Es mostren 88939 resultats

pretesat
| pretesada


<title type="display">pretesat</title>

Etimologia: de pretesar
adjectiu construcció Dit del formigó que va armat amb barres corrugades, cables antitorsió o bé filferros que es tesen prèviament o durant la construcció.

pretesat
| pretesada

adjectiu construcció Dit del formigó que va armat amb barres corrugades, cables antitorsió o bé filferros que es tesen prèviament o durant la construcció
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pretext


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pretext</title>

Etimologia: del ll. praetextus, -us, íd., der. de praetexĕre ‘brodar, guarnir’, i aquest, de tĕxĕre ‘teixir’ 1a font: 1696, DLac.
masculí Raó ostensible, motiu assumit, que hom dona per amagar la veritable raó o motiu real. Sota pretext que era massa tard.

■ pretext

masculí Raó ostensible, motiu assumit, que hom dona per amagar la veritable raó o motiu real Sota pretext que era massa tard
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pretexta


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pretexta</title>

    femení
  1. indumentària A la Roma antiga, toga blanca, guarnida amb una vora de porpra, que portaven els fills mascles dels patricis fins a l’edat de 16 anys i les noies i donzelles fins al matrimoni.
  2. faula pretexta teatre Tragèdia llatina d’argument romà en la qual els actors actuaven vestits amb la toga pretexta.

■ pretexta

femení indumentària A la Roma antiga, toga blanca, guarnida amb una vora de porpra, que portaven els fills mascles dels patricis fins a l’edat de 16 anys i les noies i donzelles fins al matrimoni faula pretexta teatre Tragèdia llatina d’argument romà en la qual els actors actuaven vestits amb la toga pretexta
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pretextar

■ pretextar

verb transitiu Prendre per pretext S’havia excusat pretextant una indisposició
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pretònic
| pretònica

■ pretònic
| pretònica

adjectiu fonètica, fonologia Dit de l’element fonològic, fonema o síllaba, que en l’estructura seqüencial d’un mot ocupa una posició immediatament anterior a la síllaba tònica
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pretor

■ pretor

masculí història Comandant de la milícia en la Roma republicana Magistrat romà que tenia jurisdicció sobre Roma o sobre les províncies
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pretori

■ pretori

masculí història Espai central del campament romà reservat al pretor o comandant de la milícia Lloc en què el pretor administrava justícia Palau del governador a les diverses províncies romanes
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pretorià
| pretoriana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">pretorià</title>

Partició sil·làbica: pre_to_ri_à
Etimologia: del ll. praetorianus, -a, -um, íd. 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al pretor. Exèrcit pretorià.
  2. masculí
    1. història Individu que formava part del cos de guàrdia del comandant de l’exèrcit romà i, posteriorment, de la guàrdia personal dels emperadors romans, anomenada per això guàrdia pretoriana.
    2. Modernament, cadascun dels soldats que constituïen un cos de guàrdia especial de persones particulars.

■ pretorià
| pretoriana

adjectiu Relatiu o pertanyent al pretor Exèrcit pretorià masculí història Individu que formava part del cos de guàrdia del comandant de l’exèrcit romà i, posteriorment, de la guàrdia personal dels emperadors romans, anomenada per això guàrdia pretoriana Modernament, cadascun dels soldats que constituïen un cos de guàrdia especial de persones particulars
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pretorial

■ pretorial

adjectiu Relatiu o pertanyent al pretor o al pretori
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pretorianisme

■ pretorianisme

masculí història Influència de l’exèrcit damunt l’estat
Traducció