Es mostren 88951 resultats

■ prejuí

■ prejuí

masculí plural prejuís Prejudici
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prejutjar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">prejutjar</title>

Etimologia: de jutjar
    verb transitiu
  1. Jutjar per conjectura, per endavant, abans de tenir coneixement just o complet de la cosa. No pots prejutjar-lo sense saber les raons que el motivaren a fer allò.
  2. dret processal Dictaminar sobre una cosa pendent d’una resolució propera, abans de sentència.

■ prejutjar

verb transitiu Jutjar per conjectura, per endavant, abans de tenir coneixement just o complet de la cosa No pots prejutjar-lo sense saber les raons que el motivaren a fer allò dret processal Dictaminar sobre una cosa pendent d’una resolució propera, abans de sentència
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

prel.

prel.

abreviatura preliminar
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prelacia

■ prelacia

femení dret canònic Prelatura
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prelació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">prelació</title>

Partició sil·làbica: pre_la_ci_ó
Etimologia: del ll. praelatio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. dret Preferència o antelació amb què una persona, una qüestió, una cosa, ha d’ésser atesa amb relació a una altra a la qual es compara.
  2. prelació de béns embargables dret processal Ordre legal de preferència que dona dret al creditor, que no ha pogut assegurar els seus crèdits amb els béns embargats, a actuar primer contra un grup de béns abans de passar al següent.
  3. prelació de crèdits (o dret de prelació) economia Ordre legal de preferència amb què han d’ésser satisfets els diversos crèdits concurrents en cas d’execució forçosa d’un deutor morós o insolvent.

■ prelació

femení dret Preferència o antelació amb què una persona, una qüestió, una cosa, ha d’ésser atesa amb relació a una altra a la qual es compara prelació de béns embargables dret processal Ordre legal de preferència que dona dret al creditor, que no ha pogut assegurar els seus crèdits amb els béns embargats, a actuar primer contra un grup de béns abans de passar al següent prelació de crèdits o dret de prelació economia Ordre legal de preferència amb què han d’ésser satisfets els diversos crèdits concurrents en cas d’execució forçosa d’un deutor morós o insolvent
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prelada

■ prelada

femení Superiora d’una comunitat religiosa
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prelat

■ prelat

masculí dret canònic Eclesiàstic que té jurisdicció ordinària en el fur extern o que té aquest títol honorífic
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prelatici
| prelatícia

■ prelatici
| prelatícia

adjectiu Relatiu o pertanyent al prelat o a la prelatura
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prelatiu
| prelativa

■ prelatiu
| prelativa

adjectiu Que enclou o implica prelació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prelatura


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">prelatura</title>

Etimologia: de prelat 1a font: s. XIV, St. Vicent F.
    femení dret canònic
  1. Dignitat de prelat.
    1. prelatura personal Organització de preveres, o de preveres i laics, que es regeix pels estatuts donats per la Santa Seu.
    2. prelatura territorial (o simplement prelatura) Demarcació territorial, assimilada a una diòcesi, sota la jurisdicció d’un prelat.

■ prelatura

femení dret canònic Dignitat de prelat prelatura personal Organització de preveres, o de preveres i laics, que es regeix pels estatuts donats per la Santa Seu prelatura territorial o simplement prelatura Demarcació territorial, assimilada a una diòcesi, sota la jurisdicció d’un prelat
Traducció