Es mostren 88951 resultats

■ positura

■ positura

femení Manera de posar els membres i tot el cos una persona o un animal No et deixis fotografiar en aquesta positura Canviar de positura
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ posobra

■ posobra

femení Vigília d’una festa
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ posologia

■ posologia

femení farmàcia, indústria farmacèutica i terapèutica Part de la farmàcia i de la terapèutica que tracta de l’administració dels medicaments
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ posològic
| posològica

■ posològic
| posològica

adjectiu Relatiu o pertanyent a la posologia
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ posposar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">posposar</title>

Compareu: ajornar
Etimologia: de posar 1a font: 1344, Ord. P. III
verb transitiu Posar algú darrere un altre o alguna cosa darrere una altra en ordre de precedència, de preferència o d’apreuament. L’han posposat injustament a d’altres que valen menys que ell. Posposar el pronom al verb.

■ posposar

verb transitiu Posar algú darrere un altre o alguna cosa darrere una altra en ordre de precedència, de preferència o d’apreuament L’han posposat injustament a d’altres que valen menys que ell Posposar el pronom al verb
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ posposició

■ posposició

femení Acció de posposar l’efecte
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pospositiu
| pospositiva

■ pospositiu
| pospositiva

adjectiu Que es posposa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ posseïdor
| posseïdora

■ posseïdor
| posseïdora

adjectiu i masculí i femení Que posseeix dret civil Que frueix de la tinença material d’un bé o d’un dret determinat, essent-ne o no el propietari real
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ posseir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">posseir</title>

Partició sil·làbica: pos_se_ir
Etimologia: del ll. possĭdēre, íd., comp. de potis ‘que pot, poderós’, substantivat, ‘amo, senyor’, i sedēre ‘seure’ 1a font: s. XIV, Llull
    verb
  1. transitiu
    1. Tenir alguna cosa com a pròpia gaudint-ne de l’ús o del fruit. Posseeixen una finca a l’Empordà. El Regne Unit posseí Menorca al segle XVIII. Posseeix la capacitat de convèncer tothom.
    2. dret civil Gaudir d’una cosa o d’un dret per a disposar-ne.
  2. transitiu [usat sobretot en passiva] Disposar de la voluntat i les facultats d’altri, influir poderosament en el seu capteniment. Posseït pel diable, per una passió.
  3. pronominal Saber-se dominar a si mateix, refrenar els propis impulsos. Estava a punt de cometre un disbarat però finalment va posseir-se.
  4. transitiu figuradament Tenir tracte sexual amb algú. La va posseir aquella nit.
  5. transitiu figuradament Conèixer a fons una matèria, un ofici, una llengua.

■ posseir

verb transitiu Tenir alguna cosa com a pròpia gaudint-ne de l’ús o del fruit Posseeixen una finca a l’Empordà El Regne Unit posseí Menorca al segle XVIII Posseeix la capacitat de convèncer tothom dret civil Gaudir d’una cosa o d’un dret per a disposar-ne transitiu usat sobretot en passiva Disposar de la voluntat i les facultats d’altri, influir poderosament en el seu capteniment Posseït pel diable, per una passió pronominal Saber-se dominar a si mateix, refrenar els propis impulsos Estava a punt de cometre un disbarat però finalment va posseir-se transitiu figuradament Tenir tracte sexual…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ possés
| possessa

■ possés
| possessa

masculí i femení religió Persona endimoniada psicologia Persona que pateix possessió
Traducció