Es mostren 88940 resultats

■ posobra

■ posobra

femení Vigília d’una festa
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ posologia

■ posologia

femení farmàcia, indústria farmacèutica i terapèutica Part de la farmàcia i de la terapèutica que tracta de l’administració dels medicaments
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ posològic
| posològica

■ posològic
| posològica

adjectiu Relatiu o pertanyent a la posologia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ posposar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">posposar</title>

Compareu: ajornar
Etimologia: de posar 1a font: 1344, Ord. P. III
verb transitiu Posar algú darrere un altre o alguna cosa darrere una altra en ordre de precedència, de preferència o d’apreuament. L’han posposat injustament a d’altres que valen menys que ell. Posposar el pronom al verb.

■ posposar

verb transitiu Posar algú darrere un altre o alguna cosa darrere una altra en ordre de precedència, de preferència o d’apreuament L’han posposat injustament a d’altres que valen menys que ell Posposar el pronom al verb
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ posposició

■ posposició

femení Acció de posposar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pospositiu
| pospositiva

■ pospositiu
| pospositiva

adjectiu Que es posposa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ posseïdor
| posseïdora

■ posseïdor
| posseïdora

adjectiu i masculí i femení Que posseeix dret civil Que frueix de la tinença material d’un bé o d’un dret determinat, essent-ne o no el propietari real
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ posseir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">posseir</title>

Partició sil·làbica: pos_se_ir
Etimologia: del ll. possĭdēre, íd., comp. de potis ‘que pot, poderós’, substantivat, ‘amo, senyor’, i sedēre ‘seure’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu
    1. Tenir alguna cosa com a pròpia gaudint-ne de l’ús o del fruit. Posseeixen una finca a l’Empordà. El Regne Unit posseí Menorca al segle XVIII. Posseeix la capacitat de convèncer tothom.
    2. dret civil Gaudir d’una cosa o d’un dret per a disposar-ne.
  2. transitiu [usat sobretot en passiva] Disposar de la voluntat i les facultats d’altri, influir poderosament en el seu capteniment. Posseït pel diable, per una passió.
  3. pronominal Saber-se dominar a si mateix, refrenar els propis impulsos. Estava a punt de cometre un disbarat però finalment va posseir-se.
  4. transitiu figuradament Tenir tracte sexual amb algú. La va posseir aquella nit.
  5. transitiu figuradament Conèixer a fons una matèria, un ofici, una llengua.

■ posseir

verb transitiu Tenir alguna cosa com a pròpia gaudint-ne de l’ús o del fruit Posseeixen una finca a l’Empordà El Regne Unit posseí Menorca al segle XVIII Posseeix la capacitat de convèncer tothom dret civil Gaudir d’una cosa o d’un dret per a disposar-ne transitiu usat sobretot en passiva Disposar de la voluntat i les facultats d’altri, influir poderosament en el seu capteniment Posseït pel diable, per una passió pronominal Saber-se dominar a si mateix, refrenar els propis impulsos Estava a punt de cometre un disbarat però finalment va posseir-se transitiu figuradament Tenir tracte sexual…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ possés
| possessa

■ possés
| possessa

masculí i femení religió Persona endimoniada psicologia Persona que pateix possessió
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ possessió


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">possessió</title>

Partició sil·làbica: pos_ses_si_ó
Etimologia: del ll. possessio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Acció de posseir. Estar en possessió d’alguna cosa.
    1. [generalment en pl] Cosa posseïda. Les seves possessions a la plana.
    2. Territori situat fora de les fronteres d’un estat, però que li pertany per conveni o per conquesta.
    3. Propietat rústica amb masia.
    4. A Mallorca i a la regió de l’Ebre, porció gran de terreny de conreu, pertanyent a un propietari i dependent d’una casa situada dins el mateix terreny.
  3. dret civil Acció de posseir o de possessionar-se materialment d’una cosa, que inclou el poder efectiu sobre d’ella.
  4. psicologia Forma de deliri en la qual el subjecte es creu pres per forces ocultes (dimoni, animals, persones, etc.), les quals en certs moments poden substituir la seva voluntat.
  5. donar possessió dret civil Posar realment una cosa a disposició d’algú, lliurar-li un instrument com a símbol de la tradició real de la cosa o de la transmissió d’uns drets o coses incorporals. Donar possessió del tron.
  6. possessió diabòlica (o simplement possessió) religió Ocupació del cos i de les facultats psíquiques per poders demoníacs, la qual suspèn temporalment la normal possibilitat de disposar-ne.
  7. prendre possessió dret Executar algun acte que mostri l’exercici del dret, ús o lliure disposició d’allò que hom comença a posseir. Prendre possessió d’un càrrec.

■ possessió

femení Acció de posseir Estar en possessió d’alguna cosa generalment en pl Cosa posseïda Les seves possessions a la plana Territori situat fora de les fronteres d’un estat, però que li pertany per conveni o per conquesta Propietat rústica amb masia A Mallorca i a la regió de l’Ebre, porció gran de terreny de conreu, pertanyent a un propietari i dependent d’una casa situada dins el mateix terreny dret civil Acció de posseir o de possessionar-se materialment d’una cosa, que inclou el poder efectiu sobre d’ella psicologia Forma de deliri en la qual el subjecte es creu pres per forces ocultes…
Informació complementària
Traducció