Es mostren 88940 resultats

prodigi


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">prodigi</title>

Accessory
Etimologia: del ll. prodigium, íd. 1a font: 1653, DTo.
Body
    masculí
  1. Esdeveniment, cosa, que té quelcom de miraculós. Obrar prodigis.
  2. Cosa, persona, extraordinària, que excedeix els límits naturals. Un prodigi de memòria. Infant prodigi.
  3. història de les religions En la història de les religions, terme tècnic que indica fets insòlits, naturals o no, interpretats o bé com a signes de la ira divina o bé com a presagis de desastres.

prodigi

prodigiós
| prodigiosa


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">prodigiós</title>

Accessory
Partició sil·làbica: pro_di_gi_ós
Etimologia: del ll. prodigiosus, -a, -um, íd. 1a font: s. XIV, Eiximenis
Body
    adjectiu
    1. De prodigi. Un fet prodigiós.
    2. Que obra prodigis. Els salvà aquella imatge prodigiosa.
    3. Que enclou un prodigi. Una guarició prodigiosa.
  1. Gran, extraordinari. Feien esforços prodigiosos.

prodigiós
| prodigiosa

prodigiosament

prodigiosament

prodigiositat

prodigiositat

proditori
| proditòria

proditori
| proditòria

proditòriament

proditòriament

pròdrom

pròdrom

prodròmic
| prodròmica

prodròmic
| prodròmica

producció


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">producció</title>

Accessory
Partició sil·làbica: pro_duc_ci_ó
Etimologia: del ll. productio, -ōnis, íd. 1a font: 1696, DLac.
Body
    femení
    1. Acció de produir.
    2. Allò que és produït. Produccions artístiques, literàries, científiques.
  1. Suma dels productes de la terra o de la indústria. Enguany, la producció ha minvat.
  2. cinematografia Conjunt d’activitats o funcions econòmiques i financeres encaminades a la realització d’un film.
  3. ecologia Biomassa produïda per un organisme, una població o una comunitat.
  4. economia
    1. Conjunt d’activitats humanes acomplertes mitjançant la utilització de recursos naturals i mitjans de producció per tal d’obtenir béns que satisfacin les necessitats humanes.
    2. teoria de la producció Configuració d’un marc analític que permeti d’explicar i preveure el comportament de les unitats econòmiques productives.
  5. producció de parelles física atòmica Fenomen produït en interaccionar un feix de raigs γ amb la matèria, consistent en la creació d’un electró i un positró.

producció

producte


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">producte</title>

Accessory
Etimologia: del ll. productus, -a, -um, participi substantivat del ll. producĕre ‘tirar endavant, produir’ 1a font: 1803, DEst.
Body
    masculí
    1. Cosa produïda.
    2. economia Resultat del procés productiu.
    3. economia Agregat que indica el valor total dels productes finals elaborats en un estat, o a qualsevol altre àmbit territorial, durant un temps determinat, normalment un any.
    4. indústria i tecnologia Cosa produïda o manufacturada en una indústria, eventualment emprada en una altra com a primera matèria.
    5. producte interior brut [sigla PIB] economia Agregat que coincideix amb el PNB, després de la deducció prèvia del produït pels factors nacionals situats a l’estranger i afegint-hi el produït pels factors estrangers situats a l’interior.
    6. producte nacional brut [sigla PNB] economia Valor a preus de mercat dels béns i serveis finals produïts en un estat durant un període de temps determinat.
    7. producte nacional net [sigla PNN] economia Valor a preus de mercat de la producció neta d’un estat en un període de temps determinat.
    8. producte social economia Agregat que representa el valor de la producció material bruta, per un període determinat, obtinguda a l’interior d’un estat sota el règim d’economia socialista.
  1. matemàtiques El resultat de multiplicar dos o més nombres o dues matrius, d’efectuar el producte cartesià de dos conjunts o la composició de dues correspondències, o, en general, de compondre dos elements d’un conjunt segons una determinada llei de composició. Producte escalar de dos vectors. Producte infinit. Producte mixt. Producte tensorial. Producte vectorial de dos vectors.
  2. química
    1. producte de substitució Cos obtingut a partir d’un altre mitjançant la substitució en la seva molècula d’un o més àtoms pel mateix nombre de radicals o d’àtoms diferents.
    2. producte químic Allò que resulta d’alguna reacció o d’alguna altra operació o procés químic.
  3. producte de fissió física atòmica Cadascun dels nuclis que resulten formats en un procés de fissió.
  4. producte de solubilitat química física Constant pròpia dels electròlits poc solubles, relativa a la dissociació de la molècula.

producte