Es mostren 88939 resultats

■ previngut
| previnguda

■ previngut
| previnguda

adjectiu Que pren precaucions previsor Home previngut no és vençut Advertit per endavant d’alguna cosa que s’ha d’esdevenir No estava previngut
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ previsible

■ previsible

adjectiu Que pot ésser previst
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ previsió


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">previsió</title>

Partició sil·làbica: pre_vi_si_ó
Etimologia: del ll. td. praevisio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
    1. Acció de preveure;
    2. l’efecte. Les teves previsions s’han complert.
    3. en previsió de Preveient. En previsió d’una calamitat pública.
  2. comptabilitat Reserva constituïda per cobrir una necessitat predeterminada.
  3. economia Determinació anticipada, per a un termini més o menys llarg, del comportament i la magnitud de certes variables econòmiques.
  4. previsió del temps meteorologia Predicció del temps.
  5. previsió social dret del treball Conjunt de providències legals a favor dels treballadors.

■ previsió

femení Acció de preveure l’efecte Les teves previsions s’han complert en previsió de Preveient En previsió d’una calamitat pública comptabilitat Reserva constituïda per cobrir una necessitat predeterminada economia Determinació anticipada, per a un termini més o menys llarg, del comportament i la magnitud de certes variables econòmiques previsió del temps meteorologia Predicció del temps previsió social dret del treball Conjunt de providències legals a favor dels treballadors
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ previsor
| previsora

■ previsor
| previsora

adjectiu Que preveu
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

priabonià
| priaboniana


<title type="display">priabonià</title>

Partició sil·làbica: pri_a_bo_ni_à
    estratigrafia
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al priabonià.
  2. masculí Estatge (i edat) de l’eocè superior marí, situat damunt el bartonià i sota l’oligocè.

priabonià
| priaboniana

estratigrafia adjectiu Relatiu o pertanyent al priabonià masculí Estatge i edat de l’eocè superior marí, situat damunt el bartonià i sota l’oligocè
Gran Diccionari de la llengua catalana

priapeu

priapeu

masculí literatura Composició poètica grecollatina en honor del déu Príap
Gran Diccionari de la llengua catalana

priapisme


<title type="display">priapisme</title>

Partició sil·làbica: pri_a_pis_me
Etimologia: del ll. Priāpus, i aquest, del gr. Príapos, divinitat grega, símbol de l’instint sexual i la força generativa 1a font: s. XV, Cauliach
masculí patologia Erecció anormal i dolorosa del penis, sense cap desig sexual, que és simptomàtica d’una cistitis, d’una blennorràgia, d’una lesió dels centres nerviosos, etc.

priapisme

masculí patologia Erecció anormal i dolorosa del penis, sense cap desig sexual, que és simptomàtica d’una cistitis, d’una blennorràgia, d’una lesió dels centres nerviosos, etc
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

priapuloïdeus


<title type="display">priapuloïdeus</title>

Partició sil·làbica: pri_a_pu_lo_ï_deus
    masculí zoologia
  1. plural Grup de metazous triploblàstics celomats i protostomats que tenen el cos vermiforme, la boca amb espines disposades per a capturar aliments, el sistema nerviós amb un anell i un cordó ventral, i el digestiu amb la faringe espinosa.
  2. singular Metazou del grup dels priapuloïdeus.

priapuloïdeus

masculí zoologia plural Grup de metazous triploblàstics celomats i protostomats que tenen el cos vermiforme, la boca amb espines disposades per a capturar aliments, el sistema nerviós amb un anell i un cordó ventral, i el digestiu amb la faringe espinosa singular Metazou del grup dels priapuloïdeus
Gran Diccionari de la llengua catalana

pridolià
| pridoliana


<title type="display">pridolià</title>

Partició sil·làbica: pri_do_li_à
    estratigrafia
  1. adjectiu Relatiu o pertanyent al pridolià.
  2. masculí Unitat del silurià superior, definida com a sèrie o estatge, situada damunt el ludlowià i sota el devonià.

pridolià
| pridoliana

estratigrafia adjectiu Relatiu o pertanyent al pridolià masculí Unitat del silurià superior, definida com a sèrie o estatge, situada damunt el ludlowià i sota el devonià
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prim
| prima


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">prim</title>

Etimologia: del ll. primus, -a, -um ‘primer, en cronologia i classificació’ i d’aquí, ‘de primera qualitat, fi, prim’ 1a font: 1168
    1. adjectiu Que té relativament poc gruix. Un paper prim.
    2. adjectiu figuradament De molt poca consistència, densitat, de molt poca substància, de poc cos, poca riquesa, escàs. Un brou, un vi, prim. Una terra prima. Una veu prima. Un son molt prim. Anar prim de butxaca.
    3. femení música La corda més prima i, per tant, de so més agut dels diferents instruments de corda.
    4. anar (o venir) de prim Faltar poc que no s’esdevingui una cosa.
    5. mirar prim Ésser escrupolós en executar o en judicar una cosa.
    6. no mirar prim No tenir escrúpols, miraments.
  2. masculí
    1. Part més prima d’un membre o d’una part del cos humà o del d’un animal, d’una cosa, etc.
    2. adoberia Part de la sola que correspon al ventre de l’animal.
    3. construcció naval Cadascuna de les dues peces més petites de l’esquena d’un llagut que, l’una a proa i l’altra a popa, van clavades als medissos.
    4. plural construcció naval Parts més primes de proa i de popa d’una barca.
  3. adjectiu fisiologia Magre.
  4. masculí marina, marítim Escull o roca que té la superfície a flor d’aigua o, sense sortir d’aquesta, molt pròxima a la seva superfície.
    1. adjectiu Primer.
    2. masculí plural alimentació, indústries alimentàries Primer segó que surt en fer farina.
    3. femení cronologia En la divisió romana del dia, l’hora primera, corresponent a les sis del matí.
    4. femení ensenyament Primera secció del dia escolar en les escoles i universitats, d’on prové la denominació de lliçó de prima o catedràtic de prima.
    5. femení litúrgia Hora menor de l’ofici diví, corresponent a l’hora romana homònima.
    6. a prim son Durant el primer son.
    7. cosí prim Fill del cosí del pare o de la mare.
  6. femení
    1. Espai de temps del capvespre fins a l’entrada de fosc.
    2. pesca La pescada que hom fa en aquesta hora. Anar a la prima. Pescar de prima.

■ prim
| prima

adjectiu Que té relativament poc gruix Un paper prim adjectiu figuradament De molt poca consistència, densitat, de molt poca substància, de poc cos, poca riquesa, escàs Un brou, un vi, prim Una terra prima Una veu prima Un son molt prim Anar prim de butxaca femení música La corda més prima i, per tant, de so més agut dels diferents instruments de corda anar o venir de prim Faltar poc que no s’esdevingui una cosa mirar prim Ésser escrupolós en executar o en judicar una cosa no mirar prim No tenir escrúpols, miraments masculí Part més prima d’un membre o d’una part del cos humà o del d’un…
Informació complementària
Traducció