Es mostren 88951 resultats

prescrit

prescrit

prescriure


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">prescriure</title>

Accessory
Partició sil·làbica: pres_criu_re
Compareu: proscriure
Etimologia: del ll. praescribĕre, íd. 1a font: 1696, DLac.
Body
    verb
  1. transitiu Ordenar, manar. El metge m’ha prescrit repòs i un calmant.
  2. transitiu Adquirir un dret per haver transcorregut un temps determinat i establert.
  3. intransitiu dret Cessar, esdevenir nul·la una cosa establerta, instituïda, etc., pel fet d’haver transcorregut un cert lapse.

prescriure

prescútum

prescútum

presegmentat

presegmentat

preselecció

preselecció

presenc
| presenca

presenc
| presenca

presència


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">presència</title>

Accessory
Partició sil·làbica: pre_sèn_ci_a
Etimologia: del ll. praesentia, íd. 1a font: s. XIV, Llull
Body
    femení
    1. Fet d’ésser, de trobar-se, present. La seva presència en aquell lloc. Ho jurà en presència de tots.
    2. a la presència (o en presència) de Davant de.
    3. fer acte de presència Presentar-se, mostrar-se, un moment en un lloc.
    4. presència d’esperit Qualitat del qui no es desconcerta davant un perill, un succés advers, quelcom imprevist.
  1. Aspecte, forma externa. Tenir bona presència.
  2. filosofia Categoria amb què sol expressar-se, sobretot modernament, la relació que Déu manté envers les coses i l’Univers.
  3. geobotànica Caràcter sintètic de les comunitats vegetals, definit com l’existència més o menys constant d’una espècie en els diversos inventaris presos d’una determinada associació.
  4. presència eucarística cristianisme Tipus de presència del Crist en l’eucaristia, dit també presència sacramental.

presència

presencial


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">presencial</title>

Accessory
Partició sil·làbica: pre_sen_ci_al
Etimologia: de presència
Body
    adjectiu
  1. Relatiu o pertanyent a la presència.
  2. Que comporta la presència de la persona interessada. Consulta presencial. Cursos presencials.
  3. Dit del testimoni que ha estat present en el fet del qual dona testimoniatge.

presencial

presencialment

presencialment

Traducció

presenciar

presenciar