Es mostren 88939 resultats

■ proenzim

■ proenzim

masculí bioquímica Precursor inactiu que en condicions fisiològiques adequades dona lloc a un enzim És anomenat també zimogen
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ proer
| proera

■ proer
| proera

masculí i femení marina, marítim Mariner, pescador, remer, etc, que té el seu lloc a la part de proa de l’embarcació
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

proeritroblast

proeritroblast

masculí citologia Eritròcit immadur nucleat
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ proesa

■ proesa

femení Acte de valor
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ profà
| profana


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">profà</title>

Etimologia: del ll. profanus, -a, -um ‘que no pertany al recinte del temple, no sagrat; sacríleg’ 1a font: 1460, Roig
    adjectiu i masculí i femení
  1. religió Que no té caràcter sagrat.
  2. Contrari a la reverència deguda a les coses sagrades.
  3. per extensió Inexpert, incompetent en un art, en una ciència. Ésser un profà en música.

■ profà
| profana

adjectiu i masculí i femení religió Que no té caràcter sagrat Contrari a la reverència deguda a les coses sagrades per extensió Inexpert, incompetent en un art, en una ciència Ésser un profà en música
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

pròfag

pròfag

masculí microbiologia Protobacteriòfag
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ profanació

■ profanació

femení Acció de profanar l’efecte religió Acció per la qual hom anulla el caràcter sagrat d’una cosa o persona
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ profanador
| profanadora

■ profanador
| profanadora

adjectiu i masculí i femení Que profana, que comet profanacions
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ profanament

■ profanament

adverbi Amb profanitat
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ profanar


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">profanar</title>

Etimologia: del ll. profanare, íd. 1a font: 1460, Roig
    verb transitiu
  1. religió Anul·lar o violar el caràcter sagrat de coses, llocs, persones.
  2. per extensió No tractar una cosa amb la reverència que cal. Profanar la memòria d’un difunt. Profanar l’art.

■ profanar

verb transitiu religió Anullar o violar el caràcter sagrat de coses, llocs, persones per extensió No tractar una cosa amb la reverència que cal Profanar la memòria d’un difunt Profanar l’art
Informació complementària
Traducció