Es mostren 88951 resultats

producte


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">producte</title>

Accessory
Etimologia: del ll. productus, -a, -um, participi substantivat del ll. producĕre ‘tirar endavant, produir’ 1a font: 1803, DEst.
Body
    masculí
    1. Cosa produïda.
    2. economia Resultat del procés productiu.
    3. economia Agregat que indica el valor total dels productes finals elaborats en un estat, o a qualsevol altre àmbit territorial, durant un temps determinat, normalment un any.
    4. indústria i tecnologia Cosa produïda o manufacturada en una indústria, eventualment emprada en una altra com a primera matèria.
    5. producte interior brut [sigla PIB] economia Agregat que coincideix amb el PNB, després de la deducció prèvia del produït pels factors nacionals situats a l’estranger i afegint-hi el produït pels factors estrangers situats a l’interior.
    6. producte nacional brut [sigla PNB] economia Valor a preus de mercat dels béns i serveis finals produïts en un estat durant un període de temps determinat.
    7. producte nacional net [sigla PNN] economia Valor a preus de mercat de la producció neta d’un estat en un període de temps determinat.
    8. producte social economia Agregat que representa el valor de la producció material bruta, per un període determinat, obtinguda a l’interior d’un estat sota el règim d’economia socialista.
  1. matemàtiques El resultat de multiplicar dos o més nombres o dues matrius, d’efectuar el producte cartesià de dos conjunts o la composició de dues correspondències, o, en general, de compondre dos elements d’un conjunt segons una determinada llei de composició. Producte escalar de dos vectors. Producte infinit. Producte mixt. Producte tensorial. Producte vectorial de dos vectors.
  2. química
    1. producte de substitució Cos obtingut a partir d’un altre mitjançant la substitució en la seva molècula d’un o més àtoms pel mateix nombre de radicals o d’àtoms diferents.
    2. producte químic Allò que resulta d’alguna reacció o d’alguna altra operació o procés químic.
  3. producte de fissió física atòmica Cadascun dels nuclis que resulten formats en un procés de fissió.
  4. producte de solubilitat química física Constant pròpia dels electròlits poc solubles, relativa a la dissociació de la molècula.

producte

productibilitat

productibilitat

productible


<title type="display">productible</title>

Accessory
Etimologia: formació culta analògica sobre la base del ll. productus, -a, -um, participi del ll. producĕre ‘tirar endavant, produir’ 1a font: s. XIV, Llull
Body
adjectiu Productiu, productor.

productible

productiu
| productiva


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">productiu</title>

Accessory
Partició sil·làbica: pro_duc_tiu
Etimologia: del ll. td. productivus, -a, -um, íd. 1a font: 1803, DEst.
Body
    adjectiu
  1. Que produeix, que té virtut de produir. Una terra molt productiva. Un comerç productiu.
  2. fisiologia Que produeix teixit nou.
  3. lingüística Dit de qualsevol element lingüístic que serveix per a formar un bon nombre de composts o derivats.

productiu
| productiva

productivitat


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">productivitat</title>

Accessory
Etimologia: de productiu
Body
    femení
  1. Qualitat de productiu.
  2. ecologia Producció de biomassa d’un organisme, d’una població o d’una comunitat, per unitat de temps.
  3. economia
    1. Relació entre la producció obtinguda i els factors emprats per a obtenir-la en un període de temps determinat.
    2. productivitat marginal Variació de la quantitat produïda deguda a la modificació d’una petita quantitat de l’input variable.
    3. productivitat mitjana (o unitària) Quantitat d’output corresponent a cada unitat d’input emprat en el procés productiu.
  4. lingüística Grau d’utilització real que fa una llengua d’un element lingüístic en un procés flexional, lèxic, sintàctic, etc.

productivitat

productor
| productora


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">productor</title>

Accessory
Etimologia: del ll. productor, -ōris, íd.
Body
  1. adjectiu Que produeix. Una empresa productora d’adobs nitrogenats.
  2. masculí i femení Persona que produeix quelcom. Els productors i els consumidors.
  3. adjectiu i masculí i femení cinematografia Dit de l’entitat, de l’empresari, etc., que finança la realització d’un film.
  4. adjectiu i masculí i femení ecologia Dit de l’ésser capaç de sintetitzar matèria orgànica a partir de substàncies minerals.

productor
| productora

produïble

produïble

produir


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">produir</title>

Accessory
Partició sil·làbica: pro_du_ir
Etimologia: del ll. producĕre ‘tirar endavant, produir’ 1a font: s. XIV, Llull
Body
    verb
  1. transitiu
    1. Generar, donar naixença. Cada animal produeix un seu semblant.
    2. Causar que quelcom sigui, s’esdevingui; originar. Les glàndules que produeixen la saliva.
    3. figuradament França ha produït grans homes. Això li produí una gran impressió. No produir cap efecte.
    4. Fabricar manufactura, elaborar primeres matèries i transformar-les en béns manufacturats. Una fàbrica que produeix camises.
    5. economia Procurar, ocasionar, un guany o una pèrdua.
    1. transitiu dret En estil forense, exhibir, presentar, fer aparèixer. Produir testimonis de descàrrec.
    2. pronominal Presentar-se, explicar-se, captenir-se davant la gent, de tal o tal manera. Produir-se, un actor, en públic. Ell sempre sabia com li calia produir-se.

produir

proelastasa


<title type="display">proelastasa</title>

Accessory
Partició sil·làbica: pro_e_las_ta_sa
Body
femení bioquímica Zimogen secretat pel pàncrees i que es converteix en l’enzim elastasa a l’intestí prim, mitjançant l’acció de la tripsina.

proelastasa

proemi

proemi