Es mostren 88951 resultats

■ prismàtic
| prismàtica


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">prismàtic</title>

Etimologia: de prisma 1a font: 1839, DLab.
  1. adjectiu geometria
    1. De figura de prisma.
    2. Format per un prisma.
    3. Dit de la superfície generada pel moviment d’una línia recta que es mou, paral·lelament a si mateixa, intersecant-se sempre amb els costats d’un polígon pla.
  2. adjectiu òptica Dit dels colors que resulten de la descomposició de la llum blanca amb un prisma òptic.
  3. masculí plural òptica Binocle en el qual la llum, abans de travessar l’ocular, és desviada dues vegades per reflexió, per dos prismes que hi ha a cadascun dels dos tubs de l’instrument.

■ prismàtic
| prismàtica

adjectiu geometria De figura de prisma Format per un prisma Dit de la superfície generada pel moviment d’una línia recta que es mou, parallelament a si mateixa, intersecant-se sempre amb els costats d’un polígon pla adjectiu òptica Dit dels colors que resulten de la descomposició de la llum blanca amb un prisma òptic masculí plural òptica Binocle en el qual la llum, abans de travessar l’ocular, és desviada dues vegades per reflexió, per dos prismes que hi ha a cadascun dels dos tubs de l’instrument
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ prismatoide

■ prismatoide

masculí geometria Políedre format per dos polígons parallels bases i en el qual les cares laterals són trapezis o triangles
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

prismoide


<title type="display">prismoide</title>

Partició sil·làbica: pris_moi_de
Etimologia: de prisma i -oide
masculí geometria Prismatoide que té per bases dos polígons del mateix nombre de costats i les altres cares poden ésser trapezoides o paral·lelograms.

prismoide

masculí geometria Prismatoide que té per bases dos polígons del mateix nombre de costats i les altres cares poden ésser trapezoides o parallelograms
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ pristí
| pristina

■ pristí
| pristina

adjectiu usat sobretot en femení En escrits de caràcter legal o semierudit, primer, primitiu, originari
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

prístids


<title type="display">prístids</title>

    masculí ictiologia
  1. plural Família de peixos condrictis de l’ordre dels esqualiformes, que tenen el musell allargat en forma de serra.
  2. singular Peix de la família dels prístids.

prístids

masculí ictiologia plural Família de peixos condrictis de l’ordre dels esqualiformes, que tenen el musell allargat en forma de serra singular Peix de la família dels prístids
Gran Diccionari de la llengua catalana

prità
| pritana


<title type="display">prità</title>

  1. adjectiu Relatiu o pertanyent als pritans.
  2. masculí història A l’antiga Atenes, cadascun dels cinquanta ciutadans que detenien el càrrec de consellers de la bule durant una desena part de l’any.

prità
| pritana

adjectiu Relatiu o pertanyent als pritans masculí història A l’antiga Atenes, cadascun dels cinquanta ciutadans que detenien el càrrec de consellers de la bule durant una desena part de l’any
Gran Diccionari de la llengua catalana

pritaneu


<title type="display">pritaneu</title>

Partició sil·làbica: pri_ta_neu
masculí història En diverses ciutats de la Grècia antiga, edifici on hom conservava el foc sagrat d’Hestia i on eren efectuats diversos sacrificis.

pritaneu

masculí història En diverses ciutats de la Grècia antiga, edifici on hom conservava el foc sagrat d’Hestia i on eren efectuats diversos sacrificis
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

pritania


<title type="display">pritania</title>

Partició sil·làbica: pri_ta_ni_a
    femení
  1. història Període de temps durant el qual detenien llur càrrec els pritans i els membres de cadascuna de les seccions de la bule o consell atenès.
  2. història del dret Quantitat monetària que calia pagar en les causes civils.

pritania

femení història Període de temps durant el qual detenien llur càrrec els pritans i els membres de cadascuna de les seccions de la bule o consell atenès història del dret Quantitat monetària que calia pagar en les causes civils
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ privació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">privació</title>

Partició sil·làbica: pri_va_ci_ó
Etimologia: del ll. privatio, -ōnis, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. El fet d’ésser privat d’una cosa, d’una qualitat, d’un tribut que hom posseïa o que hauria de posseir naturalment.
  2. Mancança o absència d’allò que hom posseïa o que necessita o desitja d’acord amb la pròpia natura.
  3. Abstenció voluntària de quelcom.

■ privació

femení El fet d’ésser privat d’una cosa, d’una qualitat, d’un tribut que hom posseïa o que hauria de posseir naturalment Mancança o absència d’allò que hom posseïa o que necessita o desitja d’acord amb la pròpia natura Abstenció voluntària de quelcom
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ privacitat

■ privacitat

femení Condició de les informacions que fan referència o pertanyen a una persona física o jurídica, segons la qual no poden fer-se públiques sense el seu consentiment El dret a la privacitat
Traducció