Es mostren 88951 resultats

■ possessió


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">possessió</title>

Partició sil·làbica: pos_ses_si_ó
Etimologia: del ll. possessio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Acció de posseir. Estar en possessió d’alguna cosa.
    1. [generalment en pl] Cosa posseïda. Les seves possessions a la plana.
    2. Territori situat fora de les fronteres d’un estat, però que li pertany per conveni o per conquesta.
    3. Propietat rústica amb masia.
    4. A Mallorca i a la regió de l’Ebre, porció gran de terreny de conreu, pertanyent a un propietari i dependent d’una casa situada dins el mateix terreny.
  3. dret civil Acció de posseir o de possessionar-se materialment d’una cosa, que inclou el poder efectiu sobre d’ella.
  4. psicologia Forma de deliri en la qual el subjecte es creu pres per forces ocultes (dimoni, animals, persones, etc.), les quals en certs moments poden substituir la seva voluntat.
  5. donar possessió dret civil Posar realment una cosa a disposició d’algú, lliurar-li un instrument com a símbol de la tradició real de la cosa o de la transmissió d’uns drets o coses incorporals. Donar possessió del tron.
  6. possessió diabòlica (o simplement possessió) religió Ocupació del cos i de les facultats psíquiques per poders demoníacs, la qual suspèn temporalment la normal possibilitat de disposar-ne.
  7. prendre possessió dret Executar algun acte que mostri l’exercici del dret, ús o lliure disposició d’allò que hom comença a posseir. Prendre possessió d’un càrrec.

■ possessió

femení Acció de posseir Estar en possessió d’alguna cosa generalment en pl Cosa posseïda Les seves possessions a la plana Territori situat fora de les fronteres d’un estat, però que li pertany per conveni o per conquesta Propietat rústica amb masia A Mallorca i a la regió de l’Ebre, porció gran de terreny de conreu, pertanyent a un propietari i dependent d’una casa situada dins el mateix terreny dret civil Acció de posseir o de possessionar-se materialment d’una cosa, que inclou el poder efectiu sobre d’ella psicologia Forma de deliri en la qual el subjecte es creu pres per forces ocultes…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ possessional

■ possessional

adjectiu Relatiu o pertanyent a la possessió Que implica possessió
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ possessionar

■ possessionar

verb transitiu Posar algú en possessió d’alguna cosa pronominal Prendre possessió d’una cosa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ possessiu
| possessiva

■ possessiu
| possessiva

adjectiu Que denota possessió gramàtica Dit de l’adjectiu o pronom que indica la possessió
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ possessor
| possessora

■ possessor
| possessora

adjectiu i masculí i femení Posseïdor
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ possessori
| possessòria

■ possessori
| possessòria

adjectiu Relatiu o pertanyent a la possessió Acte possessori
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ possibilisme


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">possibilisme</title>

Etimologia: de possible
    masculí
  1. geografia Teoria que s’ocupa de les possibilitats que l’entorn natural ofereix a l’home, i que aquest, en certa manera, pot posar al seu servei (s’oposa al determinisme).
  2. ciències polítiques Forma d’oportunisme polític d’un partit o d’un particular que, tot i conservar la fe en els propis principis ideològics, està disposat a cedir en alguns punts del propi programa i a pactar amb altres partits o corrents, en canvi d’obtenir objectius parcials i immediats o de mantenir-se en el poder (és oposat al radicalisme).

■ possibilisme

masculí geografia Teoria que s’ocupa de les possibilitats que l’entorn natural ofereix a l’home, i que aquest, en certa manera, pot posar al seu servei s’oposa al determinisme ciències polítiques Forma d’oportunisme polític d’un partit o d’un particular que, tot i conservar la fe en els propis principis ideològics, està disposat a cedir en alguns punts del propi programa i a pactar amb altres partits o corrents, en canvi d’obtenir objectius parcials i immediats o de mantenir-se en el poder és oposat al radicalisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ possibilista

■ possibilista

adjectiu Relatiu o pertanyent al possibilisme o als possibilistes masculí i femení Partidari del possibilisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ possibilitar

■ possibilitar

verb transitiu Fer possible
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ possibilitat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">possibilitat</title>

Etimologia: de possible 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Qualitat de possible.
  2. Allò que és possible. Les nostres possibilitats són molt modestes.
  3. filosofia i lògica Caràcter, estat o condició del que és possible.
  4. oració de possibilitat gramàtica Oració que expressa un fet com a possible o probable, sense existència real d’allò que hom formula.

■ possibilitat

femení Qualitat de possible Allò que és possible Les nostres possibilitats són molt modestes filosofia i lògica Caràcter, estat o condició del que és possible oració de possibilitat gramàtica Oració que expressa un fet com a possible o probable, sense existència real d’allò que hom formula
Informació complementària
Traducció