàutica i marina, marítim Indicar, determinar, les coordenades geogràfiques (d’una aeronau, un vaixell, etc.).
  2. oficis manuals i tecnologia Posar manualment o mecànicament una peça, una eina, etc., en la posició òptima per a allò que hom vol efectuar o per a la funció que té o ha de tenir la peça, l’eina, etc.

■ posicionar

verb transitiu aeronàutica i marina, marítim Indicar, determinar, les coordenades geogràfiques d’una aeronau, un vaixell, etc oficis manuals i tecnologia Posar manualment o mecànicament una peça, una eina, etc, en la posició òptima per a allò que hom vol efectuar o per a la funció que té o ha de tenir la peça, l’eina, etc
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ posidònia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">posidònia</title>

Partició sil·làbica: po_si_dò_ni_a
femení botànica Gènere d’herbes perennes aquàtiques de la família de les posidoniàcies (Posidonia sp), submergides, de rizoma gruixut i fibrós, fulles dístiques, flors en espigues bracteades i fruits carnosos.

■ posidònia

femení botànica Gènere d’herbes perennes aquàtiques de la família de les posidoniàcies Posidonia sp , submergides, de rizoma gruixut i fibrós, fulles dístiques, flors en espigues bracteades i fruits carnosos
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ posidoniàcies

■ posidoniàcies

femení botànica plural Família de monocotiledònies que formen praderies submarines, com la posidònia singular Planta de la família de les posidoniàcies
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pòsit


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pòsit</title>

Etimologia: del ll. posĭtus, -a, -um, participi de ponĕre ‘posar’
    masculí
  1. Substància que es diposita al fons d’un vas que conté un líquid en el qual es trobava en suspensió, solatge, sediment. Aquest vi fa molt pòsit.
  2. figuradament Aquelles lluites van deixar un pòsit d’odis i rancúnies.
    1. antigament Caixa, local o institució on hom guardava diners o productes a disposició dels socis o dipositants.
    2. pòsit marítim (o simplement pòsit) dret marítim Caixa, dipòsit o corporació constituïda per persones dedicades a activitats relacionades amb la mar, i de manera molt especial amb la pesca, eventualment subvencionada per l’administració pública.

■ pòsit

masculí Substància que es diposita al fons d’un vas que conté un líquid en el qual es trobava en suspensió, solatge, sediment Aquest vi fa molt pòsit figuradament Aquelles lluites van deixar un pòsit d’odis i rancúnies antigament Caixa, local o institució on hom guardava diners o productes a disposició dels socis o dipositants pòsit marítim o simplement pòsit dret marítim Caixa, dipòsit o corporació constituïda per persones dedicades a activitats relacionades amb la mar, i de manera molt especial amb la pesca, eventualment subvencionada per l’administració pública
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ positiu
| positiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">positiu</title>

Partició sil·làbica: po_si_tiu
Etimologia: del ll. positivus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Llull
  1. adjectiu [abreviatura pos.]
    1. Que es basa sobre quelcom de segur. D’això, encara no se’n sap res de positiu.
    2. Real, segur, que no admet dubte o discussió. Que ell hagi renunciat és positiu.
    3. Bo, favorable. La reunió ha estat molt positiva, s’ha aconseguit arribar a un acord entre les parts.
    4. Que confirma de manera definitiva quelcom que d’entrada hom suposava, amb independència de si la cosa confirmada és bona o dolenta. La prova de l’embaràs és positiva.
    5. Dit de la persona que considera abans que tot el caire pràctic, útil. Un home molt positiu, que toca de peus a terra.
    6. filosofia Que no atén sinó als fets, als resultats de l’experiència, subjecte a verificació científica (s’oposa a especulatiu, metafísic, etc.). Les ciències positives.
    7. dret i religió Dit del dret, llei, etc., promulgats, o de la religió revelada, establerta a partir d’uns llibres sagrats determinats, etc. (s’oposa a natural).
    8. filosofia positiva Positivisme.
  2. adjectiu [abreviatura pos.]
    1. Afirmatiu, constructiu (per oposició a negatiu). “Mai” és un mot de significació positiva.
    2. De dues coses que s’oposen (direccions, manera d’ésser o d’influir en un resultat), una d’elles, determinada convencionalment i amb relació a l’altra, que hom anomena negativa.
  3. adjectiu electricitat
    1. Dit de l’electricitat que es produeix en cossos com el vidre, la mica o el vori, en ésser fregats amb un drap.
    2. Relatiu o pertanyent a l’electricitat positiva.
    3. Dit del pol d’un generador elèctric que és capaç de rebre electrons del circuit exterior, com ara el càtode d’un generador electroquímic.
  4. masculí fotografia i cinematografia
    1. Prova fotogràfica en la qual la imatge representada ho és en la mateixa escala de clars i obscurs i eventualment de colors de l’original, obtinguda generalment a partir del negatiu per contacte i eventualment per ampliació.
    2. prova positiva Positiu.
  5. adjectiu geometria
    1. Dit de la direcció, la semirecta, la superfície, etc., oposada a la corresponent negativa, amb relació a un punt zero o origen, a una línia, etc., fixats convencionalment.
    2. Dit de l’angle que té el sentit contrari al del girament de les agulles del rellotge.
  6. adjectiu gramàtica Dit del primer grau de significació de l’adjectiu, que consisteix a expressar-ne el contingut sense cap marca de comparació o d’intensitat (s’oposa als graus comparatiu i superlatiu).
  7. adjectiu matemàtiques
    1. Dit del nombre i de la magnitud més grans que zero.
    2. Dit del signe més (+), utilitzat per a designar els nombres positius i les magnituds positives i per a designar l’operació de sumar.
  8. adjectiu música
    1. A l’edat mitjana, dit de l’orgue de dimensions relativament reduïdes, no incorporat a la construcció de l’església, sinó transportable.
    2. Modernament, nom donat, a vegades, a una part dels tubs i al teclat corresponent d’un orgue gran, aptes a acompanyar el cant coral.

■ positiu
| positiva

adjectiu abreviatura pos Que es basa sobre quelcom de segur D’això, encara no se’n sap res de positiu Real, segur, que no admet dubte o discussió Que ell hagi renunciat és positiu Bo, favorable La reunió ha estat molt positiva, s’ha aconseguit arribar a un acord entre les parts Que confirma de manera definitiva quelcom que d’entrada hom suposava, amb independència de si la cosa confirmada és bona o dolenta La prova de l’embaràs és positiva Dit de la persona que considera abans que tot el caire pràctic, útil Un home molt positiu, que toca de peus a terra filosofia Que no atén sinó als fets,…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

positivació


<title type="display">positivació</title>

Partició sil·làbica: po_si_ti_va_ci_ó
Etimologia: de positivar
femení fotografia i cinematografia Operació a la qual són sotmeses les imatges negatives per tal d’obtenir-ne la prova positiva.

positivació

femení fotografia i cinematografia Operació a la qual són sotmeses les imatges negatives per tal d’obtenir-ne la prova positiva
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ positivament

■ positivament

adverbi D’una manera positiva
Traducció