Es mostren 88951 resultats

■ preexcel·lir

■ preexcel·lir

verb intransitiu Excellir en alt grau
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ preexcels
| preexcelsa

■ preexcels
| preexcelsa

adjectiu Summament excels
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ preexistència


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">preexistència</title>

Partició sil·làbica: pre_e_xis_tèn_ci_a
Etimologia: de preexistent
    femení
  1. El fet de preexistir.
  2. preexistència de l’ànima religió i filosofia En certes religions antigues i en diverses doctrines filosòfiques (pitagorisme, platonisme, origenisme, priscil·lianisme, etc.), existència de l’ànima abans de la seva unió actual amb el cos.
  3. preexistència del Crist Bíblia i cristianisme Existència eterna del Crist, prèvia a la seva manifestació històrica en la persona de Jesús de Natzaret, en tant que fou per ell, com a Verb de Déu fet home, que Déu creà el món amb vista a l’economia de la salvació.

■ preexistència

femení El fet de preexistir preexistència de l’ànima religió i filosofia En certes religions antigues i en diverses doctrines filosòfiques pitagorisme, platonisme, origenisme, priscillianisme, etc, existència de l’ànima abans de la seva unió actual amb el cos preexistència del Crist Bíblia i cristianisme Existència eterna del Crist, prèvia a la seva manifestació històrica en la persona de Jesús de Natzaret, en tant que fou per ell, com a Verb de Déu fet home, que Déu creà el món amb vista a l’economia de la salvació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ preexistent

■ preexistent

adjectiu Que preexisteix
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ preexistir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">preexistir</title>

Partició sil·làbica: pre_e_xis_tir
Etimologia: de existir 1a font: s. XV
    verb intransitiu
  1. Existir en un estat anterior. El bandolerisme del segle XVI preexistia en les faccions senyorials baixmedievals.
  2. Existir amb anterioritat a alguna cosa, a algun moment.

■ preexistir

verb intransitiu Existir en un estat anterior El bandolerisme del segle XVI preexistia en les faccions senyorials baixmedievals Existir amb anterioritat a alguna cosa, a algun moment
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

pref.

pref.

abreviatura gramàtica prefix
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prefabricació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">prefabricació</title>

Partició sil·làbica: pre_fa_bri_ca_ci_ó
Etimologia: de prefabricar
    femení arquitectura, construcció i indústria
  1. Sistema de construcció d’edificis, de vaixells o d’altres construccions importants, que consisteix a utilitzar elements de formes i dimensions normalitzades, fabricats en grans sèries, muntant-los en el lloc on hom efectua la construcció.
  2. Procés de producció de les peces d’un sistema de prefabricació.

■ prefabricació

femení arquitectura , construcció i indústria Sistema de construcció d’edificis, de vaixells o d’altres construccions importants, que consisteix a utilitzar elements de formes i dimensions normalitzades, fabricats en grans sèries, muntant-los en el lloc on hom efectua la construcció Procés de producció de les peces d’un sistema de prefabricació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

prefabricar


<title type="display">prefabricar</title>

Etimologia: de fabricar
verb transitiu indústria Produir en una fàbrica els elements que seran muntats i ajustats on hom construeix un edifici, un vaixell, etc., pel sistema de prefabricació.

prefabricar

verb transitiu indústria Produir en una fàbrica els elements que seran muntats i ajustats on hom construeix un edifici, un vaixell, etc, pel sistema de prefabricació
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prefabricat
| prefabricada

■ prefabricat
| prefabricada

adjectiu arquitectura , construcció i indústria Dit de la construcció efectuada pel sistema de prefabricació Dit de la producció de les peces en un sistema de prefabricació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prefaci

■ prefaci

masculí Pròleg litúrgia Part de la missa amb què comença la pregària eucarística i que precedeix immediatament el cànon
Informació complementària
Traducció