Es mostren 88940 resultats

■ prefecte
| prefecta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">prefecte</title>

Etimologia: del ll. praefectus, -a, -um, participi de praeficĕre íd. posar al davant’, der. de facĕre ‘fer’ 1a font: 1653, DTo.
    1. masculí història A la Roma antiga, nom donat a alguns oficials que acomplien funcions jurisdiccionals per manament o delegació dels magistrats superiors.
    2. masculí i femení dret administratiu A França, administrador i representant del govern a cadascun dels departaments.
    3. masculí història A Catalunya, cap de cadascun dels departaments creats per l’administració napoleònica, arran de la incorporació del Principat a França el 1812.
    4. prefecte apostòlic dret canònic Bisbe o sacerdot delegat per la congregació de Propaganda Fide perquè governi els afers eclesiàstics d’un territori de missió on no hi ha encara organitzada una jerarquia ordinària.
    5. prefecte de la sagrada congregació dret canònic Cadascun dels cardenals delegats pel papa per presidir les diverses congregacions romanes.
    6. prefecte dels sagrats palaus apòstolics catolicisme Funcionari públic encarregat de la superintendència administrativa del Vaticà.
  2. masculí i femení catolicisme
    1. En alguns col·legis religiosos, seminaris, etc., l’encarregat de la formació dels joves i de vetllar per la disciplina.
    2. prefecte d’estudis ensenyament En alguns centres d’ensenyament, principalment eclesiàstics, l’encarregat de programar i vigilar el desenvolupament normal dels cursos i de les classes.

■ prefecte
| prefecta

masculí història A la Roma antiga, nom donat a alguns oficials que acomplien funcions jurisdiccionals per manament o delegació dels magistrats superiors masculí i femení dret administratiu A França, administrador i representant del govern a cadascun dels departaments masculí història A Catalunya, cap de cadascun dels departaments creats per l’administració napoleònica, arran de la incorporació del Principat a França el 1812 prefecte apostòlic dret canònic Bisbe o sacerdot delegat per la congregació de Propaganda Fide perquè governi els afers eclesiàstics d’un territori de missió on no hi ha…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prefectura


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">prefectura</title>

Etimologia: del ll. praefectūra, íd.
    femení
    1. Dignitat i càrrec de prefecte.
    2. Època i durada del govern d’un prefecte.
    3. Conjunt de prefectes d’un país.
    1. Edifici on el prefecte resideix o exerceix el seu càrrec.
    2. història A la Roma imperial, conjunt d’edificis constituït per arxius, l’oficina del prefecte i les sales on eren comunicades llurs decisions.
    1. geografia administrativa Unitat administrativa territorial de primer grau pròpia de diversos estats (el Japó, la República Centreafricana, Ruanda, el Txad).
    2. història Territori governat per un prefecte.
    3. història Divisió administrativa de l’estat espanyol, creada, en nombre de trenta-vuit, per decret de Josep Bonaparte, el 1810.
  4. geografia administrativa
    1. A França, capital de departament.
    2. prefectura marítima A l’estat francès, port de guerra, capital d’una regió naval.
  5. prefectura apostòlica dret canònic Circumscripció eclesiàstica pròpia dels països de missió, prèvia a la diòcesi, regida per un prefecte apostòlic.

■ prefectura

femení Dignitat i càrrec de prefecte Època i durada del govern d’un prefecte Conjunt de prefectes d’un país Edifici on el prefecte resideix o exerceix el seu càrrec història A la Roma imperial, conjunt d’edificis constituït per arxius, l’oficina del prefecte i les sales on eren comunicades llurs decisions geografia administrativa Unitat administrativa territorial de primer grau pròpia de diversos estats el Japó, la República Centreafricana, Ruanda, el Txad història Territori governat per un prefecte història Divisió administrativa de l’estat espanyol, creada, en nombre de trenta-vuit, per…
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ preferència


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">preferència</title>

Partició sil·làbica: pre_fe_rèn_ci_a
Etimologia: del b. ll. praeferentia, íd. 1a font: 1490, Tirant
    femení
    1. Acció de preferir.
    2. La cosa preferida.
    3. Qualitat de preferent.
  2. Lloc preferent en una sala d’espectacles. Seient de preferència.
  3. dret civil i economia En la compravenda, dret concedit a un dels compradors per a adquirir una cosa moble sempre que n’hagi pres possessió abans que altres compradors.
  4. economia Motiu que fa que el subjecte d’una decisió econòmica s’inclini per l’adquisició o conservació d’un bé determinat, comparant la seva utilitat amb la d’altres.

■ preferència

femení Acció de preferir La cosa preferida Qualitat de preferent Lloc preferent en una sala d’espectacles Seient de preferència dret civil i economia En la compravenda, dret concedit a un dels compradors per a adquirir una cosa moble sempre que n’hagi pres possessió abans que altres compradors economia Motiu que fa que el subjecte d’una decisió econòmica s’inclini per l’adquisició o conservació d’un bé determinat, comparant la seva utilitat amb la d’altres
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ preferencial

■ preferencial

adjectiu Preferent
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ preferent

■ preferent

adjectiu Que és preferit, que gaudeix de preferència
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ preferentment

■ preferentment

adverbi Amb preferència
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ preferible

■ preferible

adjectiu Digne d’ésser preferit
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ preferiblement

■ preferiblement

adverbi D’una manera preferible
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ preferir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">preferir</title>

Etimologia: del ll. praeferre ‘portar al davant, presentar, preferir’, der. de ferre ‘portar’ 1a font: 1494
verb transitiu Posar algú o alguna cosa per damunt d’un altre o d’altres en estimació, favor, etc., estimar-se més. Prefereixo parlar en la meva llengua que en una altra.

■ preferir

verb transitiu Posar algú o alguna cosa per damunt d’un altre o d’altres en estimació, favor, etc, estimar-se més Prefereixo parlar en la meva llengua que en una altra
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ preferit
| preferida

■ preferit
| preferida

adjectiu i masculí i femení Que és objecte de la preferència d’algú La seva música preferida És el preferit de la mare masculí informàtica Adreça d’interès
Informació complementària
Traducció