Es mostren 88939 resultats

■ proclama


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">proclama</title>

Etimologia: de proclamar 1a font: 1803, DEst.
    femení
  1. Al·locució de caràcter militar o polític feta de viva veu o per escrit.
  2. plural dret canònic Notificació pública de les amonestacions de matrimoni o de les publicates d’una ordenació, durant la missa.

■ proclama

femení Allocució de caràcter militar o polític feta de viva veu o per escrit plural dret canònic Notificació pública de les amonestacions de matrimoni o de les publicates d’una ordenació, durant la missa
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ proclamació


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">proclamació</title>

Partició sil·làbica: pro_cla_ma_ci_ó
Etimologia: del ll. proclamatio, -ōnis, íd. 1a font: 1696, DLac.
    femení
    1. Acció de proclamar;
    2. l’efecte.
  2. Declaració pública i solemne, anunci oficial d’un esdeveniment, d’una llei, d’unes eleccions, etc., per part de qui en té l’autorització. Proclamació de la república. Proclamació dels resultats d’unes eleccions. Proclamació del guanyador.
  3. Testificació, lloança, reconeixement, públic i solemne. Proclamació d’innocència. Proclamació dels drets de l’home.
  4. ciències polítiques En tècnica electoral, reconeixement per les juntes electorals d’una determinada persona com a candidat, així com el nomenament de representants efectius.

■ proclamació

femení Acció de proclamar l’efecte Declaració pública i solemne, anunci oficial d’un esdeveniment, d’una llei, d’unes eleccions, etc, per part de qui en té l’autorització Proclamació de la república Proclamació dels resultats d’unes eleccions Proclamació del guanyador Testificació, lloança, reconeixement, públic i solemne Proclamació d’innocència Proclamació dels drets de l’home ciències polítiques En tècnica electoral, reconeixement per les juntes electorals d’una determinada persona com a candidat, així com el nomenament de representants efectius
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ proclamador
| proclamadora

■ proclamador
| proclamadora

adjectiu i masculí i femení Que proclama
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ proclamar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">proclamar</title>

Etimologia: del ll. proclamare, íd. 1a font: 1696, DLac.
    verb
  1. transitiu Publicar solemnement alguna cosa, anunciar-la públicament. Proclamar la independència de Catalunya. Proclamem la nostra intenció de presentar-nos a les eleccions.
  2. transitiu Reconèixer, lloar, aclamar, públicament. L’epitafi proclama la figura del poeta.
  3. transitiu Manifestar a l’exterior per mitjà d’algun signe; exterioritzar. La manera de vestir proclamava la seva pobresa.
  4. transitiu Fer les proclames.
  5. pronominal Declarar-se algú investit d’un càrrec, condició o mèrit. Es va proclamar guanyadora abans que el jurat emetés el veredicte. Artistes que es proclamen com a hereus de Picasso.

■ proclamar

verb transitiu Publicar solemnement alguna cosa, anunciar-la públicament Proclamar la independència de Catalunya Proclamem la nostra intenció de presentar-nos a les eleccions transitiu Reconèixer, lloar, aclamar, públicament L’epitafi proclama la figura del poeta transitiu Manifestar a l’exterior per mitjà d’algun signe exterioritzar La manera de vestir proclamava la seva pobresa transitiu Fer les proclames pronominal Declarar-se algú investit d’un càrrec, condició o mèrit Es va proclamar guanyadora abans que el jurat emetés el veredicte Artistes que es proclamen com a hereus de Picasso
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ proclisi

■ proclisi

femení lingüística Unió d’un element lingüístic àton amb el mot següent amb el qual forma una unitat fònica, com en el cas de s’estimen
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ proclític
| proclítica

■ proclític
| proclítica

adjectiu lingüística Relatiu o pertanyent a la proclisi Mot proclític
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ procliu

■ procliu

adjectiu Propens, inclinat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ proclivitat

■ proclivitat

femení Qualitat de procliu
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ procloròfits

■ procloròfits

masculí biologia plural Grup de procariotes d’organització semblant a la de les esquizofícies, però amb una dotació de pigments semblant a la de les clorofícies singular Procariota del grup dels procloròfits
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ procònsol1

■ procònsol1

masculí història A la república romana, el qui detenia un comandament militar o una administració provincial pel fet d’haver estat cònsol l’any anterior Vegeu també procònsol 2
Traducció