Es mostren 88939 resultats

■ primfilar

■ primfilar

verb intransitiu Filar prim
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ primi-

■ primi-

Forma prefixada del mot llatí primus , que significa ‘primer’ Ex primípara
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ primicer
| primicera


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">primicer</title>

Etimologia: del ll. td. primicerius, lit. ‘el primer inscrit en les tauletes de cera’, comp. de primus i cera 1a font: 1696, DLac.
  1. adjectiu Primer, superior, en qualitat, en rang.
  2. masculí
    1. història Gran senyor de l’imperi Bizantí.
    2. Alt dignatari eclesiàstic.
    3. catolicisme El qui presidia el cor en els monestirs o en les col·legiates.

■ primicer
| primicera

adjectiu Primer, superior, en qualitat, en rang masculí història Gran senyor de l’imperi Bizantí Alt dignatari eclesiàstic catolicisme El qui presidia el cor en els monestirs o en les collegiates
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ primícia


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">primícia</title>

Partició sil·làbica: pri_mí_ci_a
Etimologia: del ll. primitiae ‘primeres collites anyals; inici de qualsevol cosa’ 1a font: 1272, CTort.
    femení [generalment en pl]
  1. Primers fruits; primeries.
    1. història Dret de rebre els primers fruits.
    2. dret català A l’edat mitjana, en les relacions emfitèutiques de la Catalunya Vella, part dels fruits que els pagesos de masos, bordes, quintanes i altres possessions territorials, per pacte o per costum, pagaven a llurs senyors a més del delme.
  3. figuradament Allò que s’ofereix o se sap per primera vegada, que constitueix una novetat. La primícia del seu amor.

■ primícia

femení generalment en pl Primers fruits primeries història Dret de rebre els primers fruits dret català A l’edat mitjana, en les relacions emfitèutiques de la Catalunya Vella, part dels fruits que els pagesos de masos, bordes, quintanes i altres possessions territorials, per pacte o per costum, pagaven a llurs senyors a més del delme figuradament Allò que s’ofereix o se sap per primera vegada, que constitueix una novetat La primícia del seu amor
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ primicial

■ primicial

adjectiu Relatiu o pertanyent a les primícies
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ primigeni
| primigènia

■ primigeni
| primigènia

adjectiu Primitiu, originari
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

primigràvida

primigràvida

adjectiu femení i femení obstetrícia Dit de la dona embarassada per primera vegada
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ primina

■ primina

femení botànica Tegument extern del primordi seminal
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ primípara

■ primípara

adjectiu femení i femení obstetrícia Dit de la dona, femella, que pareix per primera vegada
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ primitiu
| primitiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">primitiu</title>

Partició sil·làbica: pri_mi_tiu
Etimologia: del ll. primitivus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Torcimany
  1. adjectiu
    1. Pertanyent al començament, a l’origen, al primer temps, d’una cosa. Els homes primitius. Tornar una cosa al seu estat primitiu.
    2. geomorfologia Dit dels terrenys formats més antigament.
    3. societats primitives antropologia Pobles o grups ètnics que no pertanyen a la civilització industrial occidental.
  2. adjectiu
    1. Que no és derivat.
    2. lingüística Dit del mot no derivat de cap altre de la mateixa llengua.
    3. Dit del temps que proporciona el tema sobre el qual es formen els altres temps, dits derivats.
    4. color primitiu física Color espectral.
  3. adjectiu per extensió Construït o fet sense perfeccionaments ni refinaments. Era una fàbrica molt primitiva.
  4. adjectiu i masculí i femení art
    1. Nom donat als pintors italians de la segona meitat del segle XIV i de la primera del segle XV i, per extensió, a tots els pintors europeus de la fi de l’edat mitjana.
    2. Dit dels pintors autodidactes de la fi del segle XIX i començament del segle XX, coneguts també amb el nom de naïfs.
  5. adjectiu matemàtiques
    1. En una teoria matemàtica, dit de cadascun dels objectes matemàtics inicials que són caracteritzats només pels axiomes de la teoria.
    2. Donada una funció g, dit de la funció f tal que la derivada de f és igual a g.
  6. tecnologia
    1. circumferència primitiva Circumferència imaginària amb centre a l’eix d’una roda dentada i de diàmetre el producte del nombre de dents pel mòdul o pas diametral, sobre la qual hom mesura el pas de les dents i amb relació a la qual hom marca les dimensions de les esmentades dents.
    2. punt primitiu Punt de la circumferència primitiva que separa l’arc d’aproximació de l’arc d’allunyament i que és la intersecció de la línia d’acció i de l’esmentada circumferència.

■ primitiu
| primitiva

adjectiu Pertanyent al començament, a l’origen, al primer temps, d’una cosa Els homes primitius Tornar una cosa al seu estat primitiu geomorfologia Dit dels terrenys formats més antigament societats primitives antropologia Pobles o grups ètnics que no pertanyen a la civilització industrial occidental adjectiu Que no és derivat lingüística Dit del mot no derivat de cap altre de la mateixa llengua Dit del temps que proporciona el tema sobre el qual es formen els altres temps, dits derivats color primitiu física Color espectral adjectiu per extensió Construït o fet sense perfeccionaments ni…
Informació complementària
Traducció