Es mostren 88939 resultats

■ precedent


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">precedent</title>

Etimologia: del ll. praecedens, -ntis, participi pres. del ll. praecedĕre ‘precedir’ 1a font: s. XIV
  1. adjectiu Que precedeix.
  2. masculí
    1. Fet igual o anàleg a un altre i anterior a ell. Cal tenir en compte tots els precedents del cas.
    2. Fet, decisió o actuació que és pres com a exemple o norma per a casos similars posteriors. Aquesta sentència estableix un precedent.

■ precedent

adjectiu Que precedeix masculí Fet igual o anàleg a un altre i anterior a ell Cal tenir en compte tots els precedents del cas Fet, decisió o actuació que és pres com a exemple o norma per a casos similars posteriors Aquesta sentència estableix un precedent
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ precedentment

■ precedentment

adverbi Anteriorment
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ precedir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">precedir</title>

Etimologia: del ll. praecedĕre, íd.
    verb transitiu
  1. Anar davant d’algú o d’alguna cosa. La banda municipal precedia el seguici.
  2. Estar situat o ocórrer abans. El febrer precedeix el març. La Revolució Francesa precedí l’imperi napoleònic.

■ precedir

verb transitiu Anar davant d’algú o d’alguna cosa La banda municipal precedia el seguici Estar situat o ocórrer abans El febrer precedeix el març La Revolució Francesa precedí l’imperi napoleònic
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

precentor

precentor

masculí antigament catolicisme Entre els segles X i XIII, xantre o cantor major en els monestirs o collegiates
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ precepte


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">precepte</title>

Etimologia: del ll. praeceptum, íd., der. de praecĭpere ‘ocupar abans, avançar-se, ensenyar’ 1a font: c. 1500
    masculí
  1. Instrucció, ordre, norma, de conducta moral, que prové d’una autoritat competent; manament, llei.
  2. Fórmula que ensenya el que cal fer. Els preceptes de la retòrica.
  3. diplomàtica Document papal o reial on constava la concessió d’un privilegi o gràcia, l’efecte jurídic dels quals era posterior i dimanant del fet de lliurar el document.
  4. dret canònic
    1. Obligació que tenen els cristians de guardar i celebrar el diumenge (precepte dominical) i les festes religioses (precepte festiu). Festa de precepte.
    2. precepte de l’Església Cadascuna de les lleis promulgades pels concilis o pels papes relatives a doctrina, culte i disciplina eclesiàstica.
    3. precepte de l’Església Segons el catecisme, cadascuna de les cinc disposicions que constitueixen la base i la manifestació de la pràctica cristiana catòlica: precepte dominical i festiu, dejuni i abstinència els dies assenyalats, precepte pasqual, subvenir a les necessitats de l’Església i no celebrar noces en temps prohibit.
    4. precepte pasqual Obligació de rebre els sagraments de la penitència i de l’eucaristia durant el temps pasqual.
  5. història del dret
    1. Capitular, normació o privilegi atorgat pels sobirans francs als segles IX i X.
    2. preceptes del dret Manaments obligatoris per naturalesa, definits també com a preceptes de la llei natural vàlids per a tothom i per a totes les èpoques.
  6. precepte apostòlic història eclesiàstica Edicte pel qual els papes posaven sota llur protecció certes propietats contra els abusos, la violència o el pillatge.
  7. precepte testamentari història del dret català Llegat, institució o condició imposats en un testament.

■ precepte

masculí Instrucció, ordre, norma, de conducta moral, que prové d’una autoritat competent manament, llei Fórmula que ensenya el que cal fer Els preceptes de la retòrica diplomàtica Document papal o reial on constava la concessió d’un privilegi o gràcia, l’efecte jurídic dels quals era posterior i dimanant del fet de lliurar el document dret canònic Obligació que tenen els cristians de guardar i celebrar el diumenge precepte dominical i les festes religioses precepte festiu Festa de precepte precepte de l’Església Cadascuna de les lleis promulgades pels concilis o pels papes relatives a…
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ preceptista

■ preceptista

adjectiu i masculí i femení Dit de qui dona o ensenya preceptes Que guarda els preceptes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ preceptiu
| preceptiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">preceptiu</title>

Partició sil·làbica: pre_cep_tiu
Etimologia: del ll. praeceptivus, -a, -um, íd.
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent a un precepte.
    2. Que conté o dona preceptes.
  2. preceptiva literària Tractat destinat a l’exposició dels preceptes i regles necessaris per a la composició literària.

■ preceptiu
| preceptiva

adjectiu Relatiu o pertanyent a un precepte Que conté o dona preceptes preceptiva literària Tractat destinat a l’exposició dels preceptes i regles necessaris per a la composició literària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ preceptivament

■ preceptivament

adverbi D’una manera preceptiva
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ preceptor
| preceptora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">preceptor</title>

Etimologia: del ll. praeceptor, -ōris, íd. 1a font: 1533
  1. masculí i femení
    1. El qui ensenya.
    2. especialment Persona encarregada de l’educació d’un infant.
  2. masculí història En els ordes militars de l’Hospital, de la Mercè i de Sant Antoni, comanador.

■ preceptor
| preceptora

masculí i femení El qui ensenya especialment Persona encarregada de l’educació d’un infant masculí història En els ordes militars de l’Hospital, de la Mercè i de Sant Antoni, comanador
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ preceptoral

■ preceptoral

adjectiu Relatiu o pertanyent al preceptor
Traducció